Entre la llibertat de l’escó i la disciplina de partit

Ningú pot obligar un diputat a votar en un determinat sentit; si vota diferent de la decisió del seu grup pot ser sancionat, però el partit només li pot imposar una multa o expulsar-lo al grup mixt, però en cap cas privar-lo de l'acta de parlamentari.

Així és com funciona l'anomenada disciplina de vot, que al Congrés tenen establerta tots els grups parlamentaris, tret de Podem, i regulat en un reglament intern que gradua les sancions segons la importància de la votació i la reincidència. La disciplina de vot es considera garantia d'estabilitat i resulta de creuar diverses línies normatives, de vegades contradictòries, i reguladores de drets, que han estat matisades per la jurisprudència del Tribunal Constitucional, però sense sortir de les vies de la capacitat de decisió plena del parlamentari i la possibilitat que els partits estableixin mecanismes de control. La primera línia és la Constitució, que protegeix la lliure decisió dels diputats; la segona, la Llei de Partits, que a l'article 8 parla de l'obligació "dels afiliats d'acceptar i complir els acords adoptats vàlidament pels òrgans directius del partit", i la tercera, la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que impedeix revocar un parlamentari en aquests supòsits.

"Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu", assegura l'article 67 de la Constitució. I segons Manuel Alba, lletrat de les Corts i exsecretari general del Congrés, "si en un primer moment del constitucionalisme la prohibició del mandat imperatiu lliurava o desvinculava el representant dels seus votants o electors, és evident que el problema avui no es produeix respecte d'aquests, sinó respecte dels partits polítics als quals no només pertanyen normalment els electes, sinó a través dels quals han de canalitzar les seves pretensions si volen resultar efectivament electes".

Des del 1983, el Constitucional va protegir els diputats en assenyalar que "el cessament en el càrrec públic representatiu al qual s'accedeix en virtut de sufragi no pot dependre d'una voluntat aliena a la dels electors, i eventualment a la de la persona escollida". En altres sentències va facilitar que els grups puguin prendre mesures per sancionar quan no es compleixi una resolució del partit, ja que el 1990 va fallar que "els diputats són representants del poble espanyol considerat com a unitat, però el mandat que cadascun d'ells ha obtingut és producte de la voluntat dels qui els van triar determinada per l'exposició d'un programa polític jurídicament lícit". I el 1985, que "en un sistema de llistes com el vigent en el nostre ordenament electoral, no cal parlar de vots rebuts per candidats considerats singularment".

Al PSOE l'última ruptura de la disciplina de vot es va produir a l'abril, quan els quatre diputats aragonesos del PSOE al Congrés van votar en contra de la proposició no de llei d'ERC que pretenia assegurar un cabal ecològic per al delta al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre. Un d'ells era Susana Sumelzo, que ara sembla que té la intenció de repetir-ho si el grup socialista decideix abstenir-se en la investidura de Rajoy. En aquell moment van ser sancionats amb 600 euros.

Abans van trencar aquesta disciplina el 2011 cinc diputats del PSOE que es van negar a avalar la reforma de l'article 135 de la Constitució. Per exemple, Antonio Gutiérrez hi va votar en contra i José Antonio Pérez Tapias es va absentar. El febrer del 2013, 13 diputats del PSC van votar a favor d'una proposta de resolució de CiU i Esquerra Plural (IU-ICV-ERC) que defensava una consulta legal a Catalunya i Carme Chacón, llavors cap de llista per Barcelona, es va absentar.

Si el comitè federal del PSOE aprova abstenir-se, als qui trenquin la disciplina de vot se'ls pot imposar l'article dels estatuts que els obliga a "aplicar les resolucions i els acords adoptats expressament pels òrgans de direcció del partit". Als diputats del PSOE els poden expulsar del grup i expedientar si trenquen la disciplina de vot si se segueix la via que assenyala que "el grup parlamentari i la comissió executiva federal podrien denunciar la seva conducta al comitè federal" i si aquest òrgan del partit estimés "greu" la conducta o l'actuació d'algun membre, "tindria facultats per procedir a donar-lo de baixa al grup parlamentari i a incoar el corresponent expedient, que serà tramitat per la comissió federal d'ètica i garanties perquè dicti les resolucions que cal adoptar".

Fonts de la direcció del grup socialista asseguren que, en principi, no hi ha intenció d'aplicar aquesta sanció tan greu.

Al PP ha estat multada en diverses ocasions Celia Villalobos per trencar la disciplina en assumptes com l'avortament o el matrimoni homosexual. I molt abans Jesús López Medel va trencar la disciplina popular en una votació sobre la guerra de l'Iraq.

En legislatures anteriors, CiU permetia llibertat de vot o vot en consciència en assumptes que poguessin afectar conviccions religioses o morals.

I a Podem aquests dies es pot trencar la unitat de vot en la concessió del suplicatori de Francesc Homs i la votació de la llei d'estabilitat.