Exmembres de CiU intenten ocupar el catalanisme de centredreta
Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola llancen el moviment Lliures entre crítiques al Govern
En un escenari de gran fragmentació política, l'exconvergent Antoni Fernández Teixidó va llançar dimecres un nou moviment que pretén ocupar l'espai de centredreta catalanista i no independentista que va abandonar Convergència i en el qual no ha resistit Unió. Teixidó, que lidera el projecte Lliures amb l'encara membre dels democristians Roger Montañola, va demanar al Govern que rectifiqués la seva promesa de convocar un referèndum, va censurar la desobediència de les administracions catalanes als tribunals i va reclamar posar fi a una situació política que “gira i bascula cap a l'esquerra”.
PSC i Unió abrigallen la memòria de la vella CDC
Josep López de Lerma va presentar aquest dimecres a Barcelona Cuando pintábamos algo en Madrid (ED Libros), les memòries dels seus 24 anys com a diputat de CiU al Congrés. La presentació va comptar amb primeres espases de la tercera via. El PSC va estar representat pel seu secretari general, Miquel Iceta, pel seu antecessor, Pere Navarro, i per l'expresident José Montilla. La delegació d'Unió va estar formada per Duran i Lleida, l'exdiputat Sánchez Llibre o Ramon Espadaler, entre d'altres.
El president de la patronal Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el regidor de el PP de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, van ser uns altres dels assistents a la xerrada que López de Lerma va mantenir a la llibreria Laie amb el periodista Xavier Vidal-Folch. El llibre és un repàs ric en exemples del pactisme que va exercir la CDC de Jordi Pujol. Vidal-Folch va destacar la relació que el llibre fa de les sis oportunitats que CiU va tenir d'entrar al govern d'Espanya, totes rebutjades pel president de la Generalitat Jordi Pujol. Vidal-Folch també va recordar el passatge de l'obra en el qual s'explica com, el 1977, Pujol va oferir el suport dels seus vuit diputats al govern de Suárez "a canvi de res".
El seu objectiu és que el moviment pugui erigir-se en partit. El veterà polític (dirigent i candidat d'UCD i dirigent i conseller de la Generalitat amb Convergència) va ser clar sobre aquest objectiu. Lliures només es convertirà en partit “si hi ha suport, energia i finançament”. Per aconseguir-ho va demanar un cop de mà a les 700 persones que gairebé van omplir l'auditori AXA de Barcelona, on no hi van anar polítics d'altres formacions i amb prou feines hi va haver uns quants representants del món empresarial: Josep González (Pimec), Ramon Adell (Confederació Espanyola de Directius) o Jordi Alberich (Cercle d'Economia), entre d'altres. La majoria eren assistents anònims i membres de la promotora del partit.
El nou projecte que impulsen Teixidó, Montañola i Xavier Cima (exmembre d'Unió) propugna el diàleg entre els governs de la Generalitat i l'Estat. A tots dos van responsabilitzar aquest dimecres d'una situació que van qualificar d'“insostenible”, però les principals crítiques es van adreçar a l'Executiu de Junts pel Sí. La crida de Teixidó a “posar el catalanisme al dia” incloïa una crítica per prometre una consulta independentista que “Puigdemont, un home assenyat, sap que no hi haurà”.
Teixidó va denunciar també el fet que la Generalitat es negui a respectar la legalitat i es va preguntar com es demanarà en una virtual Catalunya independent obeir la llei amb el precedent que ara s'està creant. Orador consagrat, Teixidó va assegurar que el seu projecte “intentarà avançar a poc a poc” i des de “la concòrdia i la humilitat”.
Aquests dos conceptes van ser obviats en un encès discurs de Montañola en el qual van predominar els “ja n'hi ha prou!” i en el qual va defensar que “la bandera l'estimem molt, però no ens dóna de menjar”. Fins i tot va arribar a acusar el Govern de deixar el poder a la CUP, en sostenir que el partit anticapitalista “és el que mana en aquests moments a Catalunya”.
Abans de les intervencions de Teixidó i Montañola van prendre la paraula altres promotors del moviment. Eugènia Espanya, que integra un cercle juvenil que dóna suport a Lliures, va denunciar el discurs polític centrat només en el procés independentista, la negativa a implantar el servei de transport Uber i va reclamar que els qui paguen una pòlissa privada sanitària no hagin d'abonar també la sanitat pública. Una altra promotora, Remei Gómez, empresària i membre de l'equip tractor del moviment, es va queixar de no poder acomiadar els que “deixin de rendir” amb una indemnització inferior a la fixada i va considerar que “la veritable precarietat la crea el sistema”, en denunciar les altes cotitzacions que graven a les empreses pels seus treballadors. Totes dues intervencions van donar mostres del liberalisme que destil·la una plataforma que intenta combinar experiència i joventut.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.