Rajoy perd la primera votació per a la investidura, però avança en el camí a la presidència

Mariano Rajoy ha fet aquest dijous gestos cap al PSOE i Ciutadans i s'ha enfrontat a Podem i encara més als independentistes catalans. El líder del PP ha viscut la segona jornada de la seva investidura, un debat fàcil per a ell, i ha tornat a aconseguir 170 vots a favor, a sis de la majoria absoluta. Dissabte, a partir de les 20.00 tornarà a comparèixer, ja amb la majoria relativa assegurada gràcies a l'abstenció del grup socialista. Antonio Hernando, portaveu del PSOE, ha exposat davant d'un partit fragmentat i ferit l'explicació del seu gir des del “no és no”: evitar les terceres eleccions i que hi hagi Govern.

Mariano Rajoy té assegurada la investidura, però s'ha esforçat aquest dijous a aconseguir l'estabilitat, per poder governar amb un Parlament hostil. Per això ha demanat al PSOE alguna cosa més que aquesta abstenció i s'ha enfrontat amb Pablo Iglesias, fins a sepultar els socialistes i donar a Podem la categoria de primer partit de l'oposició.

“Tan dolent és no tenir Govern com tenir un Govern que no pugui governar”, ha assegurat Rajoy en referència al PSOE i alertant del perill del que ha anomenat “risc de legislatura estèril”. És a dir, que hi ha acords essencials o no podrà governar.

Malgrat aquesta necessitat de pactes, Rajoy ha inclòs advertiments sobre com en unes noves eleccions li aniria molt bé al seu partit i, sobretot, ha reivindicat molt el seu passat. Es tractava d'evitar “l'excés d'afecte” i, alhora, la distància excessiva, intentant mitigar tensions del passat. No ha pogut evitar expressions com “som iguals”, per identificar objectius comuns de populars i socialistes. A més, s'ha permès dos gestos: una flexibilització sobre les revàlides educatives i l'oferta per a un fòrum de diàleg sobre Catalunya. Però en el primer cas, sense acceptar aturar ni derogar la LOMCE i perquè la resta de partits tenen majoria per frenar-la; en el segon, sense sortir del carril de la seva coneguda posició i sense concretar l'objectiu d'aquest diàleg.

Antonio Hernando, portaveu del PSOE, ha pujat a la tribuna amb el difícil paper d'establir el relat del gir cap a l'abstenció que permetrà que Rajoy governi. Ha dit que és perquè el país no estigui “bloquejat per l'egoisme de cap partit” i amb la idea que abstenir-se no és avalar. Hernando ha parlat davant una bancada socialista dividida fins i tot en la intensitat dels aplaudiments al portaveu, a l'espera de comptar els díscols dissabte i saber què farà Pedro Sánchez. I com era previsible, Hernando ha retret a Podem que no permetés un Govern de Sánchez, dimitit ara després de ser rebutjat pels òrgans del PSOE.

Pablo Iglesias ha entrat per aquesta porta i ha respost a Hernando, per recollir la bandera de líder de l'esquerra i de l'oposició. El dirigent de Podem ha parlat d'“abstencionazo”, de “tràmit vergonyós” i, en direcció als escons socialistes, ha proclamat: “No es pot fer oposició després de donar el Govern a Rajoy” i “vostès són més a prop del PP que de nosaltres”. Iglesias, amb un to molt dur que ha inclòs la paraula “delinqüents”, ha volgut aprofitar l'abstenció del PSOE per ser investit també líder de l'oposició.

El recurs de la por

En la rèplica, Rajoy l'ha tractat amb ironia i amb una certa condescendència i, sobretot, li ha recordat que el PP ha estat el partit més votat i ningú ha aconseguit articular una majoria alternativa. També per retreure-li que prefereixi la protesta al carrer al Parlament, la qual cosa a la pràctica és gairebé un reconeixement com a líder de l'oposició. “Ni m'agrada fer por ni tinc por de gairebé res: ni de les manifestacions ni de les vagues generals ni de les paraules”, li ha dit.

Ha augmentat la confrontació en el debat quan Rafael Hernando, portaveu del Grup Popular, ha acusat Iglesias d'ajudar a dictadures i els diputats de Podem s'han absentat momentàniament del ple.

Albert Rivera, en la seva tercera investidura com a soci d'un candidat, ha advertit que Ciutadans vigilarà el compliment dels pactes. I el líder del PP ha estat una mica més afectuós amb Rivera que a l'agost, intentant de nou transmutar-se en president dialogant. 

Especialment dur ha estat el xoc de Rajoy amb Joan Tardà (ERC) i Francesc Homs (PDC).