Santa Maria del Mar, més enllà del llibre de Falcones

Santa Maria del Mar no només és la protagonista de L'església del Mar, el famós llibre d'Ildefonso Falcones del qual s'han venut sis milions de còpies, i el decorat d'una sèrie de televisió que arribarà a les pantalles l'any que ve. L'edifici de dimensions catedralícies construït per Berenguer de Montagut al segle XIV al barri de la Ribera és un dels exemples més destacats del gòtic català de tota la Corona d'Aragó. El temple té llibre i tindrà sèrie de televisió, però fins ara aquest edifici singular no ha estat objecte d'una reunió científica que l'estudiï en conjunt. El 14 i 15 de novembre l’Institut d'Estudis Catalans (IEC) acull Santa Maria del Mar revisitada, un col·loqui en el qual s'analitzaran les singularitats del temple, es revisarà si ha canviat o no al llarg dels segles, els usos litúrgics que ha acollit, el mobiliari i els retaules desapareguts, les vidrieres i l'entorn exterior més immediat, ocupat per diferents cementiris, però també la difícil gestió actual del monument, entre la religiositat i el turisme de masses.

“No es tracta de competir amb un llibre, que és literatura i al qual se li podria exigir més rigor històric, ja que conté errors importants, com que l'autor hi situï una pràctica litúrgica, la penitència pública, que no tenia lloc mai en una parròquia, sinó a la catedral. S'intenta fer un debat històric i artístic per proporcionar informació i eines als qui gestionen l'edifici al segle XXI”, explica Francesca Español, professora de la Universitat de Barcelona i una de les responsables de l'organització del col·loqui.

Español hi exposarà el seu treball sobre Montagut. “Explicaré d'on va treure els models en els quals es va inspirar per construir aquesta església i la Seu de Manresa i les originalitats que va aportar en els dos casos, que no s'expliquen per tradició local, sinó fruit d'un viatge per un sector concret de França”. Segons la investigadora, la transmissió del coneixement artístic en època medieval es feia, sobretot, visitant altres monuments per conèixer de primera mà les novetats. “Quan es construeix la torre de la Seu Vella de Lleida sabem que vénen arquitectes valencians a veure-la perquè en aquell moment s'estan plantejant construir el Miquelet”.

La resta de comunicacions aprofundiran en aspectes diversos del temple: Julia Beltrán (Museu d'Història de Barcelona) explicarà els edificis precedents a l'actual basílica a partir de l'arqueologia i la documentació, com la possibilitat que a la mateixa zona s'hagués construït l'amfiteatre romà de Barcino; Marc Sureda (Museu de Vic), les raons de ser d'aquesta parròquia urbana; Màrius Vendrell (Universitat de Barcelona) analitzarà els materials i les tècniques de construcció, i Pere Roca (Universitat Politècnica de Catalunya) revisarà el comportament de l'estructura d'acord amb la sismografia. "L'arquitectura medieval és molt sàvia i coneix quins materials són els ideals per a les parts baixes i els paviments i quins per a les parts altes perquè pesen menys", avança Español. Xavier Barral (Universitat de Rennes) repassarà la tècnica i la singularitat de les vidrieres; Joaquim Graupera (Universitat de Barcelona) presentarà el seu estudi sobre els promotors i les devocions de les 38 capelles del temple, gairebé tot particulars i molt poca presència dels gremis, i Alberto Velasco (Museu de Lleida) reconstruirà el desaparegut retaule major de l'església a partir de les fotografies antigues i algunes de les taules conservades. Per la seva banda, Mònica Maspoch (Universitat de Barcelona) i Robert Baró (Bisbat de Barcelona) presentaran l'ús i la divulgació turística del temple i la gestió de l'equipament, respectivament.

“L'edifici ha estat sotmès a una restauració en els últims anys i s'han investigat molts dels seus aspectes. És el moment de fer-ho públic i posar al dia la bibliografia, perquè l'última monografia és de meitat del segle passat”, explica Gerardo Boto, professor de la Universitat de Girona, que també ha coordinat el congrés inscrit dins del programa Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó. Segons l'investigador, el col·loqui és necessari perquè “el mite literari pot devorar la realitat, que cada vegada és més una escenografia lúdica. Cal saber què és i com es va fer, però també qui i per a què es va construir, i entendre quines són les seves necessitats actuals, cada vegada més desdibuixades pel turisme i la literatura”.

La participació al congrés és lliure i gratuïta. Només requereix inscripció prèvia.