Trump nomena secretari d’Estat el cap d’ExxonMobil, proper a Putin

Tillerson, de 64 anys, va emergir per sorpresa la setmana passada en la competició pel càrrec més delicat del gabinet: l'encarregat de representar la nova Administració davant d'un món que veu amb inquietud l'arribada del republicà Trump a la Casa Blanca. El president i conseller delegat d'Exxon Mobil, una empresa que, segons el seu biògraf oficiós, el periodista Steve Coll, funciona com un Estat dins de l'Estat, s'ha acabat imposant a candidats més tradicionals, com l'excandidat presidencial Mitt Romney.

Tillerson, que ha fet tota la seva carrera a ExxonMobil, va rebre el 2013 l'Orde de l'Amistat de mans de Putin. Al capdavant de la multinacional energètica, el nomenat al càrrec de secretari d'Estat va reforçar la seva presència a Rússia amb una aliança amb la petroliera estatal Rosneft.

Segons amics i socis de Tillerson citats per The Wall Street Journal, pocs ciutadans dels EUA són tan propers avui a Putin. “Ha tingut més temps d'interacció amb Vladímir Putin que probablement cap altre americà, amb excepció de Henry Kissinger”, va dir fa uns dies al Journal John Hamre, president del laboratori d'idees Centre per als Estudis Estratègics i Internacionals, en què Tillerson és membre del consell d'administració.

Trump, que ha de jurar el càrrec el 20 gener, ha convertit l'elecció del secretari d'Estat en un reality show similar als que va presentar durant anys a la televisió. Per la Torre Trump de Manhattan desfilaven els aspirants, i Trump els anava descartant o seleccionant per a la següent ronda. Romney, considerat el favorit durant bona part del procés, ha topat amb el rebuig visceral d'alguns afins a Trump, que no obliden que va ser un dels crítics més severs del president electe quan era candidat.

La proximitat de Tillerson amb Putin és significativa. Trump va fer campanya prometent millorar les relacions amb Moscou, va intercanviar elogis amb el president rus i va justificar l'annexió de Crimea per Rússia el 2014, amb la qual cosa va donar a entendre que, en cas d'una agressió russa contra els estats bàltics, que són membres de l'OTAN, els EUA no s'haurien de sentir obligats a defensar-los. També va animar els russos a piratejar els correus electrònics de la seva rival demòcrata, Hillary Clinton. Després va dir que era una broma.

A l'octubre els caps dels serveis d'intel·ligència nord-americans van dir, en un comunicat, que Rússia es trobava al darrere de la difusió de correus electrònics del Partit Demòcrata i dels assessors de Clinton. I la setmana passada The Washington Post va revelar que la CIA havia conclòs que l'objectiu de la interferència russa en la campanya era afavorir Trump.

Tillerson s'oposa a les sancions que els EUA i els seus aliats de la UE van imposar a Rússia després de l'annexió de Crimea, sancions que han perjudicat els seus negocis en aquest país.

Destacats senadors republicans, com John McCain o Marco Rubio, han manifestat el seu escepticisme davant de la nominació de Tillerson al Departament d'Estat. Sumats als demòcrates, podrien tenir prou força per vetar-lo.

La voluntat de Trump d'aproximar-se a Rússia xoca amb la línia que ha mantingut el Partit Republicà en els últims anys. En un missatge a la xarxa social Twitter dilluns al matí, Rubio va escriure: "Ser amic de Vladímir no és un atribut que espero veure en un secretari d'Estat".

L'avantatge de Tillerson és la seva experiència empresarial i la seva xarxa de contactes. En alguns països, com ha escrit Coll, els directius d'ExxonMobil són més poderosos que el secretari d'Estat. El llibre de Coll, Imperio privado. ExxonMobil y el poder americano, sosté la tesi que la petroliera, hereva directa de la Standard Oil de Rockefeller, actua com un Estat, amb la seva política exterior i econòmica, i fins i tot la seva pròpia política de drets humans.

ExxonMobil ha afrontat en les últimes dècades nombroses crítiques pels efectes dels seus negocis en el medi ambient, des de l'abocament del vaixell Exxon Valdez a les costes d'Alaska, el 1989, fins al seu paper en el finançament de grups que qüestionaven els efectes humans sobre el canvi climàtic. Amb Tillerson al capdavant, ExxonMobil ha acceptat la realitat del canvi climàtic. Les crítiques se centren ara en el fet que, durant dècades, ho ha estat amagant sabent que existia, a l'estil de les tabaqueres, que feien publicitat dels beneficis del tabac fins i tot sabent que era perjudicial per a la salut.

"Durant més d'un quart de segle la companyia va intentar enganyar els polítics i la ciutadania sobre les realitats del canvi climàtic, protegint els seus beneficis a costa d'un dany immens a la vida d'aquest planeta", escriuen en un article recent David Kaiser i Lee Wasserman. Kaiser és descendent dels Rockefeller, que van fer la seva fortuna amb Standard Oil i que ara combaten la petroliera.

Fonts citades pel diari Politico asseguren que han estat dues figures centrals de l'establishment republicà, Robert Gates i Condoleezza Rice, els qui han recomanat a Trump que nomeni Tillerson. Gates va ser secretari de Defensa amb els presidents George W. Bush i Barack Obama. Rice, amb Bush. Tots dos treballen com a consultors per a ExxonMobil, segons Politico.

Tillerson és una figura atípica per dirigir el Departament d'Estat, tot i que no és el primer que prové del sector empresarial. George Schultz era directiu de Bechtel Group abans de ser nomenat el 1982 en el càrrec per Ronald Reagan. El 1961 John F. Kennedy va nomenar un altre reconegut home d'empresa, Robert McNamara, president de la Ford, com a secretari de Defensa.