Rice destapa la versió luxosa del Barça

El Palau Blaugrana va gaudir per fi aquesta temporada d'una actuació convincent del seu equip. La versió més brillant de Doellman, inèdita aquesta campanya, la lleugeresa d'un Navarro que tritura plusmarques –suma 8.046 punts, supera Granger Hall i es col·loca al quart lloc dels màxims anotadors en la història de la Lliga, només superat per Herreros, Villacampa i Brian Jackson–, la solvència defensiva de l'equip blaugrana i les aparicions d'un Rice extraordinari, autor de set triples i 25 punts, en els moments de més dificultat van mantenir a ratlla un València que només va ensenyar la seva millor versió en els vuit primers minuts del segon quart. No en va tenir prou, ni de bon tros.

El Barça, després d'una ratxa espantosa de joc i resultats, ha aixecat el vol durant els últims dies. El seu joc ha guanyat consistència i continuïtat. Li va costar vèncer el Joventut i li va ser molt fàcil desempallegar-se d'un Armani Milan immers en una profunda crisi, però contra un rival d'entitat, amb el qual lluitava pel segon lloc de la Lliga Endesa, va fer una actuació convincent.

La defensa del València va trontollar per l'eficàcia de Doellman i la mobilitat i les passades amb què Rice i Navarro van instigar els atacs del Barça. I Tomic se'n va beneficiar. El València tot just es va poder mantenir amb algunes aparicions de Will Thomas que el van salvar de quedar-se en res durant el segon quart, i de Sikma, que el van reanimar en el tercer. El València va millorar la seva defensa i Rafa Martínez va començar també a fer algunes cistelles. El Barça perdia peu i va perdre 10 dels 13 punts d'avantatge que havia aconseguit. Del 42-29 es va passar a un 59-56 que tornava a recordar al Palau les sotragades que han caracteritzat el Barça en molts partits anteriors.

Va ser llavors quan Rice va agafar definitivament les regnes de l'atac blaugrana i va fulminar el València amb tres triples seguits, als quals es va afegir un altre de Doellman. Tot plegat en un parell de minuts. El 71-58 va tirar per terra la reacció del València. I la cosa no va quedar aquí. Rice hi va insistir, amb un quart i un cinquè triple gairebé seguits que van posar els 20 punts de diferència (82-62). El València ja no va tenir gaire més a dir en un partit en què va ser superat notablement en el rebot i en la circulació de la pilota, amb 19 assistències d'un Barça que comença a marcar diferències sobre molts rivals en aquesta faceta del joc.

El partit va tenir el seu punt picant. Bartzokas i Dorsey van ser castigats una vegada més amb faltes tècniques. Tots dos són reincidents. És un dels aspectes que el Barça no acaba de corregir i que el perjudiquen, tot i que en partits tan decantats com el d'aquesta ocasió això no va tenir més transcendència. El Barça va ser més equip. I malgrat algunes vacil·lacions, com una fluixa posada en escena de Vezenkov i les discretes actuacions de Renfroe i Claver, va disposar de recursos i joc de sobres per desfer-se d'un rival desubicat i que no va acabar d'enganxar-se al partit. Arrissi ho va impedir.