Unió no pot pagar la seva defensa en un cas de finançament irregular

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) no pot pagar els advocats que porten la seva defensa en un cas de finançament irregular del partit. La formació que lidera Josep Antoni Duran Lleida figura com a responsable civil a títol lucratiu per haver-se beneficiat, presumptament, del desviament de fons de la seva fundació afí, Catalunya i Territori. Unió, que està en concurs de creditors, ha estat a punt d'haver de recórrer a un advocat d'ofici després de la renúncia dels seus advocats, que finalment, i en un acte de "bona voluntat" i per "no entorpir el procés", han accedit a defensar el partit.

Aquest divendres ha arrencat el judici contra els responsables de la Fundació Catalunya i Territori, acusats de desviar els fons de l'entitat cap a les seves empreses i, també, de beneficiar Unió. Entre els cinc acusats hi ha Josep Boqué, que en va ser president i que també va ser director general de Consum en l'etapa de Jordi Pujol com a president de la Generalitat. La Fiscalia també es dirigia contra l'exgerent d'Unió, Josep Maria Núñez, que va morir. Segons l'acusació, els responsables de la fundació van eximir el partit de pagar pel lloguer d'alguns dels seus locals i, més tard, els van vendre a la formació “a un preu inferior al de mercat”.

Unió Democràtica figura com a responsable civil subsidiària i, per tant, precisa de defensa. Però no té diners per pagar-la. El partit es troba en concurs de creditors des del setembre de 2016 i el judici, que ha començat avui, està previst que duri més d'un mes. El passat 30 de desembre, els advocats -del despatx Molins & Silva- van presentar la seva renúncia per escrit davant del tribunal. Argumentaven que l'administració concursal d'Unió -exercida per la consultora Deloitte- no havia “ratificat l'encàrrec professional” ni havia complert “els compromisos professionals adquirits”. A criteri dels advocats, no existien “les condicions mínimes i necessàries d'interlocució per al correcte exercici del dret de defensa”.

La Secció Sisena de l'Audiència de Barcelona va otorgar llavors tres dies a l'administradora concursal perquè dessignés un nou advocat. En un escrit al qual ha tingut accés EL PAÍS, l'administradora subratlla que la renúncia es deu “a l'impagament d'honoraris dels professionals” causada per la situació de tresoreria d'Unió. L'administradora retreu als advocats que, “lamentablement, no han acceptat cap altra alternativa”, però alhora recorda als jutges que no té capacitat legal per dessignar nou advocat. I que la falta de diners, de fet, “impossibilita contractar un nou advocat”.

Davant d'aquesta situació, l'Audiència de Barcelona va decidir, el passat 11 de gener, dirigir un escrit al Col·legi d'Advocats de Barcelona i al de procuradors “a fi que dessignin professionals del torn d'ofici que s'encarreguin de la representació del partícep a títol lucratiu”, és a dir, d'Unió. Era previsible, però, que el nou advocat demanés temps per estudiar els milers de folis que componen la causa, la qual cosa provocaria, al seu torn, l'ajornament de la vista oral. Per impedir més dil·lacions, i després de parlar amb l'administradora concursal per buscar una solució, els advocats han decidit mantenir la defensa del partit. Unió ja va dipositar gairebé 200.000 euros -la quantitat que es correspon amb els lloguers i la compra dels locals- per fer front al pagament en cas de condemna.

El judici ha arrencat aquest divendres amb les qüestions prèvies, de caràcter tècnic. No serà fins dilluns que començaran a declarar els testimonis, mentre que els acusats ho faran els últims, ja al mes de febrer. La defensa d'Unió, exercida pel penalista Juan Segarra, ha plantejat la falta de legitimitat de la Fiscalia per acusar en relació amb els lloguers i la venda dels locals, ja que l'entitat presumptament perjudicada (la fundació) no reclama. El fiscal Pedro Ariche ha replicat, en canvi, que la fundació té una vocació d'“interés general” i que, per tant, té legitimitat.

L'any 2013, Unió es va convertir en el primer partit polític a Espanya que va admetre haver-se finançat de forma irregular -a través de subvencions de la Unió Europea per a formació d'aturats- en l'anomenat cas Pallerols.