Sáenz de Santamaría recepta a Puigdemont “estabilitat institucional”

Les obres de la llançadora ferroviària entre el centre de Barcelona i la Terminal 1 de l'aeroport del Prat han servit d'argument aquest divendres a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, per afirmar que obres d'aquest volum –285 milions d'euros per a una primera fase– requereixen “diàleg, cooperació i estabilitat institucional”. La veritat, no obstant això, és que la veloç visita d'obres protagonitzada per Sáenz de Santamaría, el ministre de Foment, Iñigo de la Serna; i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, no han comptat amb cap responsable de la Generalitat perquè no han estat convidats.

La referència a l'estabilitat institucional és un avís també al Govern català, que dissabte passat es va assegurar l'aprovació dels Pressupostos per al 2017 gràcies als vots de la CUP però que, en canvi, no s'ha assegurat la fidelitat dels antisistema per gestionar el seu dia a dia a la Cambra catalana.

Fonts del Govern han assenyalat que no s'havia cursat invitació, en considerar-se que només era una visita d'obres, com tampoc s'havia plantejat l'assistència de representants de l'Ajuntament del Prat. Sí que estaven presents, no obstant això, directius de les empreses constructores, d'Adif i de l'aeroport de Barcelona.

L'absència de dirigents autonòmics mostra el difícil moment en el qual es troba la denominada operació diàleg i les relacions entre el Govern central i el català després d'una setmana complexa per les revelacions de l'exjutge Santi Vidal sobre el procés independentista, el suport de la CUP als Pressupostos autonòmics i l'amenaça des del Govern que la convocatòria del referèndum desencadenaria mesures per frenar-ho. Tot això, quan falten amb prou feines tres dies dies per a l'inici del judici a Artur Mas per la seva participació en la convocatòria de la consulta del 9-N, que està previst que es converteixi en un acte massiu de reivindicació independentista.

En aquest context, la delegació del Govern ha organitzat una visita exprés a la zona de pistes de l'aeroport, on les màquines treballen des de fa setmanes. Allà, sense admetre preguntes, Sáenz de Santamaría ha destacat “l'esforç d'inversió” de l'obra i la rellevància de Catalunya com a motor econòmic i ha sentenciat que “el Govern d'Espanya ho és també dels catalans”, sentència estranya en boca dels representants de l'Executiu espanyol que visiten la comunitat.

Les infraestructures són una de les potes a través de les quals el Govern central vol seduir el català per intentar obrir una via de diàleg, sempre que no es tracti la convocatòria de referèndum prevista per al setembre. D'aquí els esforços efectuats sobretot per la vicepresidenta, qui ha afirmat que Catalunya  serà la segona comunitat més beneficiada per les inversions del Ministeri de Foment en el lustre 2012-2016 i ha assenyalat que estan elaborant un nou Pla de Rodalies per a Catalunya.

Les obres de la línia ferroviària convencional fins a la Terminal 1 del Prat arriben tard. La instal·lació es va engegar fa set anys i la licitació perquè hi arribi el tren dormia el somni dels justos des del 2010, adjudicada però sense executar-se.

Pressionada per la Generalitat, que va idear l'engegada d'un servei de trens llançadora que unissin el centre de Barcelona amb la Terminal 1, el Ministeri de Foment va anunciar l'inici de les obres al juliol del 2015 i aquest divendres l'actual ministre ha assenyalat que la primera fase de les obres –túnels i estructura bàsica– conclourà el desembre del 2018. Fins ara s'ha executat un 25%, després d'invertir-se 60 dels 285 milions previstos. Ni De la Serna ni Adif han volgut desvetllar quan està prevista la inauguració de la instal·lació, que superarà previsiblement el 2019.