“El més barat per al client és la concessió de l’aigua”

Àngel Simon (Manresa, 1957) és president d’Agbar i director general adjunt de la seva matriu Suez Environment a càrrec de la divisió d’aigua a Europa. El grup francès ha tancat aquest mes la compra del negoci d’aigua de General Electric per 3.200 milions d’euros.

Pregunta. Què persegueix aquesta adquisició?

Resposta. Tenim una estratègia de creixement i diversificació geogràfica i de clients. Si el client tradicional havia estat el municipal, ara estem passant cada vegada més a l’industrial i agrícola. I l’adquisició de GE Water cerca aquest balanç de tenir un pes més important fora d’Europa i amb un altre tipus de clients.

“Si el nostre client era el municipal, ara ho és més l'industrial i agrícola”

P. L’operació busca irrompre al mercat dels EUA?

R. Suez ja era als EUA, tant al mercat concessional com en el no regulat. La compra amplia aquesta presència amb el sector industrial.

P. No hi ha pesat la presidència de Donald Trump?

R. Actuem sempre amb independència de qui governi. Ens adaptem a les condicions de mercat que hi hagi.

P. Tornaran a l’Argentina?

R. De moment no. Hem de veure com acaba el procés [a la cort arbitral] del CIADI i no ens hem plantejat tornar-hi.

P. A Espanya els governs d’esquerres han introduït el debat de la remunicipalització de l’aigua. Això és una amenaça per al seu model de negoci?

R. No entenc la paraula “remunicipalització”, perquè el servei sempre ha estat municipal. I sempre hi ha hagut una regulació, uns contractes i uns criteris sobre la qualitat del servei, fixats pels ajuntaments. Si per remunicipalització s’entén que la gestió ha de ser pública, els ajuntaments han de valorar què és més barat i convenient per al ciutadà. Crec que el més barat és que ho faci amb col·laboració publicoprivada, perquè les inversions i els recursos que l’ajuntament haurà de destinar al servei de l’aigua no els destinarà a altres funcions. El mercat de moment segueix de la mateixa forma. És obvi que algunes coses poden tenir impacte, però no important i fonamental en el conjunt de tota l’empresa. No només anem al mercat municipal, també al privat i a l’industrial. I el futur consistirà a avançar l’economia circular i els objectius de desenvolupament sostenible i la gestió de l’aigua serà més tecnificada.

P. En aquestes condicions veu marge per créixer a Espanya?

R. Un 50% de la gestió està en mans públiques. Hi ha potencial de creixement. Però enfoquem el nostre creixement en els sectors agrícola i industrial.

P. Hi ha un problema per governar aquesta gestió en un mercat tan atomitzat?

R. A Espanya hi ha unitats massa petites perquè els ajuntaments puguin exercir una gestió eficient i complir la normativa europea. Amb independència de si hi ha un únic regulador o no, ha d’haver-hi una normativa única sobre quina ha de ser la qualitat mínima del servei que ha de prestar-se a cada municipi.

P. S’han sentit assenyalats en el debat entorn de la pobresa energètica?

R. No. Mai hem tallat l’aigua a ningú que no la pogués pagar. Sempre ho havíem arreglat de forma bilateral, però a partir del 2012 ens vam veure desbordats i vam crear el fons de solidaritat, abans que ningú parlés de pobresa energètica. Hi ha unes 60.000 persones acollides a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Generalitat no ha tingut problemes i l’Ajuntament de Barcelona ens va posar com a exemple. Hi ha una cosa que em preocupa: el nombre de famílies que s’acullen al fons de solidaritat no deixa de créixer. Som el 2017 i des del 2012 ha anat creixent a un ritme del 3,5% anual. Aquest any segueix augmentant, encara que menys. Em preocupa que cada vegada més famílies caiguin en la pobresa.

“Em preocupa que hi hagi més famílies que s'acullin al fons de pobresa”

P. El Suprem ha de dictar sentència sobre l’adjudicació de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per part de la Generalitat. Què n’espera?

R. Acatem les sentències, siguin a favor o en contra. Hem guanyat en el TSJC en nombroses resolucions, per la qual cosa esperem guanyar.

P. Encara els interessa ATLL?

R. Sí, esclar. Sempre ens ha interessat.

P. Però el Govern català ja ha dit que si el Suprem tomba l’adjudicació l’empresa tornarà a ser pública…

R. La sentència dirà el que correspon fer, si es pot recuperar per al sector públic o ens l’han d’adjudicar a nosaltres.

P. Sempre han mostrat interès pel canal d’Isabel II. Encara el tenen?

R. És obvi que sí, però es tracta que el posin al mercat. I en aquests moments crec que no hi ha aquesta intenció.