L’Institut Cambó ven la Bernat Metge al Grup Som

Signes dels temps, per bé o per mal. El 1922, Francesc Cambó, que ja feia anys que deia que li agradaria fundar a Catalunya “alguna cosa important de cara els clàssics”, impulsa i finança la Bernat Metge, empresa editora d’una, amb el temps, cuidada i exquisida col·lecció en català de clàssics grecollatins en edició bilingüe que s’estrena el 1923 amb De la natura, de Lucreci. Exactament 417 títols i 94 anys després, l’Institut Cambó, la fundació que gestiona el llegat del mecenes, ha decidit vendre la mítica col·lecció al Grup Som, antic Cultura 03, editor dels segells Ara Llibres i Amsterdam i propietari de la productora Batabat, entre altres empreses culturals.

Más información

“El sector editorial en català no ha sabut crear lectors”

“A hores d’ara de la revolució digital ja sabem que la potència està en els continguts, aquí radica el valor”, justifica Oriol Soler, president del Grup Som, per una operació en la qual també ha intervingut la Fundació Bancària La Caixa. Ni uns ni altres expliciten l’import, si bé l’entitat financera s’hauria compromès a un suport econòmic fins al 2022, any del centenari de la Bernat Metge; així mateix, ha adquirit cinc col·leccions senceres, una de les quals dipositarà al Palau Macaya, mentre les altres quatre seran regalades a universitats del món que es distingeixin en la difusió dels clàssics.

Soler reivindica la recuperació de l’esperit i “el grau de bogeria que va significar l’any 1922 el projecte” i l’equipara amb algunes de les iniciatives que ha dut a terme el seu grup, com el llançament d’una revista d’història com Sàpiens (“avui, amb uns 20.000 exemplars, és la més venuda en català i té gairebé 9.000 subscriptors”), el de la guia d’oci Time Out de Barcelona o el del diari Ara, posteriorment venut. Té un punt d’atreviment rellançar la Bernat Metge, que avui amb prou feines compta amb uns 400 subscriptors, lluny dels 2.000 dels seus millors temps (“la nostra experiència i cartera de clients ens permetrà ampliar les fidelitzacions”), i que, a més, és molt difícil trobar en llibreries, aliena per temàtica, format (està enquadernada en tela) i preu (35 euros de mitjana) al remolí de novetats efímeres que avui marquen la indústria del llibre.

L’èxit d’una operació de rellançament el 2009 (i que va portar una selecció de 50 dels seus títols en facsímil als quioscs i va aconseguir captar en algun títol 7.000 compradors) i una altra de posterior del 2011 (amb el diari Ara i que és a la gènesi de l’acord actual amb el Grup Som), fa acollir esperances a l’equip actual de reposicionar la col·lecció. Així, sota la direcció de l’editor Raül Garrigasait, coordinador del grup d’edició de la Bernat Metge des de fa vuit anys, i de l’editor d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés, es vol assegurar la visibilitat de la col·lecció en un selecte grup de llibreries i, en paral·lel, a les xarxes socials. Aquest dimecres, un acte al CaixaForum, amb intervenció de l’escriptor i traductor Joan Francesc Mira, ha escalfat el 95è aniversari de la iniciativa.

En el pla estrictament editorial, a raó de quatre títols l’any, ja estan garantits els propers 20, sota la premissa d’“anar tancant projectes importants que resten oberts”, segons Girbés. En aquesta línia estarien prevists els volums finals de La Ilíada d’Homer (se n’han publicat tres), els Discursos de Ciceró, les Tragèdies de Sèneca o la Metafísica d’Aristòtil (aquesta, per al 2018). Obrirà foc a partir del maig vinent el sisè lliurament de les Tragèdies d’Eurípides (que inclou Les troianes), les Argonàutiques, de Gai Valeri Flac, i, per vegada primera en català, la Poètica d’Aristòtil. De moment, mantenint preus i formats.

L’escriptor i intel·lectual Joan Estelrich, amb només 26 anys, va ser el braç executor del projecte de Cambó. Va copiar gairebé literalment el model de la col·lecció francesa Guillaume Baudé; amb aquesta i juntament amb l’anglesa Loeb, avui són col·leccions que honren una cultura. Va fallar, potser, en la quimèrica voluntat de popularitzar massivament els clàssics grecollatins: els van acabar comprant una classe mitjana culta, de caire catalanista i propera a la Lliga. Però el mecenes creia també que amb la Bernat Metge “en aquests temps de pertorbació i d’anarquia que viu la Humanitat, i que tan accentuadament patim a Catalunya, la difusió de la cultura clàssica pot fer un gran bé: pot portar-nos un sentit de l’equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya”. La recuperació sembla, doncs, oportuna.