El gendre de Trump compareixerà davant el Senat per l’escàndol d’espionatge rus

La investigació de la trama russa ha irromput a la Casa Blanca. El Comitè d’Intel·ligència del Senat cridarà a declarar a Jared Kushner, assessor i gendre de Donald Trump, per les seves fosques reunions amb alts funcionaris del Kremlin quan encara governava Barack Obama. La citació suposa un salt en les indagacions pel seu enorme potencial explosiu: Kushner no només és un important càrrec en actiu del Govern, sinó que pertany al cercle íntim del president.

Als seus 36 anys, Kushner viu al cim de Washington. Casat amb la filla predilecta del president, Ivanka, aquest jueu ortodox que mai treballa en dissabte ha assumit un paper estel·lar en els primers mesos de mandat. Té fil directe amb el comandant en cap, l’assessora en política exterior i interior, porta des de l’ombra la sempre delicada relació amb Israel i serveix de contrapès a l’extremisme nacionalista de l’estrateg en cap, Steve Bannon. Signe del seu imparable ascens és la seva designació com a cap de la futura Oficina d’Innovació Americana, un superdepartament destinat a incorporar la “mentalitat empresarial” a la Casa Blanca, sense lligams burocràtics i que actuarà de nexe amb les grans empreses. Un dels somnis auris de Trump.

Aquesta mateixa significació és la que dona pólvora a la seva compareixença. Fins ara l’escàndol rus ha estat un malson per al president. En gairebé dos mesos ha dimitit el seu anterior conseller de Seguretat, el tinent general Michael Flynn, i s’ha autorecusat de les investigacions el fiscal general, Jeff Sessions. En les properes setmanes s’esperen intervencions crítiques en el Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants, i l’FBI té un expedient obert per determinar si l’equip de campanya de Trump es va coordinar amb Rússia per atacar durant les eleccions la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Encara que en el cas de Kushner no hi ha res demostrat, la dinàmica del procés, detonat per constants filtracions dels serveis d’intel·ligència, no fa presagiar un tràmit fàcil ni curt.

La citació del comitè del Senat, encara sense data, arriba després de conèixer-se que al desembre, amb Barack Obama encara a la presidència, Kushner es va entrevistar amb l’ambaixador rus a Washington, Sergei Kislyak, i després amb el responsable del banc públic de desenvolupament Vnesheconombank. La reunió amb Kislyak es va celebrar a la Torre Trump i, segons la Casa Blanca, només tenia com a fi establir una línia de comunicació entre la futura Administració i el Kremlin. Però juntament amb l’ambiciós Kuscher hi va acudir el polèmic general Flynn, conegut per la seva proximitat a Vladímir Putin.

La trobada a les oficines privades de Trump va coincidir amb un moment especialment volàtil de les relacions amb Rússia. El president Obama, en ple compte enrere, estava preparant les sancions contra el Kremlin per haver orquestrat en terreny nord-americà una intensa campanya de desprestigi contra Clinton. L’operació, dirigida pel servei secret rus i que va arribar a ser aplaudida per Trump, va suposar la infiltració als ordinadors del Partit Demòcrata i el saqueig dels comptes de correu de figures tan properes a Clinton, com el seu cap de campanya, John Podesta.

Davant la possibilitat de represàlia, els russos havien fet saber que estaven disposats a respondre. Des del Govern a l’ombra es va buscar evitar l’escalada i se’ls va prometre un nou començament després de la investidura, el 20 de gener. Flynn va ser l’encarregat de la gestió, que va culminar amb una sèrie de trucades telefòniques a l’ambaixador Kislyak el 29 de desembre, el mateix dia en què la Casa Blanca anunciava l’expulsió de 35 diplomàtics russos pel ciberatac. Rússia, després de la intervenció dels homes de Trump, no va prendre cap represàlia. Setmanes després, en conèixer-se el contingut d’aquestes converses, el general va haver de dimitir.

La reunió en la qual va participar Kushner es va registrar dies abans de les sancions. La Casa Blanca ha insistit que es van tractar assumptes habituals en les transicions de poder, com la millora de les relacions bilaterals i la política a Orient Pròxim. Però després d’aquesta cita, Kushner va prosseguir els seus tractes amb Rússia i va mantenir, a instàncies de l’ambaixador, una entrevista amb el president de Vnesheeconombank, Sergei Gorkov, un personatge molt proper a Putin i el banc del qual va ser objecte de sancions després de la intervenció russa a Ucraïna. En la data de la trobada, a més, Kuschner seguia al comandament del seu imperi familiar.

Els senadors, segons mitjans nord-americans, volen preguntar si en la conversa es va tractar sobre possibles ajudes econòmiques a les seves empreses. Un portaveu oficial ho ha negat: “No està intentant amagar res i vol ser transparent”. Kushner, que assegura que està disposat a acudir-hi per voluntat pròpia, ho haurà d’explicar davant el Senat. Si falla, la Casa Blanca estarà a la diana.