Excàrrecs de Jordi Pujol admeten que van malversar diners públics d’Adigsa

Tres càrrecs d’Adigsa a l’etapa de Jordi Pujol com a president admetran que van malversar fons de l’empresa pública. Dotze anys després que el successor de Pujol, Pasqual Maragall, al·ludís públicament al 3% (el pagament de comissions per obra pública) el cas Adigsa ha arribat judici. Encara que no ha provat el pagament de mordidas a Convergència, la investigació ha demostrat que els excàrrecs van beneficiar empresaris amb l’adjudicació d’obres en habitatges socials. A canvi de rebaixar les seves penes, sis dels set acusats admetran els fets. La vista s’ha ajornat uns dies per un error judicial amb una citació.

Pasqual Maragall va obrir la caixa dels trons el 2005. En una intervenció al Parlament, es va dirigir al cap de l’oposició, Artur Mas, durant la negociació per l’Estatut: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”. Era la primera vegada que, de forma pública, un responsable polític al·ludia al presumpte pagament de comissions a Convergència a canvi de l’adjudicació d’obra pública.

La Fiscalia va obrir diligències d’investigació l’endemà. Un empresari, Antonio Salguero, va declarar que havia pagat una comissió “del 20%” a un intermediari d’Adigsa perquè la seva empresa rebés adjudicacions en la rehabilitació d’habitatges. El suposat “assessor extern” era Josep Maria Penin, un dels set acusats i parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig. El conseller delegat d’Adigsa, Josep Antoni Fontdevila, “va imposar l’estranya intervenció” de Penin a Adigsa perquè adjudiqués els contractes en benefici dels empresaris afins. Ho va fer amb l’ajuda de dos responsables més de l’empresa pública: Jordi Huguet i Xavier Sala.

La Fiscalia sol·licitava penes d’entre un i deu anys de presó pels set acusats per malversació, prevaricació i falsedat. I el pagament de 120.000 euros pels sobrecosts que van suposar els contractes. Els acusats reconeixeran els fets a canvi d’una rebaixa de penes, que seran com a màxim d’un any i nou mesos per cada delicte. L’última reforma del Codi Penal contempla que es pugui suspendre l’ingrés a la presó per cada delicte inferior als dos anys de forma individual. D’aquesta forma, els acusats del cas Adigsa podrien evitar l’ingrés a la presó.

El pacte acabarà de concretar-se el proper 16 de maig. L’Audiència de Barcelona ha ajornat a aquesta data la vista, que havia de començar aquest dimarts, per un error formal: no s’ha citat correctament una empresa que figura com a responsable civil subsidiària. La sentència de conformitat no afectarà Salguero, per qui la Fiscalia sol·licitava un any i mig de presó. Salguero, que va denunciar el cas, pretén ser absolt.

El cas Adigsa no va arribar a provar el finançament irregular de Convergència, però va ser el primer que va tractar d’indagar el 3%, símbol de la corrupció a Catalunya. I va obrir el camí perquè altres investigacions posteriors aportessin indicis sòlids del pagament de comissions il·legals per adjudicació d’obres: el cas Palau –que va començar el 2009 i s’està jutjant ara– i el cas 3%, que s’està instruint i ha descobert el pagament de donacions com a forma de camuflar mordidas.