Un cavall de carn i ossos per a ‘Bodas de sangre’

L'esperit de La Barraca, el projecte teatral de Federico García Lorca (1989-1936) per portar la interpretació als pobles més apartats de la II República, arriba a la nau gòtica del Teatre de la Biblioteca de Catalunya. El director Oriol Broggi i la companyia teatral la Perla 29 cristal·litzaran aquest ambient a través de la tragèdia Bodas de Sangre, la representació teatral amb la qual el poeta granadí va constituir el seu primer gran èxit com a dramaturg el 1933. “És un gran repte. Feia molts anys que no es representava a Barcelona. Lorca és un mite per a la gent que fa teatre”, diu Broggi. El director, que escenificarà Lorca per primera vegada, explica que el drama s'interpretarà a través del vessant “més poètic” de l'escriptor, per la qual cosa anirà acompanyat de cançons flamenques, cançons de bressol italianes i mexicanes, tocades en viu. La virilitat, la bellesa, l'erotisme i la mort, elements molt presents en el text, s'escenificaran a través d'un cavall negre real, en representació de l'animal de Leonardo (únic personatge amb nom de l'obra) i que muntarà l'actriu Montse Vellvehí. L'espectacle s'emmarca al programa del Grec i tancarà la temporada de la Perla 29.

Más información

La Barraca, de ruta per Espanya

La núvia de 'Noces de sang' va morir en Níjar

L'arbre de la vida de Wajdi Mouawad

La tragèdia lorquiana té el punt de partida en l'anomenat crim de Níjar, del 22 de juliol del 1928, en el qual una ofensa d'una núvia va transcendir en un assassinat a trets que es va entremesclar amb l'honra i els interessos econòmics d'una família de l'Andalusia profunda. L'actriu Clara Segura, que interpretarà dos personatges (la núvia i la mare), explica que aquest escenari i la Perla 29 “han generat un ambient molt semblant al de La Barraca”. El cavall negre apareixerà en diverses escenes de l'obra sobre un escenari amb terra i sorra. Un entorn que ajudarà a crear l'“aura” andalusa i conservadora en la qual està ambientada. El repartiment està compost per Nora Navas, Clara Segura, Montse Vellvehí, Pau Roca, Ivan Benet, Joan Gariga, Marc Serra i Marià Roch. Els actors no només interpretaran més d'un personatge, sinó que també els compartiran. Clara Segura i Nora Navas, per exemple, s'alternaran papers tan antagònics com el de la ‘Madre’ i la ‘Novia’. “És molt bonic veure com un actor canvia de protagonista a la mateixa obra. Els espectadors se n'adonaran només de veure els seus canvis de registre. Els bons artistes, amb grans textos, poden fer el que vulguin”, diu Broggi.

El muntatge del director català introdueix un subjecte nou, el del cantant —aliè a l'obra original—, interpretat per Joan Garriga. Amb això, Broggi pretén “construir una obra més poètica per deixar la dramàtica en un segon pla”. “Hem construït poesia per a les nostres oïdes. Lorca és la terra, el foc, la República”, diu. El compositor Garriga, qui es va declarar devot de l'escriptor (“vaig començar a llegir Lorca a l'adolescència”), explica que “Lorca entenia els poemes com un cant”, i que si bé sempre s'han associat les seves obres amb el flamenc, a mesura que van avançar els assajos “vam optar per introduir cançons de bressol mexicanes i italianes que també transmeten la seva essència”. El cantautor, que en alguns moments de l'escenificació deixarà la guitarra per convertir-se en narrador, estarà custodiat per diverses calaveres amb instruments. Una clara referència al rerefons ardent i homicida del text, escrit en vers i prosa.

L'actriu Nora Navas, que encara el seu quart text de Lorca amb aquesta obra, celebra que entre tots han fet créixer aquest text amb “l'emoció de la paraula”. Segura, novençana en una representació de l'autor andalús, explica el vertigen que va tenir davant la immensitat de les obres en els primers assajos. “Lorca era un mite en si mateix, ens va sobrepassar el fet d'apropiar-nos de la seva obra sense ser-ne grans coneixedors. Amb el temps, no obstant això, vam observar la picardia i el gamberrisme que transmetia. Ho vam fer nostre”, diu. Navas, recalca “el caràcter feminista” de Lorca. “És sorprenent la seva visió tan modernista de les dones en aquesta època. Sobretot de les nostres àvies. Recordem que el text és del 33”, diu.

El cavall trotarà per l'escenari, en forma de rectangle i envoltat per quatre graderies. “És una obra que podria escenificar-se a l'aire lliure, en una plaça, això seria fantàstic”, afegeix el dramaturg. L'obra es representarà des del 14 de juny al 28 de juliol. Després, entre març i abril del 2018, la companyia farà una gira per diverses localitats catalanes. La producció de la Perla 29 també sortirà fora de Catalunya, com ja van fer amb Cyrano o Questi Fantasmi. Entre les ciutats confirmades destaquen Granada i Sevilla, expliquen des de l'organització. El cavall, no obstant això, és probable que només pugui veure's a escena al Teatre de la Biblioteca de Catalunya. “Caldrà replantejar l'escenificació perquè representar-la amb l'animal a altres llocs és complicat”, assegura el director.