Ronyons, ciclops i sirenes: la ruta Joyce a Barcelona

Un grup de lletraferits vestits d'irlandesos de principis del segle XX es passeja pels carrers del centre de Barcelona sota un sol que crema. De bon matí, el primer que han fet és anar a comprar ronyons al mercat de la Boqueria, per després anar a donar de menjar als gats al jardinet que ocupen a la plaça del Canonge Colom, al Raval. Més tard, una pausa: una Guinness a un bar irlandès de la Via Laietana. No són irlandesos nostàlgics de la seva terra: només són amants de la literatura de James Joyce, que celebren que avui és 16 de juny. Durant aquest dia, però de 1904, transcorre la història de Leopold Bloom, protagonista de l'Ulisses.

La celebració del Bloomsday és tot un esdeveniment a Dublín, on els lectors d'aquesta extensa obra, que té fama d'innaccessible -fama guanyada a pols-, es disfressen i recorren tots els llocs per on passa el bo d'en Leopold en un dia que sembla que no s'hagi d'acabar mai. Barcelona no tenia aquesta celebració entre les seves festivitats, fins avui. L'escola d'escriptura Bloom, que li deu el nom a l'heroi de Joyce, ha reinterpretat el Bloomsday per fer un recorregut joycià per primera vegada a la ciutat.

"Ens agrada molt celebrar-ho perquè normalment les festes literàries tenen a veure amb l'autor, amb la data del seu naixament o de la seva mort", explica Borja Bagunyà, professor a l'escola d'escriptura i a la Universitat de Barcelona, i un dels impulsors d'aquest recorregut. "En el cas del Bloomsday, es tracta de seguir els passos d'un personatge, de posar-se dins la seva pell i, com ell, de sospitar que la dona t'estarà fent el salt quan tornis a casa", diu.

La Boqueria, el jardinet dels gats, la parròquia de Santa Anna, els bars irlandesos de la ciutat... Aquests, entre altres, són els escenaris que els impulsors del Bloomsday barceloní han triat per a recrear les aventures de Leopold Bloom. El dia de Bloom està farcit d'accions quotidianes i a vegades massa mundanes, però també està ple d'aventures. Són aventures del llenguatge, gairebé sempre en forma de broma pesada, jocs de paraules i sobretot, erupcions d'erudició i una xarxa inacabable de referències culturals, aventures que els bloomings reciten pels racons de Barcelona.

A la plaça de la Vil·la de Madrid, davant de les tombes de la via sepulcral romana, s'hi han llegit passatges de l'episodi Hades, en el qual Bloom assisteix a un funeral mentre els pensaments se li escapen cap a altres racons. En un bar irlandès del Raval, per exemple, també s'hi han recitat parts dels episodis Sirenes i Ciclops, segurament uns dels més coneguts. Una de les parades ha consistit en anar a la llibreria de davant del Palau de la Música i, com en Bloom, comprar un llibre eròtic. Allà, la propietària ha ensenyat una primera edició del llibre en francès, editat a la mítica Shakespeare & Company de París. El recorregut, abans d'acabar, passa pel bar Marsella, en ple barri xino, on diuen que un altre gran escriptor, Ernest Hemingway, buidava ampolles quan venia a Barcelona. 

Si Bloom és una recreació del personatge d'Ulisses, al final del seu viatge ha d'acabar trobant-se amb una Penèlope. La seva esposa Molly l'espera a casa amb un monòleg que en si ja és una odissea, però del llenguatge. Aquest monòleg es llegeix, en part, a la llibreria Calders, i en cinc llengües: anglès, alemany, italià, serbi i xinès. Després d'aquest torrent lingüístic, la festa està servida: música irlandesa, cervesa negra i ronyonets rostits. Queda a la lliure decisió de cadascú posar-se o no els taps per no sentir les sirenes.