Colau diu que vol convèncer Sánchez per fer una moció de censura a Rajoy

El referèndum independentista va marcar ahir per enèsima vegada el ple de l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa, Ada Colau, va nedar entre dues aigües. D'una banda, els regidors del seu partit es van abstenir per facilitar que prosperés la proposició més contundent dels partits independentistes, que qualifica de "cop d'estat encobert" la resposta del Govern espanyol al referèndum i l'insta a "reconèixer i respectar el mandat democràtic que emana" de l'1-O.

I per un altre, Colau va reafirmar el seu pacte amb el PSC. "Precisament perquè vull convèncer Pedro Sánchez [líder del PSOE] per fer una moció de censura contra Rajoy, haig de mantenir aquest pacte", va respondre al PDeCAT quan li va pregar que trenqui amb els socialistes pel "suport explícit del PSC al president del govern espanyol". Tant el líder del PSC al Consistori, Jaume Collboni, com Colau convenen que la sortida al conflicte ha de ser dialogada i rebutgen tant la declaració institucional d'independència com l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Colau va facilitar, amb la seva abstenció, l'aprovació d'una proposició dels partits nacionalistes (PDeCAT, ERC i CUP) que titlla de "cop d'estat encobert" la resposta del govern de Mariano Rajoy al referèndum. El mateix text condemna l'actuació policial del passat diumenge, demana la dimissió de Rajoy, se solidaritza amb els detinguts vinculats a la Generalitat, amb els ferits en les actuacions policials i demana que el Govern municipal doni resposta al resultat del referèndum de diumenge passat. La proposició, amb contingut de Declaració Institucional, va tirar endavant amb 18 vots a favor, 12 en contra i 11 abstencions. Van votar a favor els grups impulsors, Barcelona en Comú es va abstenir, i Ciutadans, PP i el PSC van votar-hi en contra. No és la primera vegada que Colau i els socialistes voten diferent en qüestions relacionades amb el procés sobiranista.

Durant el ple l'alcaldessa va reafirmar el seu pacte de govern amb el PSC quan el PDeCAT li va demanar que trenqui amb el seu soci, Jaume Collboni. Colau va defensar "la unitat del catalanisme" i ha afirmat: "Precisament perquè vull convèncer  Pedro Sánchez per fer una moció de censura contra Rajoy, haig de mantenir aquest pacte". Precisament Colau i Collboni i els seus respectius grups es van quedar sols en una proposició dels socialistes que va demanar una sortida dialogada a la crisi entre Catalunya i Espanya. El mateix text condemnava explícitament l'actuació policial. "És cert que tothom ha de tenir línies vermelles i si Collboni no hagués condemnat els fets o s'hagués solidaritzat amb els ferits, tindria un problema ètic i polític", va dir l'alcaldessa en ser preguntada pel pacte de govern. Collboni, per la seva banda, va celebrar la pluralitat en l'executiu de Barcelona: "Al govern hi ha sobiranistes i federalistes i convivim i vam governar i governarem, no és necessari que pensem tots el mateix en el tema nacional per governar la ciutat".

Les intervencions en el debat de la proposició dels nacionalistes van permetre visualitzar les aportacions de cadascun dels partits. El cap de files del PDeCAT en l'Ajuntament, l'exalcalde Xavier Trias, va afirmar que "no és propi d'un Estat democràtic agredir a ciutadans de diferent edat i ideologia, també no nacionalistes, amb gran brutalitat. Ha convertit Espanya en una vergonya democràtica a Europa". Des d'ERC, Alfred Bosch, va titllar l'actuació policial del passat diumenge d'"assalt general, operació de càstig deliberada i planificada i amb criteris de desplegament estratègic sobre la ciutat que és la capital de Catalunya". "I va anar sobre civils", va postil·lar.

Per part del tercer partit que va impulsar la proposició, la CUP, la regidora Maria Rovira va deixar clar el punt de vista dels anticapitalistes: "No ens rendirem, amb astúcia i enginy defensarem els drets més bàsics del poble". Rovira va insistir en la idea del "cop d'estat encobert", un punt de la proposició que figurava en el text original del seu partit, transaccionat amb PDeCAT i ERC. La regidora va afirmar que és "imprescindible materialitzar" el resultat del referèndum "i proclamar la República catalana, que no és unilateral sinó contemplat per una llei votada per la majoria del Parlament". I finalment, va cridar també a Colau a trencar amb el PSC, a qui va acusar de no condemnar l'actuació policial: "Que Barcelona sàpiga de quin costat està: si amb l'Estat espanyol o amb qui declara la independència".

Carina Mejías, presidenta del grup municipal de Ciutadans, va retreure als partits nacionalistes que hagin portat Catalunya "fins aquí". "Tots vam veure imatges que no volíem veure, però qui ens ha portat aquí són vostès per saltar-vos la llei, segrestar el Parlament i llançar els ciutadans al carrer", va dir. "No es pot construir gens en contra de la meitat de la població", va afegir. Per part del PP, Alberto Fernández Díaz va qualificar el moment de "vertiginós" i va reivindicar "el relat dels catalans que ens sentim espanyols i que pensem que la nostra identitat és permanentment ignorada". El popular va acusar els nacionalistes d'assenyalar als qui no ho són: "Si vostè creu [en referència a Trias] que la millor forma d'encarar el futur de Catalunya és que des de l'estelada s'assenyali als quals no pensen com ells, això ja ho feien uns altres amb l'estel de David", va etzibar en referència als nazis. I va assegurar que "hi ha moltíssimes famílies catalanes que tenen por".

En la polèmica transacció, el debat de la qual es va allargar una hora i mitja, Collboni, va assegurar que els socialistes "han condemnat la desproporció de l'actuació policial i ho han dit i votat en la Diputació de Barcelona i a l'Àrea Metropolitana". Collboni va recordar a més que el referèndum va ser suspès pel Tribunal Constitucional: "El diàleg sense legalitat és estèril, la legalitat sense diàleg és ineficaç", va dir i va mantenir que "la solució no serà una DUI. Per molta violència que hi hagués, seria la pitjor interpretació política, com tampoc ho seria l'aplicació del 155".

El portaveu del Govern municipal, Gerardo Pisarello, va defensar l'abstenció de Barcelona en comú: "Compartim alguns punts, hem condemnat els fets de l'1 d'octubre, abans i després, vam mostrar la solidaritat amb els acusats de sedició que avui declaren; però no pot ser un xec en blanc al Govern i no se centra en el que hauria de ser prioritari, la unitat el catalanisme", va dir. I de nou va rebutjar fer les coses amb presses, al mateix temps que va apostar pel diàleg i la implicació internacional.