Universitats per la convivència, el diàleg i la raó

Les universitats hem estat sempre presents en els grans esdeveniments socials i en els moments crítics del país. Hem contribuït decisivament, i ho seguirem fent, al gran canvi social i desenvolupament econòmic que hem experimentat aquestes últimes dècades, a l'enfortiment de la democràcia i al foment de l'estudi, la reflexió, el debat i la paraula com a eines per al progrés i la resolució dels conflictes. En aquests moments difícils pel clima de tensió creixent i les actuacions que s'estan succeint a Catalunya, no podem ni volem ser simples espectadors de la complicada situació en què ens trobem.

El que s'ha vist i viscut les últimes setmanes a Catalunya, especialment diumenge 1 d'octubre, són la mostra més evident del fracàs de la política aplicada. Hem vist imatges lamentables, impròpies del nostre país i que no haurien d'haver-se produït mai. Aquests fets que ens fan mal com a país, danyen les institucions públiques i danyen la nostra sensibilitat com a ciutadans.

També danyen la nostra raó. És evident que cap argument racional pot justificar la decisió de declarar la independència basant-se en una consulta sense les més mínimes garanties objectives i els anunciats dos milions de vots, absolutament respectables, però que suposen menys del 40% del cens electoral de Catalunya. Qualsevol analista, qualsevol ciutadà sap que aquesta decisió és insostenible i antidemocràtica. Demanem, per tant, a l'actual Govern de la Generalitat que s'aturi en aquesta desraó, en aquesta absurda fugida cap endavant que ens porta a un atzucac.

Alhora també és evident que els sentiments i les opinions d'aquest 40% de ciutadans catalans no es poden obviar. El Govern de la Nació no ha sabut prendre les iniciatives polítiques suficients per evitar que s'hagi arribat a aquest punt. Qualsevol analista, qualsevol ciutadà entén que no es pot mirar cap a una altra banda i que cal abordar el problema des del diàleg, preservant la convivència, buscant punts d'entesa, sense més línies vermelles que la no acceptació de la violència i el fet que aquest diàleg es faci dins del nostre marc constitucional, incloent-hi, per descomptat, la possibilitat de modificar-lo.

Les nostres universitats sumen anys, segles, de col·laboració fructífera. Estimem Catalunya, estimem Espanya i volem seguir construint junts el nostre futur des del màxim respecte per totes les idees, amb el diàleg dins de la llei i les vies de què ens hem dotat per fer-ho. Perquè fins i tot les raons més poderoses es desqualifiquen si es perd la raó.

Davant de la confusió s'ha d'imposar la reflexió. Davant dels qui de manera reduccionista plantegen com a úniques alternatives la independència o la situació actual, hem d'assenyalar que també hi ha altres opcions. Davant de la successió vertiginosa dels esdeveniments, davant de la fugida irracional cap endavant, és el moment de fer una pausa que assereni, que permeti que la pols que enterboleix l'aigua se sedimenti, que ens proporcioni perspectiva i anàlisi sobre el que ha passat.

Fa 40 anys vam donar un exemple al món de com es podia transitar d'un règim autoritari a una democràcia plena. Ara hem de demostrar que podem abordar aquesta situació amb maduresa, dins del marc d'aquesta democràcia. Les universitats, amb tots els nostres experts i estudiosos, i com un agent més de la societat civil, volem col·laborar-hi, alhora que reclamem també dels representants polítics que recuperin la capacitat de diàleg i de negociació tan necessària en aquests moments.

Carlos Andradas, rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM)

Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB)

Juan Romo, rector de la Universitat Carlos III Madrid (Alianza 4U)

Rafael Garesse, rector de la Universitat Autònoma de Madrid (Alianza 4U)

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (Alianza 4U)

Jaume Casal, rector de la Universitat Pompeu Fabra (Alianza 4U)