Puigdemont no deixa clar si va declarar la independència en la resposta a Rajoy

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no deixa clar, en la seva resposta al requeriment del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, si va declarar la independència en el ple al Parlament de dimarts passat. A la carta, que han avançat Catalunya Ràdio i Rac1, Puigdemont es limita a adjuntar diferents documents, com ara la llei del referèndum o l'informe sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre. Puigdemont defensa el camí de diàleg i recorda que va deixar "en suspensió" la declaració d'independència per obrir un procés, "de dos mesos", per intentar arribar a un acord amb l’Executiu central. A l’escrit, de quatre pàgines, el president demana a Rajoy una reunió per arribar a acords i que acabi la "repressió contra el poble i el Govern de Catalunya".

En un to conciliador, Puigdemont insisteix que la "prioritat" del seu Govern és "buscar amb tota la intensitat la via de diàleg". "Volem parlar, com ho fan les democràcies consolidades", afegeix. En aquest sentit, apunta que la "suspensió" de la declaració d'independència dimarts passat és una mostra de la "ferma voluntat de trobar una solució i no l'enfrontament". El president de la Generalitat ofereix un termini de dos mesos per obrir "un camí de negociació", que inclogui altres actors, com a mediadors.

Però la carta tampoc explica què passaria si transcorregut aquest període l’Executiu català no rep mostres de voluntat de diàleg per part de la Moncloa. Més explícit ha estat posteriorment el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que ha subratllat que si durant aquests dos mesos no s'aconsegueix un procés de dialogant, es declararà la independència. "El president ha dit que tenia un mandat sorgit dels resultats de l'1 d'octubre. Si en aquests dos mesos el diàleg no és correspost, el següent pas serà aquest", ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio.

“La situació que vivim és de tal transcendència que exigeix respostes i solucions polítiques que estiguin a l'altura”, considera el president en l'escrit, i recorda a Rajoy que el passat 10 d'octubre va plantejar “una oferta sincera de diàleg”. “No ho vaig fer com una demostració de feblesa, sinó com una proposta honesta per trobar una solució a la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya, que està bloquejada des de fa molts anys”.

No obstant això, Puigdemont aprofita la carta per llançar dues propostes. D'una banda, que s'aturi "la repressió" contra la ciutadania catalana –en referència a les càrregues policials del passat 1 d'octubre durant la celebració del referèndum independentista– i contra el Govern, per les querelles i la intervenció dels comptes de la Generalitat. El cap de l’Executiu català esmenta que precisament aquest dilluns declaren com a imputats per sedició a l’Audiència Nacional els dos líders de les entitats sobiranistes, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, perquè se'ls considera els organitzadors de les protestes contra la intervenció dels comptes de la Generalitat el passat 20 de setembre. També està citat per sedició el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que la Guàrdia Civil considera "totalment involucrat en el procés sobiranista" per la suposada inacció a l'hora d'impedir el vot el passat 1 d'octubre. L'escrit també posa com a exemples d'aquesta "repressió" el tancament de pàgines web o les detencions d'alts càrrecs de la Generalitat.

La segona de les propostes llançades per Puigdemont està relacionada amb l'oferta de diàleg i sol·licita a Rajoy "al més aviat possible" una reunió per "poder explorar els primers acords". "No deixem que es deteriori més la situació. Amb bona voluntat, reconeixent el problema i mirant-lo de cara, estic segur que podem trobar el camí de la solució", afegeix el president de la Generalitat.

Al final de la carta, amb data d'aquest dilluns, Puigdemont adverteix que la seva oferta de diàleg no és compatible amb les intervencions policials, judicials o administratives a l'entorn sobiranista. "La nostra proposta de diàleg és sincera, malgrat tot el que ha passat, però lògicament és incompatible amb el clima actual de creixent repressió i amenaça", assenyala.