L’aposta pel mercat asiàtic impulsa el port de Barcelona

El port de Barcelona ha experimentat en els últims mesos un creixement que el situa en una bona posició tant en trànsit de passatgers com de mercaderies. L'aposta del port pels mercats asiàtics i pel tràfic de productes a granel, com el gas natural o el gas liquat, han propulsat la institució. Durant els nou primers mesos de l'any han passat per les seves instal·lacions 2,2 milions de TEU (contenidors de 20 peus de llarg), un 31% més que l'any passat. El creixement s'ha accentuat de juliol a setembre, mesos en els quals l'augment ha estat del 36,8%. El port més gran d'Espanya, el d'Algeciras, va gestionar 2,1 milions de TEU entre gener i juny d'aquest any.

El port de Barcelona ha estat protagonista en els últims mesos per conflictes laborals i per qüestions polítiques. El significatiu creixement de la seva activitat ha passat desapercebut davant la vaga dels estibadors de principis d'any i, sobretot, davant l'arribada de dos ferris -un d'ells amb el Piolín estampat en el casc- carregats d'agents de la Policia per tractar d'impedir el referèndum independentista de l'1 d'octubre. L'activitat només es va paralitzar en alguns dies puntuals de febrer i juny per la vaga dels estibadors, que va afectar tots els ports de l'Estat i que va acabar amb un acord amb la patronal i el Ministeri de Foment. L'últim dia en el qual no va haver-hi activitat va ser durant la jornada de vaga general a Catalunya, el passat 3 d'octubre, motivada per la protesta contra les càrregues policials que va haver-hi durant el referèndum independentista.

Malgrat tot, el port ha vist com incrementava el seu trànsit en tots els àmbits. Si el gener d'aquest any el president del Port, Sixte Cambra, augurava bons resultats que aproparien els objectius del Pla Estratègic, el creixement dels últims mesos encara els fa més assumibles. “Les raons principals d'aquest creixement radiquen en l'aposta pels mercats asiàtics i en la bona marxa del tràfic de contenidors amb productes a granel”, expliquen fonts portuàries.

En relació al mercat exterior, el port barceloní va registrar l'últim trimestre un increment del 9,3% en les importacions, que van arribar als 434.146 TEU, i del 3,5% en les exportacions, amb 523.326 TEU. El mercat amb el qual més contenidors es comercia des de Port de Barcelona és l'asiàtic, especialment amb Xina, on el comerç va pujar un 9,6% o amb Corea del Sud (increment del 14,2% en el comerç). També és significatiu el creixement de l'11,3% de les exportacions amb la Unió d'Emirats Àrabs, o el comerç amb Índia (+13%), Japó (+10%) o Vietnam (+6,2%). Precisament, Port de Barcelona, Mercabarna i la patronal AGEM s'han aliat aquesta setmana en un programa conjunt per oferir el que consideren “la major oferta de fruites i verdures d'Europa” i ampliar els mercats , especialment amb Àsia. El port té 50 rutes regulars de contenidors i al juliol va obrir 5 línies més cap a destinacions estratègiques com Índia, Estats Units o Brasil.

El trànsit total del port ha suposat un moviment de 45,3 milions de tones. Fins al mes de setembre s'han registrat 10,6 milions de tones de líquid a granel: en els tres últims mesos, el gas natural ha crescut un 59%, la gasolina un 25% i els productes químics un 24,4% en relació al mateix període de l'any anterior. Les autoritats portuàries destaquen el positiu avanç de l'activitat del transbord de contenidors, els que són descarregats per tornar a ser embarcats cap a la seva destinació final. Aquest moviment ha crescut un 129,8% en l'últim trimestre.

Per bé que en l'últim mes quatre creuers de la companyia TUI van decidir no fer escala a Barcelona o escurçar-la per por de disturbis pel procés independentista, el Port de Barcelona també ha registrat bones xifres en el nombre de passatgers. Durant els nou primers mesos de l'any, el port ha rebut més de 3,2 milions de viatgers, entre ferris i creuers, un increment del 2,7%. La xifra de creueristes s'ha reduït un 1,9%, i se situa en els 2 milions de passatgers. El bon funcionament del port el situa en uns nivells anteriors a la crisi que, segons els seus responsables, permet reduir el deute. A l'espera de les dades financeres de 2017, la reducció del deute va ser el 2016 d'un 3% menys que l'any anterior, i es va situar en els 303,9 milions d'euros.