Podem desautoritza la seva marca a Catalunya

La direcció estatal de Podem va desautoritzar ahir diumenge en una reunió d'urgència la direcció de la seva marca catalana i el seu secretari general, Albano-Dante Fachin. El consell de coordinació va aprovar proposar la convocatòria immediata d'un referèndum entre els inscrits de Podem perquè decideixin si concorren als comicis en coalició amb Catalunya en Comú. Els líders dels comuns (l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech) són els referents de Pablo Iglesias a Catalunya. Els partits tenen de termini fins al 7 de novembre per registrar-se com a coalició i concórrer a les eleccions.

En contraposició, Podem a Catalunya va fer ahir a la nit una reunió i va acordar que les eleccions convocades per Mariano Rajoy no es poden considerar “normals” i que es requereix “una resposta d'altura” per la qual cosa anuncia una ronda de contactes amb les organitzacions polítiques que defensen els “valors democràtics i el dret a decidir conjuntament i en defensa dels drets socials”. Fachin va afirmar dissabte que era partidari de no anar a unes eleccions per “esgarrapar quatre diputats” i que era una “contradicció” concórrer si no s'impulsava una estratègia conjunta que respectés l'esperit de l'1 d'octubre. El mateix Oriol Junqueras el va citar ahir al matí en un article agraint-li el gest.

La convocatòria electoral del 21 de desembre ha acabat provocant la fractura gairebé irreversible entre la direcció estatal i la catalana. Les divergències es basen en el fet que Pablo Iglesias promou la fusió amb Catalunya en Comú –la militància de Podem ho va rebutjar– i en la seva oposició al fet que Podem fes una crida a votar en el referèndum. L'executiva estatal, en un contundent comunicat, assenyala el “dany” en el “prestigi polític” que s'ha fet al partit per la identificació, diuen, amb les posicions independentistes dels principals responsables de Podem en contraposició amb el discurs oficial, contrari a la declaració unilateral d'independència i partidari d'un referèndum legal i amb garanties. Podem, no obstant això, sempre s'ha declarat contrari a la secessió i, com els comuns, ha defensat que la convocatòria de l'1 d'octubre era una mobilització i no un referèndum. Fachin, que sempre ha dit que no és independentista i que defensa un Estat plurinacional, va intervenir al Ple dijous mostrant la seva oposició a la DUI.

El reconeixement per part del corrent Anticapitalistes que encapçala l'eurodiputat Miguel Urbán, membre de l'executiva de Podem i majoritària en la direcció de Podem, de reconèixer la “nova república catalana”, va ser l'últim desencadenant de la reacció de la direcció estatal. Teresa Rodríguez, que pertany a aquest corrent i lidera Podem a Andalusia, es va desmarcar del reconeixement de la República catalana. També ho va fer José María González, alcalde de Cadis. Els anticapitalistes ja no són majoritaris en la direcció de Podem, tot i que un dels seus diputats, Joan Giner, forma part d'aquesta organització.

La decisió dels diputats de Podem Catalunya de participar en la votació de la sessió plenària del Parlament de divendres va sorprendre la direcció estatal del partit, que no n'estava assabentada. Prova d'això és que Iglesias va optar per no anul·lar el seu viatge a Cantàbria, on havia tancat feia setmanes una reunió amb el seu president, Miguel Ángel Revilla. La direcció de Podem a Espanya acusa la seva marca catalana de no informar-los del “sentit dels seus vots”. “La falta d'informació i el comportament dels nostres diputats en el desenvolupament de la votació van generar una situació d'intranquil·litat en aquest òrgan i en tota l'organització”; aquest és el missatge que es va traslladar dins del partit. "Aquesta realitat contrasta amb el comportament del cap del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot i del coordinador de Catalunya en Comú, que sí van informar dins del termini i en la forma escaient del sentit dels seus vots", contraposa com a exemple el consell de coordinació de Podem. Catalunya en Comú, en qualsevol cas, no forma part del Parlament. Els 11 diputats de Catalunya Sí que es Pot van participar en la votació, però quatre d'ells –tres de Podem i un d'Esquerra Unida i Alternativa– no van mostrar a les càmeres, a diferència de la resta, el sentit del seu vot per no incriminar els diputats de Junts pel Sí. A la Cambra hi havia en aquell moment 83 diputats, però hi van votar 82. El resultat va ser 70 vots positius –Junts pel Sí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó en sumen 72–, 10 negatius i dues abstencions. “Ahir ja vaig dir la meva posició sobre la DUI i així votaré. Però no li ensenyaré el meu vot a aquells que reprimiran els que voten diferent”, va assenyalar Fachin, que va discutir de forma visible amb els seus companys de grup.

La desautorització de Podem als responsables del partit a Catalunya es deu també al fet que, segons la direcció estatal, tres dels quatre diputats de Podem no van votar en contra “d'una de les dues resolucions que parlava específicament de la constitució d'una nova república catalana a partir de la votació del Parlament”, en al·lusió a la seva abstenció en la resolució sobre el procés constituent que també incorporaven al seu programa electoral. A més, la direcció de Podem a Espanya sosté que una de les diputades, que seria Àngels Martínez Castells, no va votar en contra de la declaració d'independència. La parlamentària va donar dissabte la benvinguda a la "república" en el seu compte de Twitter i va afirmar que “el BOE diu missa i el president de la república catalana és [Carles] Puigdemont”.

La pregunta que es farà a les bases de Podem és: "Dones suport que Podem es presenti a les eleccions del 21 de desembre a Catalunya en coalició amb Catalunya en Comú i les forces polítiques germanes que no avalen ni la declaració d'independència ni l'aplicació de l'article 155, amb la paraula Podem en el nom de la coalició i la papereta?".