La Generalitat, condemnada a pagar 2,3 milions a Cornellà per les retallades a les escoles bressol
El 2011 la llavors consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va començar a reduir les aportacions autonòmiques per finançar les llars d'infants, fins a fulminar-les el 2015
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictaminat que la Generalitat ha de pagar un total de 2.358.200 euros a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) per les retallades realitzades en les aportacions a les escoles bressol públiques. La sentència, a la qual ha tingut accés Efe, que encara es pot recórrer, reconeix "el dret a percebre 1.300 euros anuals per alumne" corresponents als cursos 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015, així com els interessos dels 826.800 euros que corresponen al pagament tardà en el curs 2011-2012.
El Consistori de Cornellà ha sostingut que la resolució judicial "clarifica" el deure que té l'Administració catalana de cofinançar les escoles bressol públiques, d'acord amb el pacte autonòmic que es va signar el 2005.
El 2011, en plena crisi econòmica, el Govern que encapçalava Artur Mas, amb Irene Rigau com a responsable d'Ensenyament, va decidir reduir l'aportació compromesa de 1.800 a 1.300 euros anuals per alumne de 0 a 3 anys, i el 2015 va eliminar formalment dels pressupostos la partida destinada a sufragar part dels costos de les guarderies públiques. També la Generalitat va deixar de formalitzar els convenis necessaris per regular les aportacions a les escoles bressol públiques, pel que el 2014 el ple de Cornellà va acordar requerir al Govern català el pagament del deute exigible fins avui, de 826.800 euros, a raó del cofinançament compromès per al curs 2011-2012.
Un mes després, la Generalitat va accedir al pagament, però no va respondre directament al requeriment, així que el 2015, una vegada desapareguda la partida per a escoles bressol dels pressupostos de la Generalitat, l'Ajuntament de Cornellà va decidir portar l'Administració catalana als tribunals, una acció que van emular altres municipis catalans.
L'Ajuntament que encapçala el socialista Antonio Balmón ha anunciat que no recorrerà contra la sentència del TSJC, malgrat que inicialment reclamaven 1.800 euros anuals per alumne. Aquest era l'import que percebien fins al 2010.
No obstant això, sí que obre la porta a demanar a la Generalitat l'import corresponent als cursos a partir del 2015 i d'ara endavant, ja que entén que la sentència avala que l'Administració autonòmica té l'obligació d'aportar fons per a l'educació de 0 a 3 anys, i que també la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) emparen aquesta possibilitat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
