El gran examen a Trump arriba el 2018

Donald Trump es va acomiadar del 2017 amb l’optimisme hiperbòlic que el caracteritza. “Quin any i tot just comencem! Junts estem TORNANT A FER GRAN AMÉRICA! Feliç any nou!”, va escriure el president nord-americà el diumenge a Twitter, repetint el lema de la seva campanya electoral. Trump va prometre canviar Washington i, sens dubte, ho ha aconseguit quan encara no ha arribat el primer aniversari, el 20 de gener, de la seva presa de possessió. El republicà ha convertit la imprevisibilitat, la disrupció i la intimidació en emblemes de la seva presidència. El 2018 serà un any clau per mesurar la seva força a l’equador del seu mandat. Aquests són els seus vuit reptes principals.

Eleccions legislatives

Com cada dos anys, el 6 de novembre els nord-americans votaran per renovar la totalitat de la Cambra de Representants i un terç del Senat. El Partit Republicà controla ara tots dos hemicicles, la qual cosa és essencial per avançar l’agenda legislativa de Trump. Si els conservadors ja han tingut problemes per aprovar lleis, per exemple la seva promesa contrareforma sanitària, amb la seva actual majoria minsa al Senat, un canvi de color polític al Capitoli posaria en un compromís l’obra legislativa de Trump. Les eleccions seran un termòmetre social sobre el mandatari dos anys abans de les eleccions presidencials del 2020.

Obamacare i ‘dreamers’

Una de les incògnites de l’any serà veure si els republicans aprofiten que encara disposen de la majoria en el Congrés per fer un nou intent, després dels sonors fracassos del 2017, d’aprovar una llei que acabi amb Obamacare, la reforma sanitària impulsada pel demòcrata Barack Obama, aprovada el 2010 i que des de llavors els conservadors prometen enderrocar. El rebuig de republicans moderats va fer fracassar l’intent de contrareforma. Després d’aconseguir aprovar a finals d’any una rebaixa fiscal, el primer èxit legislatiu de Trump, els republicans necessiten demostrar que són un partit efectiu a Washington atès que controlen el Congrés i la Casa Blanca.

Aquest any també s’haurà de resoldre el futur del programa DACA, que protegia de la deportació a bona part dels dreamers, immigrants que van arribar essent nens de forma irregular a EUA i han crescut al país. Trump ha deixat el programa als llimbs i els demòcrates el volen forçar a estendre aquesta protecció.

Trama russa

En el terreny domèstic, la major amenaça de Trump serà Robert Mueller, el fiscal especial que lidera la investigació sobre si l’entorn del president es va coordinar amb la presumpta ingerència russa en la campanya electoral del 2016. Mueller ha dut a terme en les últimes setmanes les seves primeres imputacions, té exassessors del republicà que col·laboren en la investigació i estreny el cèrcol sobre l’entorn de Trump, observat per l’ombra russa. Una de les claus és dirimir si el mandatari va poder cometre un delicte d’obstrucció a la justícia amb l’acomiadament de James Comey com a director de l’FBI, que era el responsable de les perquisicions sobre Rússia. Un hipotètic delicte d’aquest tipus podria portar eventualment a un procés de destitució (impeachment) contra Trump, però per a això seria necessàries majories àmplies al Congrés.

Popularitat

Una altra prova per a Trump en aquest any electoral serà si aconsegueix augmentar la seva popularitat entre els ciutadans. Tanca l’any amb un índex d’aprovació del 40%, segons les dades de Gallup, cosa que suposa un increment de set punts en un mes. Trump s’ha beneficiat de l’aprovació de la reforma fiscal, el seu primer èxit legislatiu, però segueix per sota del 45% de popularitat que tenia a l’inici del seu mandat i del 51% del seu predecessor Obama al final del seu primer any. No obstant això, Trump manté un sòlid suport de la base de votants que el va catapultar a la Casa Blanca i a ells els dirigeix molts dels seus missatges, per exemple d’aïllacionisme internacional i duresa en immigració.

Economia i Nafta

Quan es pregunta als nord-americans què és el que més valoren de Trump, una majoria substancial respon sobre la situació econòmica. El president s’atribueix la millora de la desocupació i el creixement del PIB, tot i que responen, en part, a una tendència prèvia a la seva arribada a la Casa Blanca. Trump insisteix a fer-se seus els rècords a la borsa: el parquet novaiorquès va signar el 2017 el seu millor any des del 2013 i va estar a punt de superar la marca del 1995. Un repte del magnat novaiorquès el 2018 serà convèncer els ciutadans que l’economia va bé gràcies a ell, i l’enorme rebaixa d’impostos que acaba de signar, la més gran des de fa més de tres dècades. El 2018 també s’ha de resoldre el futur de l’acord comercial amb Mèxic i Canadà (Nafta, amb les sigles angleses), que Trump sembla voler liquidar, si bé es troba immers en plena negociació per reformar-la.

Guerra amb els mitjans

En la seva felicitació de final d’any, Trump no va poder deixar de banda la seva guerra amb els mitjans de comunicació. Va escriure a Twitter que desitjava un feliç 2018 “fins i tot als molt deshonestos mitjans de notícies falses”. El republicà ha convertit la premsa en el seu major enemic i boc expiatori, i ha accentuat la seva tergiversació del concepte de notícies falses per fer-lo servir davant de qualsevol informació crítica sobre ell. Amb tot, Trump viu obsessionat per l’impacte informatiu i no és un capdavanter de la veritat. Diu, de mitjana al dia, cinc mentides o dades no del tot correctes, segons una anàlisi del diari The Washington Post. Tot apunta al fet que el 2018 la guerra contra la premsa continuarà.

Corea del Nord

En el terreny internacional, la gran preocupació del 2018 és Corea del Nord. L’empobrit país asiàtic ha donat un salt qualitatiu en el desenvolupament de míssils amb capacitat nuclear, i d’trapar EUA, el seu objectiu notori. Trump ha convertit la crisi en una constant d’amenaces bèl·liques al règim de Pyongyang, que incomoda a molts als EUA i Àsia. En l’àmbit diplomàtic, ha pressionat la Xina perquè trenqui llaços amb Corea del Nord i ha aconseguit que el Consell de Seguretat de l’ONU imposi dures sancions al règim de Kim Jong-un.

Terrorisme gihadista

El gihadisme es preveu com l’altre gran assumpte de l’àmbit internacional. Després de tres anys de campanya militar liderada pels EUA, el declivi territorial de l’Estat Islàmic (ISIS per les sigles angleses) a Iraq i Síria obre la incògnita sobre quina estratègia adoptarà Washington. Per exemple, si reduirà la seva presència militar sobre el terreny.

El terrorisme també és una amenaça domèstica per a la primera potència. Trump va sofrir a l’octubre el primer atemptat d’inspiració gihadista als EUA des que va assumir la presidència. Un immigrant uzbek va dur a terme, en nom de l’ISIS, un atropellament massiu a Nova York, en què van morir vuit persones. El mandatari ha tractat de vincular, sense proves concloents, el cas d’aquest immigrant, que va arribar legalment als EUA mitjançant el sistema de loteria de visats, amb una suposada porositat del sistema migratori que ell promet revertir.