Colau allunya els creuers de Barcelona

L'acord aconseguit entre Ajuntament i Port de Barcelona reduiria les terminals a set amb set creuers alhora. Número que, a primera vista, podria semblar que redueix l'arribada de creuers però que el que fa és suprimir les terminals per a embarcacions petites i construir una zona on amarrar creuers de gran cabuda, de manera que no es reduiria el nombre de creueristes a la ciutat.

Actualment hi ha vuit terminals per a creuers. Al moll Adosat hi ha les terminals A, B, C, D, i E (aquesta última en construcció), hi ha una terminal per a embarcacions més modestes al moll d'Espanya, just al centre comercial Maremàgnum, i dues terminals, també petites, a la zona nord i sud del moll de Barcelona (a un costat i a l'altre del World Trade Center).

El director General de Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ha explicat aquest divendres al matí quin processos seguiran per anar traslladant l'activitat de creuers. Carbonell preveu que el 2022-2023 finalitzin les operacions de creuers i fires de les terminals de Maremàgnum i Drassanes. De tal manera que “s'eliminaran els usos portuaris comercials dels molls d'Espanya i Drassanes i s'obriran els espais del moll a ús públic ciutadà”. Es preveu retirar les tanques que es troben entre el Portal de la Pau i el World Trade Center i configurar-hi un espai al costat del mar. Quan acabi la concessió de la terminal nord, el 2026, se suprimiran els usos comercials de la zona nord i aquest del moll de Barcelona i s'obrirà al públic. Respecte a la terminal sud, finalitzaran les operacions de creuers quan l'espai que ocupa la terminal polivalent del Port Nou –adjacent a la terminal E– quedi desafectada per l'ús de transport de mercaderies.

La tinent d'alcalde d'urbanisme, Janet Sanz, ha anunciat a més que es realitzarà una reforma integral del passeig Colom i del Moll de la Fusta on augmentaran els “espais de parc i jardí urbà i l'ús públic al servei de la ciutadania”. Sanz ha apostat per una futura remodelació que afavorirà la connexió i la permeabilitat transversal entre la trama urbana i el moll Bosch i Alsina amb especial intensitat a la zona de Correus i la plaça de el Duc de Medinaceli. Fins que arribi aquesta reforma el Consistori col·locarà diverses pistes esportives al Moll de la Fusta.

Un altre dels acords aconseguits és el que fa referència a la tercera modificació del Pla Especial de la nova bocana. Aquí, segons la tinent d'alcalde d'urbanisme, es preveu augmentar l'espai públic en 14.000 metres quadrats addicionals. L'ampliació es concentra, principalment, a la zona perimetral de la futura Marina Vela on es construiran dos trams de passeig públic equivalents a l'extensió de la Rambla. Segons Sanz, en aquesta zona cap edifici podrà tenir un ús exclusiu i es limitarà al 20% l'ús comercial i el de restauració un 15%. En aquesta zona es construirà l'edifici Pont-Porta-Port en un annex de la bocana nord. Una construcció amb forma de pòrtic que disposarà de planta baixa que farà de porta a un mirador i d'una zona superior de caràcter públic. Entre tots dos nivells hi haurà un espai de restauració i altres usos culturals i comercials.

També es preveu la construcció de l'edifici Martell, destinat a la docència i a dependències de la Creu Roja, i finalment l'edifici Central. Precisament aquí és on algunes entitats veïnals aposten per instal·lar el futur i controvertit projecte de l'edifici de l'Hermitage. L'equip de govern mai ha vist amb bons ulls la iniciativa però aquest divendres Sanz ha anunciat que aquest edifici es destinarà a “un projecte cultural que haurà de comptar amb el vistiplau municipal”. La tinent d'alcalde ha assegurat que encara és aviat per aprovar o no la instal·lació de l'Hermitage en aquesta zona.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha assegurat aquest divendres que els acords aconseguits amb el Port de Barcelona són “els més importants als que s'hi ha arribat en dècades”. “Hem aconseguit un nou model de relació entre el port i la ciutat”, ha assenyalat.

Per la seva banda, el president del Port, Sixte Cambra, ha seguit destacant que els creuers són una “activitat prioritària”. El passat any van arribar al port 778 creuers amb 2,6 milions de creueristes. Una xifra que, segons Cambra, va augmentar un 1% respecte a l'any anterior.