Per què viatjar a Dinamarca és perillós per a Puigdemont

L’anunciat —però no confirmat— viatge de Carles Puigdemont a Copenhaguen per participar avui a les 14.00 en unes jornades universitàries ha posat en alerta a la Justícia espanyola i a l’equip jurídic del mateix expresident de la Generalitat. La Fiscalia General de l’Estat va anunciar ahir que si el polític —escapolit a finals d’octubre a Brussel·les— si es desplaça finalment a la capital danesa demanarà “immediatament” que es reactivi l’ordre europea de detenció contra ell. En una nota, la Fiscalia va assegurar que estarà pendent d’una possible “confirmació oficial via policial” dels moviments de l’“investigat” per prendre una decisió. El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, també va anunciar que si Puigdemont viatja a Copenhaguen “pot ser detingut si s’activa l’euroordre”. Fonts policials van confirmar ahir que els serveis d’informació estan en alerta des de fa dies per detectar qualsevol moviment.

Si es confirma, la Fiscalia sol·licitarà al magistrat instructor de la causa en el Tribunal Suprem, Pablo Llarena, la immediata activació de l’euroordre a l’autoritat judicial danesa. El 5 de desembre Llarena va decidir retirar les ordres europees de detenció dictades contra Puigdemont i els quatre exconsellers imputats pel procés independentista que es troben amb ell a Brussel·les, però va mantenir l’advertiment d’arrestar-los si entren a Espanya.

L’equip jurídic de l’expresident reconeix el perill d’arrest que suposaria el desplaçament i, de fet, en els últims dies li ha recomanat que desisteixi de fer-ho. El seu advocat a Espanya, Jaume Alonso-Cuevillas, mostrava ahir en una entrevista a RAC1 el seu convenciment que “l’Estat espanyol té l’euroordre preparadíssima” i que, per tant, “el risc de detenció és bastant alt”. En aquesta mateixa línia, altres fonts de l’equip jurídic de Puigdemont asseguren que l’expresident s’enfrontaria en el país nòrdic a una situació “molt diferent” a la que ha viscut fins ara a Brussel·les. “Dinamarca no és Bèlgica”, insisteixen.

Les fonts consultades afegeixen que la legislació danesa que fixa els passos per tramitar l’euroordre està farcida d’“automatismes”, la qual cosa deixa poc marge de maniobra per presentar recursos per impedir el lliurament. I recorden que, per exemple, en determinats casos no s’exigeix que el delicte pel qual es reclama el fugitiu existeixi en el seu ordenament, com sí que passa a Bèlgica. En incorporar l’euroordre al seu ordenament, Copenhaguen va eliminar la possibilitat de rebutjar un lliurament per delictes d’índole política o per falta de proves. El que sí va incloure van ser límits de temps a l’arrest fins el lliurament al país que el reclami. “Dinamarca és un dels països de la UE que posa més facilitats per extradir”, conclouen.

La determinació de la Fiscalia de reactivar l’ordre europea de detenció si Puigdemont viatja a Dinamarca situa el magistrat Llarena en un dilema. La seva decisió de retirar l’euroordre que havia dictat l’Audiència Nacional va ser una maniobra arriscada que va tenir defensors i crítics dins de l’alt tribunal. Però una vegada adoptada, la intenció era no tornar a reactivar-la en espera que l’expresident tornés a Espanya, ja fos abans de les eleccions del 21-D per participar en la campanya —situació que no es va donar— o per ser investit president.

En els últims dies, segons les fonts consultades, ha anat proliferant la idea que Puigdemont no arriscarà a tornar sabent que seria detingut i empresonat, per la qual cosa la possibilitat d’haver de replantejar-se una nova petició estava sobre la taula, però per dur-la a terme a mitjà termini. Si es demana ara i l’expresident segueix a Bèlgica, tot apunta al fet que existirien les mateixes traves que van portar Llarena a retirar la petició al desembre: la possibilitat que Bèlgica, on el delicte de rebel·lió no té un equivalent clar en el seu Codi Penal, concedís el lliurament només pel delicte de desobediència i, com a molt, el de malversació, però no per rebel·lió, el més greu dels quals se li atribueix als líders independentistes i el que vertebra tota la causa.

La idea del Suprem és esperar al fet que la investigació estigui més avançada i tenir armat, amb proves documentals i declaracions d’imputats i testimonis, el relat dels fets delictius contra tots els investigats. Un relat que situaria Puigdemont com el líder i amb el que s’intentaria convèncer el jutge de Brussel·les perquè concedís el lliurament per tots els delictes. El moment oportú per demanar-ho, segons les fonts consultades, seria, com a mínim, a partir de l’ordre de processament, encara que no es descarta celebrar el judici sense que estiguin presents ni l’expresident ni els quatre exconsellers escapolits, i demanar el lliurament a Bèlgica ja amb la sentència perquè, en cas de condemna, hi complissin la pena.

Aquests plans no havien canviat, al principi, després d’anunciar-se el viatge a Dinamarca perquè en el Suprem temien que, en tractar-se d’un viatge llampec, no donés temps de tramitar l’euroordre abans que l’expresident català tornés a Bèlgica, la qual cosa deixaria de nou el lliurament en mans d’aquest país. Però la possibilitat que la Fiscalia demani que es reactivi suposa un obstacle per a Llarena, que hauria de pronunciar-se sobre aquesta petició i argumentar-la. I encara que els arguments que van servir per retirar-la segueixen vigents, cada vegada són més les veus jurídiques que adverteixen de l’anomalia que suposa la situació actual, en la qual la justícia coneix on es troba el principal encausat però no n’ordena la detenció.