Sixena exposarà les peces lliurades per Catalunya a partir del 23-F

D'aquí a menys de dues setmanes, el proper 23 de febrer, tornarà a obrir al públic la sala del monestir de Sixena per mostrar totes les obres lliurades per Catalunya. Les 51 que van tornar el juliol del 2016, i les 44 que van tornar l'11 de desembre passat, després que un jutge d'Osca donés permís a la Guàrdia Civil i als tècnics del govern d'Aragó per entrar al Museu de Lleida i embalar i emportar-se fins al cenobi d'Osca, les peces en virtut de l'execució de la sentència provisional dictada el 2015. Així ho va anunciar divendres la consellera d'Educació, Cultura i Esport, Mayte Pérez, durant el ple del govern aragonès. Entre les peces exposades hi ha la 'famosa' Immaculada que va ser lliurada recentment en no ser localitzada fins després de l'acció de l'11 de desembre passat.

Segons la consellera Pérez, "l'Executiu autonòmic ja està en condicions de mostrar les 44 peces últimes, entre les quals figuren la caixa sepulcral d'Isabel d'Aragó, el retaule de la Pietat, o el quadre del Martiri de Sant Pere, entre d'altres", encara que no va entrar a especificar l'estat de moltes de les obres, sobretot de la majoria d'alabastres que es conservaven al Museu de Lleida i que des d'aquesta institució van desaconsellar que viatgessin per la seva fragilitat, ja que van ser pastura de les flames que van cremar el monestir durant la guerra civil que va acabar convertint-los en guix.

La consellera tampoc va aclarir si s'exposaran totes les obres o una selecció de les mateixes, ja que per les dimensions de la sala (l'antic dormitori de les monges), museogràficament seria impossible exposar-les totes. Segurament s'optarà per mostrar-ne unes quantes (entre les quals hi ha les set que s'exposaven de forma permanent al museu de Lleida) i la resta guardar-les en vitrines tancades o armaris per mantenir les condicions òptimes d'exposició.

L'obertura de les sales coincideix amb la primera actuació judicial contrària als interessos de l'Ajuntament de Sixena i el govern d'Aragó, que té a veure amb l'altre plet que està obert amb la comunitat de Catalunya relativa a les pintures murals de la sala capitular (contigua a la qual exposarà els objectes a partir del 23F). El 25 gener passat, la jutgessa va suspendre l'execució de la sentència que obligava a retornar les pintures davant la fragilitat de les mateixes (basant-se en els informes que li havia fet arribar el MNAC en aquest sentit) i, sobretot, pel fet que el Govern d'Aragó no hagués provat que la sala reunia les condicions de climatització adequades per a la bona conservació dels murals després de la seva devolució (malgrat el que es va dir el gener del 2017 i segueix mantenint el govern d'Aragó, que diu que compta amb millors instal·lacions fins i tot que el propi MNAC que alberga la millor col·lecció de pintura mural del món).

Aquest assumpte va ser el motiu que aquest divendres l'oposició carregués contra el govern d'Aragó que presideix Javier Lambán al qual va acusar de "no haver fet res en l'últim any i mig al monestir" i d'"haver deixat en evidència la capacitat gestora de Lambán, i el seu pols polític". La consellera es va defensar dient que en els últims anys s'han invertit un milió d'euros al monestir. Pérez va tornar a insistir, encara que en el projecte dut a terme no ho contemplava "que la sala capitular està perfectament habilitada. El que hem fet ha estat encarregar un sistema molt millor i avantguardista mitjançant el qual soterrarem les torres perquè hi hagi un menor impacte visual".

La consellera també va confirmar que s'ha encarregat un pla director als arquitectes Pemán i Franco (que han dut a terme les tasques de rehabilitació dels últims anys) "que en pocs dies ens lliuraran per donar una visió integral d'aquesta gran joia que tenim com és el Monestir de Sixena", cosa que l'oposició del PP va reclamar "sense cap tipus de retard ni excusa" ja que, segons el PP, "la resta del monestir no existeix per al govern de Lambán".

Aquest divendres també es va saber que l'Ajuntament té previst reunir-se amb les inquilines rellogades del monestir (les monges de l'ordre de Betlem), amb la intenció que col·laborin de cara al 2023 quan està previst celebrar el centenari de la declaració com a bén cultural de l'edifici. Són elles, malgrat que estan rellogades al monestir, les que duen a terme l'obertura de l'edifici, una activitat que ve marcada pels seus resos i les seves activitats diàries.