Andreu Mas-Colell: “No estaria còmode fent un pressupost amb la CUP”

El catedràtic Andreu Mas-Colell va deixar l'acadèmia i va tornar a l'Administració per bregar amb la pitjor crisi financera de la Generalitat. Amb Albert Carreras i Ivan Planas, els seus més estrets col·laboradors al departament, acaba de publicar Turbulències i tribulacions (Edicions 62), en el qual reten comptes de la seva gestió durant “els anys de retallades”. Mas-Colell no vol parlar de la situació política actual. “D'alguna cosa m'ha de servir no ser a la primera línia”. En la roda de premsa anterior a aquesta entrevista, es va limitar a assenyalar la necessitat de formar govern i aprovar un pressupost.

Pregunta. Per fi parlen de retallades i no d’ajustos...

Andreu Mas-Colell. El terme té molta càrrega emocional i intentem fer servir paraules més neutres. Però hi ha pocs dubtes que aquests anys s'han conegut com els anys de les retallades.

Pregunta. Estaven preparats per un pla de retallades de dos anys i al final en va durar quatre. Com ho van afrontar?

Andreu Mas-Colell. Vam diferenciar els departaments que corresponien a l’Estat del benestar de la resta per minimitzar la reducció de la despesa social. I les inversions les vam posar a zero.

Vam estar a punt del ‘default’, però en realitat era una pugna amb l’Estat

Albert Carreras. I estem orgullosos que en aquell procés aconseguíssim posar les inversions a zero, ja que portaven una inèrcia enorme d'anys anteriors i perquè hi havia una gran pressió de tot arreu per licitar. Aquesta política de licitació zero va ser dolorosa per als que en van quedar directament afectats, però molt saludable per l'ajustament.

Pregunta. Expliquen que les mesures que van plantejar van disgustar els consellers i que fins i tot el secretari del Govern els va arribar a censurar.

Andreu Mas-Colell. Els responsables d'Economia mai són populars als altres departaments. Vam buscar donar-los incentius perquè cerquessin ingressos nous, i això va acabar sent frustrant perquè el Govern central els recorria tots. Però l'ajust més radical es va fer a Presidència, Vicepresidència i Economia, que van concentrar el 40% de les retallades.

Ivan Planas. Vam diferenciar tres blocs. Un: el de l’Estat del Benestar, que vam decidir protegir. El segon era el de Justícia i Interior, que eren molt intensius en personal i que només van notar la part dels salaris. Tots els altres departaments van suportar el doble i, en algun cas, el triple de l'ajustament.

Pregunta. En arribar al Govern ja van xocar amb el Govern socialista. Van pensar que amb el PP seria més fàcil perquè llavors eren socis parlamentaris?

Albert Carreras. En arribar no vam pensar que tindríem males relacions amb el PSOE. Els coneixíem i apreciaven molt l’Andreu. D'entrada, el més desagradable va ser que ens fessin retallar la despesa un 20% i presentar un pla d'ajustos en un mes.

Andreu Mas-Colell. Amb el PP ja sabíem el que ens venia a sobre. Jo m'havia vist amb [Cristóbal] Montoro abans de les eleccions i vam parlar i coincidir en coses. Va durar el que va durar. Aquesta relació va donar perquè poguéssim aprovar uns pressupostos i CiU votés la Llei d’Estabilitat Pressupostària.

Pregunta. Diuen que el punt d'inflexió de les seves relacions amb el PP van ser les eleccions andaluses del 2012. Per què?

Rajoy hauria d’ haver obert el tema fiscal. No ho va fer i som on som

Albert Carreras. Clarament va haver-hi un canvi. La disposició addicional tercera ja no era als pressupostos, les bestretes definitives van ser una bufetada i a les comunitats ens van imposar mesures que eren recentralitzadores, uniformitzadores i, en el nostre cas, inútils, perquè ja les havíem implementat.

Pregunta. Parlen de centralització, però la Comissió Europea també va assenyalar les comunitats...

Andreu Mas-Colell. Sí, compraven el discurs, i això era irritant.

Albert Carreras. Sí, deien que el problema de les caixes es devia al fet que era culpa de les comunitats. La veritat és que el PSOE no va fer escarafalls contra les comunitats autònomes, però sí que n'hi va haver de seguida en l'època del PP.

Pregunta. En un capítol del seu llibre, Luis de Guindos va parlar de les dificultats de Catalunya. La Generalitat va situar-se molt a prop del default?

Andreu Mas-Colell. Vam estar a punt d'arribar-hi. Tècnicament no ho era perquè han de passar 24 hores, però vam estar una nit en aquesta situació. En realitat, era una pugna, perquè no volíem dedicar els diners que teníem a amortitzacions de deute. I en realitat no ens ho discutien, però en aquell moment no tenien ajustat el Fons de Liquiditat Autonòmic i era més còmode que féssim aquests pagaments de 320 milions. Anaven lents i aquella nit ens van posar als peus dels cavalls.

Tornaria a treure a concurs la concessió de l’empresa d’aigües

Pregunta. En el seu llibre es desprèn certa enveja de la Comunitat de Madrid, que no va recórrer al FLA. És així?

Andreu Mas-Colell. En realitat, era una certa perplexitat, perquè era del PP i algun dels intercanvis més agres que vam viure al Consell de Política Fiscal i Financera eren entre el ministeri i la Comunitat de Madrid. Per a ells era extraordinàriament important no recórrer al FLA, era un senyal de la seva autonomia i identitat.

Pregunta. Catalunya mai es va poder plantejar aquesta opció?

Andreu Mas-Colell. No. No teníem caixa i no vam tenir opció. Vam ser als mercats tot el temps que vam poder. Vam proposar els hispabons, i això va tenir l'efecte que es pensés en això, encara que vam acabar amb un mecanisme que centralitza molt i va acabar sent una gàbia de la qual és difícil sortir. Ara, a mesura que la situació millora, és lògic que la Generalitat hagi pensat a fer una emissió i sortir als mercats. Així i tot, la capacitat de maniobra del Ministeri és molt gran i, per exemple, pot marcar que paga interessos inferiors al mercat.

Albert Carreras. Aquesta és la tàctica que va dur a terme a Madrid, però es van resistir a ser controlats. Tenien menys dèficit i menys deute.

Pregunta. Parlen de les eleccions andaluses, però el punt d'inflexió no va ser la reunió de Mas i Rajoy el setembre del 2012?

Andreu Mas-Colell. Respondré amb una metàfora. Si vols tractar algú bé li dones sopar, i no només aigua perquè subsisteixi. [Mariano] Rajoy hauria d'haver obert el tema fiscal d'alguna manera. I no ho va fer, no se’ns podia parlar. I som on som.

Pregunta. Vol dir que amb el debat fiscal hi havia partit?

Andreu Mas-Colell. Sí, és clar. El PP ha fet els seus càlculs i pensava, abans que li sortís el gra de Ciutadans, que podia guanyar Espanya sense Catalunya. I si podia arrossegar els socialistes… bingo. Dels 23 punts [que li va portar l'expresident Carles Puigdemont] podria haver dit quins compliria. En lloc d'això, va parlar de milions en infraestructures, una cosa vaga. No hi ha hagut cap voluntat de negociar res i així estem.

Pregunta. Es veuria negociant ara un pressupost amb la CUP amb reclamacions com recuperar la gestió pública de l'aigua?

Andreu Mas-Colell. No vaig haver d'afrontar la necessitat de fer un pressupost amb la CUP. Hauria estat difícil i complicat. Però la política són transaccions. La concessió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) era una bona mesura i segueixo pensant-ho. Però no em sentiria còmode havent de fer un pressupost amb la CUP.

Pregunta. El Tribunal Suprem ha tombat finalment la concessió d'ATLL. La tornaria a adjudicar en concessió?

Andreu Mas-Colell. Sí. És el més senzill, i les concessions són dins de la tradició administrativa. No sé per què de sobte hi ha aquesta animadversió cap a les concessions quan en aquests moments el sector públic està tan condicionat i té dificultats per accedir al crèdit. Si el Parlament decideix que aquestes inversions han de fer-se amb els pressupostos, d'acord, però s'hauran de deixar de fer altres coses.