El meravellós i il·lustrat circ d’Isabella Rossellini

Al final de l'espectacle el gosset Pan li arrenca el vestit a Isabella Rossellini i l'actriu es queda despullada. És una nuesa de broma, ja que, de fet, duu un postís que imita l'arèola dels pits i el borrissol del pubis. Però va ser impossible no recordar l'escena de Blue velvet (1986), en la qual David Lynch, amb qui després estaria casada del 1987 al 1991, la va fer aparèixer completament nua al bell mig del carrer, de manera intensament dramàtica, davant dels ulls de Kyle MacLachlan (i tots nosaltres).

És un moment que sembla una de les picades d'ullet amb la seva vida i la seva carrera, que impregnen el deliciós espectacle Link link circus, que Rossellini (Roma, 1952) va estrenar ahir a la nit al petit teatre Akademia de Barcelona. Va ser un privilegi poder veure la famosa intèrpret dels Taviani i de Lynch, personatge de revista de paper cuixé, model de Lancôme, allà al davant, ben a prop, desplegant el seu immens talent interpretatiu i el seu irresistible encant, fent sobretot de captivadora pallassa combinada amb conferenciant en un monòleg —sense subestimar al seu discret acompanyant, el titellaire i ensinistrador de gossos Schuyler Beeman, i (Peter) Pan, que interpreten alternativament els seus gossets Minnie i Darcy—. Isabella Rossellini va desgranant una xerrada molt divertida, tot i que plena d'interessantíssims detalls filosòfics i científics, que reivindica la intel·ligència dels animals, un tema absolutament actual. Per il·lustrar les seves paraules i tot un discurs de teoria del coneixement, sempre amb molt d'humor, l'actriu utilitza objectes, projeccions i el gosset, que va transvestint de diferents animals (fins i tot de lleó, elefant i dinosaure, també d'abella, aquí secundat per Beeman, que fa honor al seu nom), i que demostra, la bestiola, que té unes taules sensacionals.

L'actuació del gosset va fer reflexionar sobre les opinions dels animalistes contraris a la presència d'animals als circs i teatres i una legislació que esdevé cada vegada més restrictiva sobre aquest tema. Diguin el que diguin, semblava que el gos s'ho passava tan bé com el públic, i era més a prop, fins i tot als braços, de la Rossellini, que és tot un privilegi.

Va ser un privilegi poder veure la famosa intèrpret dels Taviani i de Lynch, personatge de revista de paper cuixé, model de Lancôme, allà al davant, ben a prop, desplegant el seu immens talent interpretatiu i el seu irresistible encant

L'actriu, que va presentar el seu espectacle amb un “benvinguts al circ més petit del món!” i vestia com un chef de piste, no va tenir objeccions a l'hora de fer broma sobre la seva condició de dona madura i fins i tot va permetre que el gosset, a través del màgic anell de Salomó es referís a la seva menopausa.

En el monòleg de Rossellini hi ha de tot: parla del llenguatge corporal de les gallines, dels experiments que proven com són de llestes les aus (una cosa que no sorprendrà els lectors d'El ingenio de los pájaros, de Jennifer Ackerman, Planeta), dels penis de les balenes (i altres éssers), de la ximpanzé Washoe o de la prosòdia. En les projeccions se n'inclouen algunes d'entranyables que la mostren a ella de nena i de jove, alguna amb els seus pares, i proven que l'interès i la passió pels animals li venen de lluny (va enterrar el visó de la seva mare). En les imatges, l'actriu apareix disfressada de cargol, aranya, estrella de mar, gamba o corriol, i també de Darwin, Karl von Frisch o C. G. Jung. En acabar va rebre una forta ovació i Rossellini es va mostrar molt feliç, i es va obrir la bata per mostrar entre riures una altra vegada el disbauxat record de la seva llegendària nuesa.