Cobrar els rescats de muntanya no frena les negligències

La Setmana Santa concentra un alt percentatge dels rescats que practiquen els Bombers en entorns naturals. En quatre dies del 2017 es van activar 33 avisos; aquest any, les emergències s’han disparat abans de la Pasqua i només l’estiu assoleix xifres semblants. El Departament d’Interior va instaurar un pla que consistia a cobrar els rescats per dissuadir conductes negligents a la muntanya. El pla, no obstant això, ha fracassat.

Durant un dels caps de setmana previs a la Setmana Santa, les unitats del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers es van multiplicar per atendre les peticions d’auxili. Dos joves excursionistes es van perdre al parc d’Aigüestortes. Nevava i es feia de nit. Les condicions climatològiques eren adverses i van començar a desenvolupar símptomes d’hipotèrmia. Van avisar a emergències per informar que no podien baixar. Van ser localitzats, de matinada, a 3.000 metres d’altura.

Paral·lela ment, a l’altre extrem dels Pirineus es va iniciar una operació de rescat per localitzar dos muntanyencs que s’havien perdut a la zona de Vallter. En el mateix interval d’hores es va haver de socórrer un grup de quatre excursionistes que s’havien desorientat a la Vall d’Aran. Només unes dies més tard, també a la Vall d’Aran, dues persones van morir i una tercera va quedar greument ferida en quedar atrapades per una allau de neu. Abans del tret de sortida de les vacances de Setmana Santa, els Bombers ja havien realitzat aquest any més de 170 rescats.

En aquest context, el Departament d’Interior va convocar una roda de premsa i va emetre un comunicat per demanar prudència amb l’objectiu d’evitar els accidents a la muntanya. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments posa èmfasi en el principi de les quatre “P”: planificació, preparació, previsió i precaució.

Guillem Amorós és el cap dels GRAE, la unitat de Bombers especialista en rescats en entorns naturals. “Hi ha risc perquè la gent va a la muntanya. Si, quan hi ha un avís d’allaus, ningú s’apropés a la zona conflictiva, no hi hauria cap risc”, sentencia. Amorós subratlla que la popularització de la muntanya ha incrementat les contingències. “El col·lectiu que més serveis requereix és el dels senderistes i excursionistes. D’acord que és el grup més nombrós, però també és el que pitjor prepara i planifica la ruta”, assenyala. Afegeix que, comparativament, un altre tipus d’afeccionats a la muntanya, com són els esquiadors de muntanya i els escaladors, sol·liciten menys rescats malgrat que la seva activitat és potencialment més exposada.

El cap dels GRAE avisa que és un atreviment aventurar-se a la muntanya, sobretot a partir de cotes altes, sense organitzar-se. “És un error pensar que si passa alguna cosa ja vindrà un equip de rescat a buscar-nos”.

A la tardor del 2009, la Generalitat va impulsar una mesura per provar de reduir el nombre de salvaments en entorns naturals. Es va fixar que, qui fos rescatat per haver dut a terme una actuació flagrantment negligent, hauria d’abonar els costos de l’operatiu de salvament. En vuit anys només s’han cobrat sis rescats. El més car, els 2.400 euros que va haver d’abonar un esquiador que va quedar atrapat per una allau a la Masella. Estava esquiant fora de pistes, en una zona expressament prohibida: hi van haver d’anar tres helicòpters i 35 bombers per trobar-lo.