El superheroi català se’n va anar a la mani

“Hola companys. Torno després de la mani”. El missatge del superheroi Drac Català (ex-Capità Catalunya), que sortia de la seva pròpia boca en un dibuix, destacava a la caseta on signava el seu creador, el dibuixant i guionista Carles Roman. Era lògic que Drac Català, heroi de casa enfundat en malla groga i blava quadribarrada, se sumés a la marxa proalliberament dels presos del procés. És difícil, en canvi, saber què pensarien el Capità Amèrica, Iron Man o Batman. La coincidència aquest matí del 36è Saló del Còmic de Barcelona (en la seva última jornada), i la manifestació ha provocat dificultats per accedir a la gran fira del còmic, i ha ofert imatges insòlites, com la dels manifestants i els aficionats disfressats de personatges tots ben barrejats. La casualitat ha volgut que molts visitants del Saló es trobessin amb la corona de cartró groga que imita els cabells del personatge de manga Naruto i que regalava una editorial.

S'han format llargues cues per comprar entrades i l'enorme espai que ocupa el Saló s'ha anat omplint progressivament. Al migdia ja calia avançar nedant entre la gent a les zones comercials, en una imitació del que passava fora en clau política.

La inexistència aquest any d'una gran exposició vertebradora (a l'estil de les magnífiques mostres que s'havien dedicat als cotxes o als avions en el còmic d'edicions anteriors) provoca certa sensació de distracció. Falta un centre. El saló també queda més pobre. Per què la nova organització ha decidit aquest any eliminar la mostra temàtica és un misteri. Cal acontentar-se amb les diverses exposicions temàtiques, sempre molt interessants però que no són el mateix, sobretot perquè no tenen l'espectacularitat de la gran. És cert que et pots fer un selfi amb Superlópez o retratar els nens amb els barrufets, però no és el mateix que haver pogut fotografiar l'any passat el llavors conseller Santi Vila al costat d’un helicòpter Huey Cobra de la Guerra del Vietnam i envoltat de figurants vestits de soldats de la cavalleria aerotransportada del tinent coronel Kilgore. Poc ens podíem imaginar que l'Apocalypse Now vindria després.

La mostra sobre Superlópez, que devem a Antoni Guiral, permet seguir l'evolució del simpàtic personatge creat per Jan el 1973 i que, com una paròdia de Superman, va arribar d'un altre planeta, Chitón (per Krypton) –es pot veure la nau espacial en què el van enviar– , on va rebre el nom de Jo-con-él (per Kal-el). Superheroi de petites mentides amb bigotet, Superlópez s'amaga sota la personalitat de l'anodí comptable Juan López Fernández (que és com es diu precisament el seu pare, Jan). A les pàgines que s'exposen podem veure les seves arxienemigues (Lady Aranya, Al Trapone, Chin Cheta o el doctor Eugenio Mengele) i els seus col·legues de supergrup (Capità Hispania –sort que no coincideix amb l'ex-Capità Catalunya–, Bruto o la Noia Invisible).

Entre els visitants al Saló, molt públic familiar, amb la simpàtica varietat del pare i el fill col·legues disfressats del mateix o amb la mateixa dessuadora de Mazinger Z, per exemple (també s’hi ha pogut veure un nen amb la seva mare caracteritzada de Wonder Girl, amb escut, espasa i faldilla curtíssima, i el pare de paisà i cara de circumstàncies caminant uns metres més enrere). Es mereix un aplaudiment la jove disfressada de Thor, amb martell Mjolnir i tot, canviant-li el gènere a l'asgardià.

Compartint una taula per picar alguna cosa amb tres joves, a qui aquesta edició els sembla fenomenal, encara que troben molt buit el pati exterior, els pregunto de què van disfressats. Resulta que només un hi va, en Víctor, caracteritzat de, segons em lletreja, Ratchet & Clank. Li dic que això no sortia en els meus còmics de l'editorial Vértice i resulta que és un doble personatge d'una sèrie de videojocs. El resultat és una mica cutre però de totes maneres el felicito. És molt més digne que la disfressa de Jon Snow tres talles més petita a l'entrecuix que duu sense pudor un altre visitant, per no parlar de la crescudeta Jedi que es deixa fotografiar a la caseta de l'associació de rebels de la galàxia (res a veure amb els comitès de defensa de la república de la manifestació, igual que les tropes imperials de la Spanish Garrison que pul·lulen deixant-se retratar tampoc tenen cap relació amb els antidisturbis dels Mossos).

Per a defensa de la república, per cert, la que surt a la mostra del guanyador de la darrera edició del premi a la millor obra d'autor espanyol, Jaime Martín, Jamás tendré 20 años, protagonitzada pels avis de l'autor, modista i artiller, respectivament, i que inclou un parell de cascos de l'Exèrcit republicà durant la Guerra Civil i un projectil de morter.

De Martín Saurí, gran premi l'any passat, s'hi exhibeixen pàgines impressionants de les seves sèries sobre Odisseu, Artur o Conan. En l'exposició per a connoisseurs sobre Jack Kirby, King of Comics, llegendari creador d'alguns dels gran mites de Marvel, es cola a través de les vidrieres una mica de la realitat de fora en forma d'agitament de banderes i una pintada que diu “Forcadell traïdora”.

Una altra exposició interessantíssima és la de les revistes del boom del còmic per a adults que van aparèixer a partir de la transició. Es poden veure primers números i pàgines originals de Cimoc, Totem, 1984, Cairo, el Víbora, Creepy..., admirar dibuixos de Maroto, Gallardo, Pellejero o Carlos Giménez i fullejar alguns vells exemplars, cosa que els aficionats fan amb gest reverencial. En teoria, l'exposició està prohibida per a menors de 18 anys i així s'adverteix. Però és un colador. Un jovenet amb acne no es desenganxava d'unes vinyetes d'una noia nua amb les cames obertes i un nen en braços del seu pare cridava alegre “salsitxes, salsitxes!” davant d'una erecta il·lustració de Nazario d’Anarcoma. Un mena de Comix sobre còmic eròtic inclou dibuixos de Crepax d’Emmanuelle, de Liberatore i de Manara.

A la zona mainstream del Saló, on hi ha els estands de les principals editorials, es pot participar en un concurs de coneixement sobre l'univers de Los Vengadores. Alguna pregunta és de les fàcils: Qui porta pegat en un ull? Resposta A: Thor. B: Nick Fury. En aquesta edició hi ha moltes activitats per a nens (pots deixar la criatura en un parc Lego mentre te’n vas a buscar aquell còmic de Spiderman que et falta), tallers de dibuix, bancs de proves de videojocs i espais solidaris (subhasta de dibuixos per a causes benèfiques). A les botigues per a veritables fans del gènere pots trobar delicadeses cares, com un quadern de poemes de Moebius signat (360 euros) o el Mandrake complet per 595. En canvi, l’estimat Blueberry sembla a la baixa: deu euros l'àlbum.

És una sorpresa trobar signant originals Blas Gallego (Barcelona, 1941), especialista en la fantasia d'espasa i bruixeria amb toc eròtic i dibuixant d'un gran Conan. Mentre contemplo les seves guerreres de succintes armadures biquini li pregunto per Joc de trons. “Em sembla que allarguen massa les històries, però és veritat que reconec algunes coses del meu món imaginari”. Un se’n va del saló amb el cap i les mans plenes de còmics i vinyetes, la cartera més lleugera i la sensació que els superherois es queden enrere. Com diu la bella frase de Camus en l'exposició de Martín, al món real “un pot tenir raó i ser derrotat, la força pot destruir l'ànima i de vegades el coratge no obté recompensa”.