L’enroc de Puigdemont divideix Junts per Catalunya

L'enroc de Carles Puigdemont de cara a mantenir la seva pugna amb l'Estat preocupa dins i fora del seu grup parlamentari, Junts per Catalunya. El rellotge corre i abans del 22 de maig s'ha de formar un Govern per evitar l'avançament electoral. Aquest dimecres els diputats es reuneixen amb l'expresident a Berlín per intentar dibuixar el pla a seguir. Fins i tot alguns parlamentaris li van demanar dimarts, en un sopar, que es replantegés la seva estratègia. Des del PDeCAT i ERC insisteixen que es formi un Govern efectiu i no esgotar el termini.

Dins de Junts per Catalunya conviuen dues ànimes, fins a cert punt enfrontades, però que el temps ha anat erosionant. Un terç dels 34 diputats es deuen al Partit Demòcrata Català, i no directament a Puigdemont, que va tenir la prerrogativa per confeccionar les llistes el 21-D al seu gust i fer servir els recursos del PDeCAT. La capacitat d'influència dels neoconvergents és molt limitada, però el pas del temps i la sensació de bloqueig ha fet que dins d'aquests dos blocs sorgeixi una àrea grisa que demana trobar una sortida més realista i que s'ha tornat més crítica.

El principal actiu del PDeCAT és el seu poder local i diversos alcaldes ja han expressat a la direcció del partit la seva preocupació per la paralització de projectes per la falta de Govern i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. La incapacitat d'aprovar inversions abans d'un any electoral aixeca moltes alarmes i per aquest motiu insisteixin que es formi un Executiu i que es denunciï la situació d'“intervenció política” que, al seu parer, es viu a Catalunya.

La relació entre el PDeCAT i la plataforma liderada per l'expresident sempre ha estat tensa. Els neoconvergents, per exemple, no veuen amb bons ulls que la diputada Elsa Artadi, una peça clau de l'entorn de Puigdemont, sigui finalment investida presidenta. D'altra banda, Marc Solsona, l'alcalde Mollerussa, és una de les cartes per les quals aposta la coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, per presidir la Generalitat. Els puigdemonistes veuen en el seu carnet un inconvenient per promoure el seu nom.

Els republicans també miren amb ressentiment els moviments de Puigdemont. Des d'ERC donaven per fet que el Tribunal Suprem impediria la investidura de Jordi Sànchez i que en aquest moment Junts per Catalunya proposaria, finalment, un altre nom. Però aquests plans s'han vist alterats per la situació jurídica de Puigdemont a Alemanya. El revés judicial a les intencions del Suprem li va donar oxigen als més puigdemonistes de Junts per Catalunya. L'èxit de la manifestació de diumenge també va aixecar els ànims. “S'està aprofitant del temps polític, que no era el que havíem acordat”, es queixa un líder republicà.

Els diputats més fidels a Puigdemont, fins i tot, no descarten una alineació astral complicadíssima però possible: la possibilitat que es denegui l'extradició per malversació i que surti a temps la reforma de la llei de presidència de la Generalitat per permetre una elecció telemàtica. Un pla amb un marge massa estret.

També n'hi ha que insisteixen a tornar a les urnes. Al PDeCAT i Esquerra Republicana van respirar una mica més tranquils quan diumenge, en una entrevista a TV3, el mateix Puigdemont va assegurar que no és la seva aposta. “Aquí hi ha una altra part que juga, que és l'Estat espanyol, i com que juga sempre amb les cartes netes cal preveure que hi hagi un interès a anar a noves eleccions. Però no treballem en aquest pla i no ens agrada aquest escenari. Ja hem fet unes eleccions i les hem guanyat”, va explicar.

“Però no ens ho acabem de creure. I si es repeteixen les eleccions, la nostra posició serà molt diferent i a un altre preu”, alerta un alt càrrec del PDeCAT. Esquerra i els neoconvergents van aprofitar les seves executives de dilluns per enviar un últim missatge a Puigdemont. “No podem esperar, necessitem un Govern de forma immediata i no cal esgotar els terminis", va dir la portaveu republicana Marta Vilalta. “Treballarem incansablement perquè es produeixi el Govern tenint en compte que els murs que s'aixequen a Madrid no els fem nosaltres", va afegir la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich.

L'entrevista de TV3 també va deixar en evidència la desconnexió de Puigdemont amb Esquerra. El mateix Oriol Junqueras, en presó preventiva per un delicte de rebel·lió, va demanar a través d'una una carta a la seva militància deixar “les gesticulacions” i “les campanes al vol” i formar un Govern. També va demanar superar la política de blocs al Parlament.

No és la primera vegada que des de la cúpula d'Esquerra es fan gestos per buscar acords més enllà de la CUP i Junts per Catalunya. Els oferiments dels comuns no han tingut una resposta, encara que aquests vots permetrien explorar una majoria alternativa. I ningú oblida que el 2016, amb tot en contra, l'independentisme es va posar d'acord en l'últim moment per investir Puigdemont.