Tan utòpics com fallits

Després de la Guerra Civil la muntanya de Montjuïc es va omplir d'infrahabitatges per donar recer als milers de persones que van viatjar a Barcelona amb l'aspiració d'aconseguir una vida millor. El Pavelló de les Missions construït per a l'Exposició Internacional del 1929 es va convertir en una mena de centre d'internament (Centre de Classificació d'Indigents, es deia), en el qual s'amuntegaven famílies que havien viatjat sense permís de treball a l'espera que les deportessin al seu lloc d'origen. Una mesura que va ser aplicada a 150.000 persones, que van veure com el seu somni es frustrava per sempre. L'episodi, que es va allargar fins a mitjans dels seixanta i en el qual un bon nombre de persones van viure en condicions infrahumanes a l'Estadi Olímpic i els voltants, va acabar sepultat per la història oficial i és un dels que utilitza Domènec (Mataró, 1962) per colpejar consciències. I ho fa de la manera més subtil possible: despulla de tots els elements de luxe el pavelló ideat per Mies van der Rohe per al 1929, “un teatre del poder creat per Alemanya només per a la recepció presidida per Alfons XIII”, traient catifes, cortinatges de vellut i trons, encarnats per les cadires Barcelona, i al seu lloc hi ha estès tovalloles, samarretes i llençols, a més de col·locar-hi dues petites cadires de fòrmica, donant una visió de com hauria pogut acabar l'edifici si no s'hagués enderrocat al final de l'Exposició.

La instal·lació L'estadi, el pavelló i el palau del Mies –acompanyada d'una publicació en forma de diari en la qual es reprodueix l'article del 1996 de Josep Maria Huertas Clavería que denunciava aquesta realitat– estarà oberta fins al 6 de maig. És l'epíleg de l'exposició Ni aquí ni enlloc, comissariada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) per Teresa Grandas, una mena de retrospectiva que reuneix 20 obres de l'artista visual Domènec realitzades entre els anys noranta i l'actualitat que es poden veure al Macba fins a l'11 de setembre. A la mostra es dona veu als discursos no oficials, s'allunya dels relats dominants i restitueix la memòria dels llocs, alhora que reflexiona sobre les arquitectures utòpiques europees “obstinades a construir formes de vida més justes i igualitàries, alternatives al sistema capitalista que accentua les diferències de classe”. Entre els exemples que Domènec il·lustra, hi ha la barcelonina Casa Bloc (a Sant Andreu), que va construir el moviment GATCPAC com a habitatges socials, amb espais comuns i cooperativa i biblioteca, però que la Guerra Civil va pervertir quan va acabar sent ocupada per militars. També la reproducció de l'habitació de l'hospital de Paimio, a Finlàndia, d'Alvar Aalto, que en la reinterpretació de l'artista acaba sent una habitació cega i inhòspita, “ja que els que hi anaven tenien moltes possibilitats de morir de tuberculosi”, o una instal·lació en la qual es reprodueixen tres edificis del barri obrer (per a famílies de les antigues colònies) dels Minguettes de Lió, que van ser enderrocats per evitar la tensió social.

“Els edificis no m'interessen per la seva estètica, sinó per la vida que es genera al seu voltant", explica Domènec. És el cas del treball exposat al voltant del Kultuuritalo, Casa de la Cultura, de Kallio, Hèlsinki, creat també per Aalto entre el 1952 i el 1958 a partir del treball voluntari dels veïns. Domènec rescata el testimoni d'aquests ciutadans que expliquen el seu treball que ha quedat ocultat per l'enorme pes del destacat arquitecte.

Una de les últimes obres de Domènec que es poden veure és Souvenir Barcelona, una col·lecció de 27 postals –a disposició dels visitants, que se les poden endur– que reprodueixen zones de Barcelona que han viscut conflictes, guerres i demolicions. Com la plaça de Catalunya, el Born o la Mina, una mena de record alternatiu a l'imaginari estereotipat, optimista i amable de ciutat culta, moderna i colorista que presenta Barcelona en l'actualitat i que amaga històries de marginació i misèria, lluites de classes o repressions. És l'altra Barcelona. L'altra història oculta pel pas del temps.