Calçotades i museus per trencar barreres

L’Andreu està eufòric. Somriu d'orella a orella i saluda efusivament els seus amics quan arriba al punt de trobada, l'entrada principal del DHUB, el Museu del Disseny de Barcelona. Al final s'han trobat gairebé deu i s'abracen entre ells com si fes anys que no es veuen, encara que, en realitat, només ha passat una setmana des de l'última vegada. És dissabte i el cel encapotat convida a posar-se a cobert. El DHUB és un bon pla. “Hi som tots? Vinga, som-hi!”, anima Raquel Dolado, la monitora que acompanya el grup. El grup baixa les escales mecàniques per començar el passeig per les exposicions. És la primera vegada que van plegats a un museu. Tots formen part de l'associació Ales, que fa acompanyament en activitats de temps lliure per a joves amb discapacitat intel·lectual.

“No hi ha res especial. Són un grup d'amics que van a fer alguna cosa els caps de setmana a la tarda. Cada dissabte triem l'activitat del dissabte següent. Avui toca museu, però també fem excursions, calçotades, anem al cinema…”, explica la Raquel. I així, "de la manera més natural del món", es va gestar el germen d’Ales, que ara fa 25 anys. “Tot va començar amb una noia que tenia una germana amb Síndrome de Down i es va proposar fer alguna cosa amb la seva germana i els nois amb qui jugava a bàsquet perquè no es quedessin a casa”. El boca-orella va fer tot la resta.

Llavors no hi havia gaire alternativa per abordar el temps lliure per a persones amb discapacitat. Ara, les coses han canviat. Segons Dincat, la federació d'entitats vinculades a la discapacitat, hi ha 114 serveis d'oci per a persones amb discapacitat a Catalunya. “Les famílies ho demanen i cal normalitzar-ho. El servei d'oci atén el 17% dels usuaris, només superat pels serveis d'habitatge i atenció diürna”, concreta Pau Vilaseca, responsable de l'àrea d'oci de Dincat.

Una quinzena de voluntaris col·laboren amb Ales. Els nois es divideixen en grups “per edat i afinitat”, concreta la Raquel. Tots pateixen una discapacitat intel·lectual mitjana o moderada i els grups mai són superiors a deu, per facilitar l'organització de les activitats. El de l’Andreu és el grup “dels petits”, com els anomenen a Ales, encara que gairebé tots “els petits” ronden la vintena. “Intentem fomentar la capacitat de gaudi i sí que té un component educatiu, perquè intentem fomentar l'autonomia, per exemple”, explica la Raquel.

En la visita al museu, a la Raquel i als nois els acompanyen també en Dani i en Rubén, dos voluntaris de l'associació. “Jo volia fer voluntariat i vaig conèixer Ales i volia posar el meu granet de sorra i com qui no vol la cosa, ja fa vuit anys”, sosté en Dani. L'organització celebrarà el seu vint-i-cinc aniversari amb una gran festa el proper 25 de maig a la Sala Bikini de Barcelona.

La Raquel, que a més a més de ser coordinadora de l'entitat és psicòloga de professió, sosté que s'ha avançat molt en la lluita contra l'estigma entre les persones amb discapacitat, però adverteix que “queda molt per millorar”. “S'ha avançat però continua havent-hi situacions de discriminació. La diversitat, el que no es coneix, és el que fa por”, sosté. Per això advoquen per fer activitats normalitzades. “Es tracta de fomentar l'oci inclusiu, que ajudi a apropar la discapacitat a la gent”, agrega la psicòloga.

Coincideix amb això Vilaseca: “Com més visibilitzem, millor. No ens amaguem”. Dincat alerta, no obstant això, que queden moltes tasques pendents. “El servei d'oci està incorporat a la cartera de serveis socials però el tenim sense desplegament normatiu. No calen més serveis, cal un finançament estable perquè moltes vegades acaben funcionant amb quotes difícilment assumibles per les famílies”, agrega Vilaseca.