El PP, Bárcenas i Correa, condemnats en el judici central del ‘cas Gürtel’

El judici central del cas Gürtel, la trama de corrupció política més extensa i profunda de la història democràtica d'Espanya i el malson recurrent del PP durant l'última dècada, ja té sentència. L'Audiència Nacional ha condemnat a 54 anys l'empresari Francisco Correa com a director de la xarxa corrupta que es va originar i proliferar en el PP nacional durant l'aznarisme i que va traslladar la seva activitat a la Comunitat Valenciana després de l'arribada de Mariano Rajoy a la presidència del partit. Correa ja té una sentència ferma de 13 anys de presó per la peça separada de Gürtel sobre les traces de l'adjudicació dels expositors de turisme de València a Fitur; i espera una altra sentència per la suposada caixa b del PP valencià, on la Fiscalia reclama per a ell set anys i tres mesos de presó.

El tribunal també condemna a més de 33 anys i una multa de 44 milions d'euros Luis Bárcenas, extresorer del partit, per haver evadit 11,5 milions d'euros en impostos entre el 2000 i el 2009 i embutxacar-se 1,24 milions en comissions per facilitar contractes públics a empresaris que li va presentar Correa. Per a la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, el tribunal imposa una pena de 15 anys de presó. El previsible empresonament d'Iglesias pot tenir efectes imprevisibles sobre l'ànim de Bárcenas de revelar a la justícia detalls sobre les finances del partit que va insinuar que airejaria després d'ingressar en presó provisional el juny del 2013. Per la seva banda, l'exdona de Correa, Carmen Rodríguez Quijano, ha estat condemnada a 14 anys i 8 mesos de presó.

La sentència, emesa per dos vots contra un, considera provat que el PP com a persona jurídica i l'exministra de Sanitat Ana Mato es van lucrar amb l'activitat delictiva de la trama, per la qual cosa els condemna en qualitat de partícips a títol lucratiu. El tribunal veu provat que la formació conservadora es va beneficiar –sense ser conscient de la seva procedència delictiva– de 111.186 euros per a la campanya de les municipals del 2003 a Pozuelo de Alarcón (Madrid) i de 133.628 euros en la campanya de Majadahonda.

Mato haurà de retornar 27.857 euros de viatges i regals familiars que la trama corrupta de Correa va pagar al seu exmarit Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón, condemnat al seu torn a 14 anys de presó en el judici.

La sentència de la secció segona penal de l'Audiència condemna 29 dels 37 acusats. El quadre de tipus delictius és extensíssim: associació il·lícita, frau a l'administració pública, suborn (actiu i passiu), falsedat en document mercantil, malversació de fons públics, prevaricació, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública, tràfic d'influències, apropiació indeguda, exaccions il·legals o estafa processal intentada.

José Luis Peñas, l'exregidor de Majadahonda (Madrid) denunciant de la trama, rep una pena de quatre anys i nou mesos de presó.

La sentència de l'anomenada Època 1 de Gürtel arriba en un moment especialment delicat per al Partit Popular. La formació conservadora, que s'ha vist immersa en escàndols de corrupció, especialment a la Comunitat de Madrid amb els casos Púnica, Lezo i el màster fraudulent de l'expresidenta regional Cristina Cifuentes, ha patit una forta reculada en les seves expectatives electorals. L'última enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS projecta una estimació de vot del 19,1%, la més baixa de la seva sèrie i gairebé la meitat de la registrada a finals del 2016. El CIS, en el seu últim baròmetre, també situa el partit governant en els seus mínims històrics.

En els mesos que queden fins a les properes eleccions, el partit se seguirà veient perseguit als tribunals, amb el consegüent efecte corrosiu per a la seva imatge: encara estan pendents de jutjar-se el cas Bárcenas, sobre la caixa b del PP, i la causa sobre la destrucció dels ordinadors de l'extresorer popular, en el qual el partit està processat com a persona jurídica.

La sentència arriba una dècada després que el jutge de l'Audiència Nacional Baltazar Garzón iniciés la investigació, que va eclosionar el febrer del 2009 amb l'operació Gürtel; i mig any després que acabés el judici, que es va desenvolupar al llarg de 125 jornades entre el 4 d'octubre del 2016 i el passat 17 de novembre, una de les vistes orals més llargues de la història recent. La sessió estrella del procés va ser la número 101, que es va fer el 26 de juliol. Aquell dia, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va declarar a l'Audiència Nacional com a testimoni. Davant del tribunal presidit pel magistrat conservador Ángel Hurtado, que es va oposar sempre a fer declarar el president, Rajoy va manifestar que el seu partit “mai” havia rebut donatius en efectiu d'empresaris i va reiterar fins a set vegades que no s'ha ocupat mai de qüestions econòmiques de la formació conservadora, sinó únicament de les polítiques.

El macrosumari Gürtel ha marcat l'agenda dels últims 10 anys i ha posat fi a la carrera política d'alguns pesos pesants del PP, com l'expresident valencià Francisco Camps —que va dimitir el juliol del 2011 després de ser processat en la causa pel regal dels vestits, de la qual va quedar absolt— o l'exministra Ana Mato, jutjada com a partícip a títol lucratiu pels regals de la trama que va rebre el seu marit, l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón (Madrid) Jesús Sepúlveda. També va dimitir, el maig de 2017, després de ser imputada, la diputada regional madrilenya Josefa Aguado. Les diferents trames de corrupció sorgides des de llavors van suposar el final de la trajectòria de l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre o de l'ara desapareguda alcaldessa de València Rita Barberá, entre altres líders populars.