L’actriu Leticia Dolera demana a Barcelona que obri els ulls i dialogui

Obrir els ulls, mirar i dialogar, acceptant la diversitat i la pluralitat sense por. L'actriu Leticia Dolera (Barcelona, 1981) ha obert aquest divendres a la tarda oficialment les Festes de la Mercè amb un pregó en el qual ha clamat pel diàleg per superar el conflicte sobiranista i, amb un gest innovador, ha cedit part del seu temps a Carmen Juárez, una treballadora d'origen hondureny que treballar nou anys en unes condicions laborals pèssimes i que, com ha explicat, és la realitat de moltes dones en aquest 2018. Després de realitzar diferents curtmetratges i publicar un assaig d'èxit en favor de la revolució feminista -Mossega la poma-, l'actriu ha posat a Barcelona davant el seu mirall.

En un Saló de Cent ple, Dolera ha reivindicat els seus orígens barcelonins amb un recorregut pels barris de la seva vida: El Clot, on va créixer i en el Poble Sec, on va viure d'adulta i va rodar el seu primer curt. Ha dit que són el cor de Barcelona i cal cuidar-los perquè pateixen el fenomen de la "gentrificació" -no ha oblidat tampoc citar les sales de cinema tancades i reconvertides en locals de multinacionals- i en una clara picada d'ullet a la gestió municipal d'Ada Colau ha mostrat la seva il·lusió amb la possibilitat que s'aprovi una llei que obligui a les constructores a reservar el 30% dels pisos per a ús social.

Suposo que una valenta farà algun dia alguna peli sobre el procés", afirma la pregonera

Dolera ha volgut posar a Barcelona davant el seu mirall reivindicant la seva implicació en el 15-M i recordant a Angelo Cilia, un jove que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma disparada pels Mossos. Després arribarien, ha dit, set víctimes més; l'última, Roger Español, que durant l'1 d'octubre va perdre un ull per culpa d'un impacte d'una pilota de goma. Amb la mateixa fermesa que advoca per la revolució feminista i superar la llosa del patriarcat, l'actriu s'ha inspirat en l'art compromès per pensar, qüestionar i reflexionar dels quals havia defugit potser per por.  "Pensant-ho bé", ha dit, "suposo que una valenta farà algun dia alguna peli sobre el procés. Al meu no em mireu que només faig comèdies. Potser a través d'una ficció aconseguim empatizar i comprendre a totes les parts i dic totes perquè són més de dues", ha recalcat en al·lusió a els qui no s'identifiquen amb l'independentisme ni contra la secessió.

En la mateixa línia que els comuns -els pregoners acostumen, excepte sorpreses, adaptar-se com un guant als alcaldes de torn-, l'actriu ha mostrat la seva angoixa pel procés i ha reivindicat que "no hi ha blancs ni negres, sinó més aviat clar foscos". Dolera ha admès la seva incomprensió pel fet que hi hagi líders polítics i socials a la presó -no els ha anomenat presos polítics- sense haver estat condemnats i alhora ha avisat que no es pot imposar el concepte de "nació" -no ha dit si es referia a la catalana o a l'espanyola- si algú no ho sent així. "No em sembla del tot sa que el concepte de nació estigui per sobre de tot o sigui el motor de les nostres vides", ha subratllat recalcant que cal explorar una solució política i no judicial i el més democràtica possible. "La política la farem sobretot escoltant-nos, a qui pensa com nosaltres i a qui no. Escoltarem millor mirant-nos als ulls que no amb una bandera. Sigui quina sigui".

Després de fer un al·legat en favor dels refugiats -"Qui decideix que una persona és il·legal?"-, la pregonera ha mostrat el seu orgull per haver acollit Barcelona fa un any la major manifestació d'Europa. No ha passat per alt la necessitat de fer autocrítica en aquesta Barcelona tan "moderna i cosmopolita" que fa tres anys té, per primera vegada, una dona com a alcaldessa.

Dolera li ha cedit el testimoni a Carmen Juárez, qui ha parlat de totes les barcelones i ha citat la Teresa, la Belinda i la Lilian, unes treballadores migrants explotades que han generat un aplaudiment que ha posat dempeus en el Saló de Cent per acabar la cerimònia.