El Govern central descarta abordar la inviolabilitat del Rei en la supressió dels aforaments

La reforma dels aforaments s'ha convertit en una patata calenta molt complexa per al Govern espanyol, sobretot perquè no sembla que tingui suports al Congrés per aprovar-la. L'Executiu central ha descartat aquest divendres abordar la inviolabilitat del Rei o la retirada de l'aforament a la família reial, incloent-hi el Rei emèrit, en el marc de la iniciativa per limitar aquesta protecció que tenen en diferent grau polítics, jutges, fiscals i membres de les forces de seguretat. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha deixat clar que el seu grup no avalaria una reforma que deixés fora el cap d'Estat. Altres aliats del Govern han dit coses similars, mentre que Ciutadans i el PP també han criticat la iniciativa per altres motius, així que en aquest moment sembla difícil que prosperi, ja que requereix l'aprovació de tres cinquenes parts de les dues Cambres.

El Govern, a més, ha decidit, de forma poc usual, no presentar una reforma i després portar-la al Consell d'Estat, com és preceptiu, sinó que sigui aquest òrgan qui decideixi com ha de ser aquest canvi constitucional. La portaveu del Govern, Isabel Celaá, ha assegurat que demanaran un informe al Consell d'Estat perquè detalli el procediment, per al qual no hi ha un termini de lliurament, i que, quan estigui a punt, es portarà al Congrés i començaran a comptar els 60 dies que es va marcar Pedro Sánchez aquest dilluns per tirar-la endavant. La reforma té així un recorregut tant tècnic com polític molt més complex i llarg del que semblava dilluns, quan la va anunciar el president.

La ministra portaveu de l'Executiu ha detallat que la mesura afectarà "parlamentaris i membres del Govern" amb l'objectiu que es redueixi l'aforament "a l'estricte exercici de les funcions del càrrec públic" i que la intervenció del Consell d'Estat facilitarà "l'assoliment del consens" per aprovar una reforma constitucional per a la qual és necessària una majoria de tres cinquens a totes dues cambres, el Congrés i el Senat.

El Govern també li demana al Consell d'Estat que busqui la fórmula perquè els delictes vinculats a la corrupció, encara que es facin en l'exercici del càrrec, quedin fora de l'aforament per la seva especial gravetat. Entre els experts del Govern encara no tenen clar de quina manera es podria aconseguir això, però Celaá ha insistit que aquesta és la voluntat de l'Executiu, que havia estat molt criticat aquesta setmana per mantenir l'aforament precisament per a aquest tipus de delictes. El més probable és que aquest detall no estigui dins de la reforma constitucional, sinó en la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que vindrà després. Però tot això si hi hagués suport polític, una cosa molt difícil en aquest moment.

Durant la seva intervenció, Celaá ha precisat que la inviolabilitat del Rei "no entra en absolut" en la proposta, ja que modificar la figura del monarca requeria una reforma agreujada de la Constitució. Hores abans, el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha criticat el Govern per "improvisar" amb la seva proposta de reforma de la Constitució i s'ha reafirmat que no pensen donar-hi suport si deixa fora els membres de la monarquia. Iglesias ha criticat el Govern de Sánchez per plantejar aquest avantprojecte de reforma sense haver arribat abans a un consens sobre el seu abast amb la resta de les forces polítiques.

L'aforament és una protecció que fa que diputats, senadors i membres del Govern només puguin ser investigats i jutjats pel Tribunal Suprem davant de qualsevol presumpte delicte comès. A Espanya hi ha 250.000 persones que tenen aquest privilegi, tot i que en realitat 232.000 no són polítics, sinó guàrdies civils i policies nacionals i autonòmics.