Dembélé i Vidal, per si de cas

Les setmanes sense Lliga es fan molt llargues, sobretot per als equips que han perdut el darrer partit, com és el cas del Barça. No sé encara si la derrota s’ha acabat de pair, perquè el Betis va guanyar amb el mateix futbol amb què els blaugrana acostumaven a derrotar els rivals al Camp Nou. Aquell 3-4 ha servit per donar voltes una vegada més a l’evolució de l’estil Barça.

No és fàcil ser fidel a l’ADN que ha marcat l’etapa de més èxit del FC Barcelona. Només cal veure les dificultats que passa la selecció espanyola amb Luis Enrique, un tècnic que ja va estirar l’èxit al Camp Nou amb un jugador com Neymar. Ara que ja no hi són Xavi ni Iniesta, per no parlar de Villa, costa també trobar un substitut de Piqué a La Roja.

Altres equips, en canvi, han demostrat que es pot seguir el model sense perdre l’oremus ni buscar falses excuses, cosa habitual al Barça. Només cal mirar el cas del Betis o d’Holanda. La selecció oranje sembla haver trobat el camí amb l’arribada de Koeman. Jugadors com De Jong o De Ligt, tots dos de l’Ajax, són fitxatges que semblen interessar al Barça.

El mateix equip del Barça va ser capaç de jugar molt bé sense Messi i, en canvi, va perdre el dia que el 10 reapareixia contra el Betis. Ningú no va assenyalar l’argentí, sinó que la premsa va incidir en la figura dels dos entrenadors, i la sensació generalitzada era que Quique Setién havia superat tàcticament Valverde.

Hi ha qui creu fins i tot que l’actual tècnic del Betis li aniria molt bé al Barça si Valverde no renova. No se sap què farà el Txingurri. La sensació ara mateix és que ningú li posa les coses fàcils després que rescatés l’equip d’una situació d’emergència i l’ajudés a ser campió de Lliga i de Copa. I és que el gran repte continua essent la Champions.

El barcelonisme vol guanyar la Copa d’Europa. I en aquest context cal tenir en compte les declaracions del mènager Pep Segura al Que t’hi jugues de SERCat i a La Vanguardia. Assegura que per a les competicions curtes s’ha de tenir en compte jugadors que afavoreixen l’equilibri tot i no encaixar estrictament amb l’estil Barça, com eren els casos de Keita, Touré o Van Bommel.

La temporada passada podria haver estat Paulinho, i ara aquest paper el representaria Arturo Vidal. Tal vegada té raó, sobretot si es diferencia entre competicions, cosa que no resulta fàcil en un equip com el Barça, acostumat a guanyar la Champions quan guanya la Lliga. La qüestió és que no afecti la política de captació i formació de la Masia.

Ara mateix, per exemple, la gent blaugrana sembla contenta amb la contractació d’Arthur, més que res perquè el seu joc s’inspira en Xavi, tot i que la seva presència pugui dificultar el creixement de futbolistes del planter com Samper o Aleñá. La globalitat i l’expansió de la marca Barça fan que puguin sortir interiors aptes per a l’equip blaugrana fins i tot al Brasil.

La titularitat d’Arthur va comportar de totes maneres la suplència de Dembélé, decisiu amb els seus gols a l’inici de Lliga i resolutiu també quan va sortir des de la suplència contra el Madrid, moment en què perillava la victòria del Barça. Al francès no li ha agradat perdre pes a l’equip i sembla que s’ha abandonat, tant que no va ser convocat contra el Betis.

El Barça faria bé de recuperar Dembélé. I no serà fàcil, perquè depèn dels companys, de l’entrenador, dels directius i naturalment del mateix jugador, un rebel en la majoria de clubs en què ha estat i molt especialment quan va forçar la seva sortia del Borussia Dortmund. Dembélé viu com una estrella i exigeix que se’l tracti com a tal, també al Barça.

Només cal veure què ha passat amb altres figures per saber que el procés d’adaptació exigeix molta força de voluntat. Xavi Torres recordava divendres en un esplèndid article a L’Esportiu que hi ha jugadors que es fan a través de l’escola d’un club i d’altres que es formen al carrer, i esmentava en aquest cas Ibrahimovic, Stòitxkov i Dembélé.

La clau perquè aquests futbolistes s’acabin integrant és que comprenguin el joc, cosa que Stòitxkov va aconseguir, i en canvi Ibrahimovic no se’n va sortir. Veurem què passa amb Dembélé. De moment aquests dies de reflexió han servit per arribar a la conclusió que és millor intentar recuperar-lo que no pas prescindir-ne.

Si Arturo Vidal pot ser important per a la Champions, Dembélé és vital per a partits de Lliga com el que es va perdre contra el Betis. Al cap i a la fi, comparteixen una funció semblant: són necessaris per quan les coses no van bé o per si de cas: per si de cas l’equip no gira rodó, per si de cas no n’hi ha prou amb Messi.

I per si de cas la junta s’oblida que la prioritat és fer planter i equip, perquè també es pot intentar jugar bé a futbol i guanyar sense Xavi ni Iniesta. El més important és la idea, i aquesta també vol comprensió i dedicació, com Dembélé, ara mateix el jugador que monopolitza els dies previs a la visita al Wanda Metropolitano, el camp de l’Atlético.