L’ocupació en disseny de videojocs es dispara per l’embranzida de Barcelona

L'ocupació en el sector dels videojocs a Catalunya s'ha més que duplicat els últims tres anys, impulsada pel paper de Barcelona com a capital tecnològica. El desenvolupament de videojocs dona feina a gairebé 3.000 persones, segons les dades del 2017 de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), divulgades en el marc del saló Barcelona Games World. L'ocupació que genera el sector a Catalunya representa gairebé la meitat de l'ocupació de l'oci digital a Espanya. Malgrat la proliferació d'estudis petits i independents, són les grans empreses les que atreuen bona part dels professionals.

El dels videojocs s'ha imposat com un dels sectors estratègics perquè Catalunya escali posicions com a referent tecnològic. El finançament publicoprivat ha creat un ecosistema de petits estudis que han animat l'ocupació, un dinamisme que estimula la proliferació de graus i màsters específics. A Catalunya hi ha 130 empreses legalment constituïdes (i 40 en procés). No obstant això, quatre d'aquestes empreses ja ofereixen gairebé el 40% dels llocs de treball.

La sueca King, autora del gran èxit Candy Crush, ha duplicat des del 2014 la plantilla, amb fins a 600 treballadors a Barcelona, on ara busca 20 persones més. Amb la francesa Ubisoft (130 treballadors) i les multinacionals catalanes Social Point (350) i Digital Legends (70) formen el club de les grans companyies, al qual se sumen d'altres, com Zeptolab, Riot Games o Scopely.

La nord-americana Tilting Point, centrada en videojocs per a mòbils, ha anunciat la seva arribada aquesta setmana. Amb seu a Nova York, ha escollit Barcelona per començar la seva expansió. A la capital catalana ja té 14 treballadors i busca oficines per créixer el 2019 fins al mig centenar. “Busquem perfils de programació, màrqueting, art o so. A Barcelona hi ha talent, bones condicions de vida i una gran escena en videojocs”, explica Ignasi Prat, director de màrqueting de Tilting Point.

El salari brut mitjà de les ofertes per a una feina en el sector supera els 30.000 euros en perfils de programació, producció i disseny. Són dades del portal d'ocupació Infojobs, que ha analitzat 3.000 ofertes publicades els últims cinc anys. Segons l'estudi, 8 de cada 10 vacants del 2018 ofereixen un contracte indefinit.

Però el pas de la universitat a les grans empreses no és fàcil. “Els estudis independents són com un planter en el qual s'agafa experiència i on van les grans empreses a buscar talent”, destaca Marisol López, directora de l'Àrea de Cultura Digital de l'ICEC. És en aquestes companyies, sovint impulsades per incubadores, a les quals es dirigeixen també les universitats per col·locar els seus estudiants amb contractes en pràctiques. “És l'única manera d'entrar al mercat: ens trobem que les grans companyies busquen gent experimentada o opten per atreure talent de fora”, afirma Sandra Sánchez, responsable de Carreres de TecnoCampus, centre adscrit a la UPF situat a Mataró.

“Les empreses són o massa grans o massa petites. Ara que hem entrat en una altra lliga hem de treballar per equilibrar-ho”, afirma Xavier Carrillo, conseller delegat i fundador de Digital Legends. “Hem d'atreure talent de fora, treballar perquè la riquesa es quedi al territori i consolidar l'oferta a les universitats”, afegeix.

Aquest curs gairebé 1.400 alumnes de 15 programes d'universitats catalanes s'estan formant en desenvolupament de videojocs. Fa cinc anys hi havia uns 300 estudiants. Aquest creixement és un reflex de l'evolució de la demanda del sector. Només un dels graus, el de la UdG, té preu públic, mentre que el màster de videojocs de la UOC està en procés d'obtenir l'homologació.