Borrell adverteix Bèlgica pel suport d’un ministre als presos en vaga de fam

El Govern espanyol amenaça amb obrir una nova crisi diplomàtica amb Bèlgica. El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha expressat aquest dimarts el malestar de l'Executiu per les paraules del titular de Defensa belga, Sander Loones, en suport als polítics independentistes presos en vaga de fam. "El ministre de Defensa belga ha fet unes declaracions que considerem inacceptables i que rebran, segurament, una resposta per la nostra banda", ha advertit Borrell a la seva arribada a una reunió de l'OTAN a Brussel·les.

Dissabte passat, Loones va escriure al seu compte de Twitter el següent missatge: "Tancats durant més d'un any sense ser condemnats. El tribunal espanyol ni tan sols ha jutjat el seu cas per evitar que el Tribunal Europeu de Drets Humans pugui pronunciar-se. Ara es veuen obligats a fer una vaga de fam. Cap demòcrata hauria de guardar silenci sobre això". Els diputats de Junts per Catalunya Jordi Sànchez i Jordi Turull, actualment a la presó preventiva, van iniciar dissabte una vaga de fam a la qual es van sumar el dilluns els exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn, també presos.

Membre del partit nacionalista flamenc N-VA, el més votat del país, Loones va ser nomenat ministre de Defensa fa menys d'un mes procedent del Parlament Europeu, on exercia com a eurodiputat. Des del seu anterior càrrec ja va mostrar en nombroses ocasions la seva simpatia pel moviment independentista català. Va participar en la manifestació independentista celebrada a Brussel·les fa un any, va signar una carta demanant la mediació de la UE en la crisi catalana, i al setembre va convidar a una paella a l'expresident Carles Puigdemont, amb el qual s'ha fotografiat diverses vegades.

El seu recent ascens al lloc de ministre va ser rebut amb inquietud per la diplomàcia espanyola, que ara veu materialitzar-se aquesta preocupació en rebutjar Loones el pragmatisme i prosseguir amb missatges similars, amb la notable diferència que aquesta vegada els emet des d'un càrrec de màxima representació del Govern d'un país aliat en la Unió Europea.

Els xocs entre Espanya i Bèlgica arran de Catalunya han estat recurrents en els últims temps. L'últim d'ells es va produir fa poc més de dos mesos, quan Espanya va protestar davant de Bèlgica per una carta oficial del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, en suport a l'expresidenta de la Cambra catalana Carme Forcadell, actualment a la presó provisional. En la missiva, Peumans qüestionava el pedigrí democràtic d'Espanya i fins i tot va defensar que no compleix amb les condicions per ser membre d'una Unió Europea moderna i democràtica. El conflicte es va saldar amb la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc destinat en l'ambaixada belga a Madrid.

El primer ministre, Charles Michel, es va desentendre de la picabaralla al·legant que es tractava d'un assumpte entre Flandes i Espanya en el qual el seu Govern no tenia per què prendre partit. I va mantenir una breu conversa sobre aquest tema amb el president espanyol, Pedro Sánchez, durant una cimera en la qual van coincidir. La diferència, en aquesta ocasió, és que Loones, malgrat el seu origen flamenc, representa el Govern belga.

Puigdemont i el separatisme flamenc han exhibit la seva bona sintonia amb freqüència. Aquest dimarts, l'expresident ha visitat el Parlament federal belga, on ha esmorzat amb membres de la N-VA i ha realitzat una visita guiada a la institució. Els socis flamencs de Puigdemont, ferms defensors d'una política més dura contra la immigració, han amenaçat en les últimes hores amb fer caure el Govern belga, del qual forma part en coalició amb altres tres partits, si aquest donava suport al pacte de l'ONU sobre migració, que rebutgen obertament.

Des de l'inici de la crisi catalana, Bèlgica, el país al qual van fugir fa poc més d'un any Puigdemont i diversos dels seus exconsellers, ha mantingut una actitud en ocasions ambigua, que contrasta amb el suport sense pal·liatius al Govern espanyol de la resta de socis de la UE.