A la Lluna amb Tintín i Armstrong

"Jo a la Lluna? I amb vostè? Vostè no hi toca! A la Lluna!". Aquestes frases tan excitades les deixa anar el capità Haddock al professor Tornasol quan aquest els comunica a Tintín i a l'irascible marine a Objectiu: la Lluna que té pensat embarcar-se cap al nostre satèl·lit i portar-los a tots dos amb ell. En la següent aventura, Aterratge a la Lluna, aconseguiran arribar i ho faran el 1953, 16 anys abans que ho faci la missió real de l'Apollo 11! Vaja, que Tintín va precedir més de tres lustres Neil Armstrong, almenys a les vinyetes, i, a més, portant-hi el Milú. Hergé la va encertar tant en línies generals en la seva descripció que després li van demanar que fes una historieta-reportatge sobre la següent missió, la de l'Apollo 12. Aquí Tintín i Haddock amb els seus vestits espacials de color taronja sortien a rebre els astronautes nord-americans, per a la seva gran sorpresa, quan aquests allunatges.

L'exposició Tintín i la Lluna, que es va inaugurar dilluns al CosmoCaixa combina la peripècia espacial del personatge d'Hergé amb la gesta de l'Apollo 11 per commemorar d'una manera molt original i simpàtica els 50 anys de l'arribada a la blanca companya de la Terra, l'únic cos celeste on els éssers humans han posat fins ara els peus (l'aniversari serà el 20 de juliol del 2019).

La mostra (que es pot visitar fins al 26 de maig i que es podria titular Fly me to the moon, Tintin) no és gaire gran però té moltíssims atractius. S'hi exhibeixen reconstruccions a mida natural de la cabina del mòdul lunar Eagle, en el qual Armstrong i Aldrin van baixar a la Lluna, i del mòdul de comandament Columbia (la part de l'Apollo 11 que va tornar a la Terra amb ells dos i Collins), objectes relacionats amb els viatges espacials (inclosos aliments que feien pinta de caducats i pasta de dents de la NASA que es pot empassar), i algunes relíquies especialment commovedores, com un tros de lluna de debò (un fragment petitó de meteorit lunar, que són roques expulsades de la Lluna quan hi xoca algun altre cos celeste i que es precipiten a la Terra) o un trosset de la mida d'una ungla del revestiment tèrmic del mòdul de comandament de l'Apollo 11.

Destaquen també els dispositius interactius que permeten tenir una visió augmentada tal com es vol de la superfície lunar, reviure minut a minut l'allunatge de l'Eagle al Mar de la Tranquil·litat, amb la imatge real del que captaven les càmeres del mòdul (no era fàcil, es guiava amb un ordinador menys potent que un mòbil d'avui) o experimentar personalment, si t'atreveixes, el que se sent en estar en gravetat de Lluna (sis vegades menor que la terrestre) penjant-te d'un arnés i saltant alegrement com si fossis en una expedició extravehicular (EVA), és a dir, en un passeig lunar.

La visita a l'exposició llança unes boniques vistes (com és lògic) i permet contemplar alhora, sota la mateixa Lluna, un coet Saturn de les missions Apollo (el més poderós que s'ha construït mai) i el no menys icònic X-FLR 6 de Tintín, tan deutor de les letals V-2 del Tercer Reich, per més que ho dissimuli la pintura a quadres vermells i blancs. Els Saturn i les V-2 eren, per descomptat, fills del mateix pare, Wernher von Braun, l'entusiasta coetaire de Hitler i després, tapant-se molt el nas els nord-americans per fitxar-lo, del programa Apollo.

Cal recordar que tot i que Armstrong va ser el primer home que va trepitjar la Lluna, Buzz Aldrin va ser el primer que hi va pixar (dins del vestit, però), encara que sense frase per a la posteritat

La mostra es divideix en cinc àmbits que cobreixen des de la història de l'obsessió humana per la Lluna i les observacions de Galileu fins a idees per colonitzar-la en el futur. La part dedicada a Tintín inclou una il·lustració ampliada a mida mural dels plànols del coet de Tornasol (d'impulsió atòmica però amb nevera) i una selecció d'originals d'Hergé de l'aventura lunar, també preciosos esbossos fets a llapis, que permeten contemplar la manera de treballar del creador. A més, s'hi exhibeix un dels llibres que va fer servir per documentar-se: L'astronautique, d'Alexandre Ananoff (1950). La sala de comandaments del coet de Tintín és igual que la que es mostra en el volum.

Entre les coses curioses de l'exposició hi ha una bossa de recollida de femta de cosmonauta, utilitzada, segons s'indica, en les missions Apollo, Soyuz i Skylab (esperem que l'hagin rentat bé). Cal recordar que si bé Armstrong va ser el primer home que va trepitjar la Lluna, Buzz Aldrin va ser el primer que hi va pixar (dins del vestit, per això), tot i que sense frase per a la posteritat. Entre la lletra petita de la conquesta de l'espai figuren també uns coberts metàl·lics de la MIR o el vestit espacial pioner inventat per l'espanyol Emilio Herrera el 1935, tot i que l'original el van acabar trossejant milicians a la Guerra Civil per fer-se impermeables.

Cal subratllar que, encara que hi hagi sistemes interactius, no tot es pot tocar a l'exposició. Un entusiasta visitant, assaltat per la síndrome dels (molts) botons i el record del bonic vestit d'astronauta que va tenir de nen, va intentar ahir prémer un interruptor del mòdul lunar quan ningú el veia i va trencar la clavilla. Corresponia a la indicació “4 jet enable”. Esperem que la missió lunar no hagi fallat per culpa seva...