La despoblació rural avança davant la inacció de la Generalitat

La creixent falta de població de les zones rurals, on es troben el 75% dels municipis catalans, no cessa. El diagnòstic està fet, però no s'han trobat instruments per frenar-la. La Generalitat, que fa un any i mig va constituir un grup de treball integrat per diferents conselleries, ha estat incapaç de desenvolupar i implementar alguna mesura per frenar la sagnia, encara que la veritat és que els seus integrants amb prou feines s'han reunit en dues ocasions per intentar buscar solucions. Mentre, les ciutats van guanyant població: 36.000 persones en 2017.

No es coneix antídot contra la despoblació rural. Les males comunicacions, l'aïllament i uns serveis pitjors, en comparació de municipis més poblats, minven el nombre de veïns que resideixen a les comarques més apartades. Les iniciatives de les institucions públiques per frenar l'abandó dels pobles aconsegueixen sonoritat i un interès efervescent, però cauen en sac foradat.

L'agost del 2017 la Generalitat va decidir crear una comissió interdepartamental per coordinar polítiques contra la despoblació rural. En divuit mesos, la comissió s'ha reunit dues vegades i no ha desenvolupat cap mesura. Aquell mateix 2017, els pobles rurals de Catalunya van perdre 2.800 veïns mentre els empadronaments en l'àmbit urbà creixien en 36.000 persones.

La Fundació Món Rural, impulsada i finançada pel Departament d’Agricultura, explora línies de treball per frenar la despoblació lluny de les ciutats. A Catalunya hi ha 947 municipis i més del 75% són nuclis rurals. Eduard Trepat, tècnic de la Fundació, apunta que l’“únic” criteri administratiu vàlid per classificar un territori com a rural o urbà passa per fixar-se en si li arriba el pla Leader: un programa de la Unió Europea que subvenciona el desenvolupament d'aquelles zones on l'agricultura ha estat un motor econòmic preeminent.

Recentment, el Fòrum Econòmic de Tortosa va convocar economistes i especialistes en demografia per intentar analitzar la realitat socioeconòmica de les Terres de l'Ebre, unes comarques que exemplifiquen l'hemorràgia poblacional: el 80% dels seus municipis perden veïns i a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta més del 25% dels residents depassen els 65 anys.

Prat de Comte és el poble més petit de les Terres de l'Ebre. L’Idescat li concedeix 179 empadronats. Fa quatre anys, el poble va multiplicar la seva notorietat després de fer una crida per reclutar sang nova. L'ajuntament va prometre feina a les famílies, amb fills en edat escolar, que s'instal·lessin en el llogaret. El consistori va rebre més de 700 currículums i va quedar desbordat. Una família de Tortosa, amb tres fills, es va adjudicar la gestió de l'alberg municipal, ara tancat i barrat. Aquella família va aguantar poc al capdavant de la casa d'hostes i, després del desistiment, els seus fills van abandonar l'escola del poble. També se’n van anar la Carme i els seus tres fills, que havien arribat a Prat de Comte atrets per l'oferta per encarregar-se de la botiga municipal d'aiguardent.

El col·legi Mare de Déu de la Fontcalda té vuit alumnes. Però perdrà una estudiant aviat. És l’Elsa, la filla de Paco Rocha i d’Elisabeth Portero. La família, juntament amb el petit Isaac, es va instal·lar al poble fa uns mesos, seduïts per la pau que desprèn aquest entorn, als peus del parc natural dels Ports, i per les facilitats que posava l'ajuntament als nous veïns. Abans, vivien a Londres. Ell és il·lustrador i té facilitat per treballar a distància. El consistori va accedir a cedir-li un local municipal, amb una vertiginosa connexió a internet, per poder treballar. Valoren el “bon acolliment” que els van brindar els veïns però s'han desencantat amb el pas de les setmanes i han decidit fer les maletes. Se’n van a un poble veí, Batea, que ronda els 2.000 veïns.

Montse Subirats, veïna de Prat de Comte i mare de tres nens que acudeixen a l'escola Mare de Déu de la Fontcalda, apunta que “viure en un poble no és tan senzill com pugui semblar” i manifesta que, abans de fer el pas, no està de més concedir-se un període de prova. “Cal venir, veure-ho i provar-ho”. Lamenta que, un altre problema, és el de la falta d'habitatge. A Prat de Comte un lloguer no arriba als 300 euros però no és fàcil trobar una casa disponible. Moltes cases estan tancades la major part de l'any. Els propietaris, que un dia van optar per marxar a viure lluny del poble, només franquegen la porta durant les festes o per passar-hi uns dies d'estiu..