Avortament il·legal, de la clandestinitat al museu

Al món, segons l'Organització Mundial de la Salut, es produeixen més de 55 milions d'avortaments cada any. La meitat, sense garanties de seguretat per a la salut de les dones perquè són practicats sense condicions sanitàries adequades i per personal sense cap mena de formació. Per això, més de 47.000 d'aquestes dones moren anualment per aquestes pràctiques. De forma majoritària, un 97%, en països en vies de desenvolupament, situats a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Les interrupcions de l'embaràs generen posicions contràries i viscerals, entre els defensors de la llibertat de la dona per decidir sobre el seu cos i els que pensen que avortar és posar fi a una vida.

Per això és necessària una exposició com la que hi ha darrere del projecte d'investigació On Abortion, de Laia Abril (Barcelona, 1986), que acaba d'inaugurar Foto Colectania (fins al 9 de juny). En aquest treball, la periodista i artista visual mostra, documenta i conceptualitza, a través d'imatges, sons i textos, els perills i danys causats a les dones per no poder accedir a l'avortament legal, segur i gratuït.

Abril posa rostre a una qüestió difícil, anònima i íntima, mostrant dones que han posat en perill la seva vida explicant la seva història en primera persona. També per a molts dels metges que els practiquen, sovint amenaçats per grups antiavortistes, com el 2015, a Colorado, Estats Units, on van ser assassinats tres metges per practicar avortaments.

"És un tema complicat perquè té a veure amb moltes coses: la religió, la moral, els diners, l'estigma i les lleis", explica Abril. En l'exposició és possible veure alguns dels mètodes utilitzats per centenars de dones a tot el món, com el del penjador, usat per trencar, després de furgar amb la punta del filferro, el sac amniòtic de l'úter, cosa que posa en perill la vida de la dona. També els banys d'aigua bullent, l'ús de plantes begudes en infusions o pocions que asseguren el 60% d'efectivitat o d'altres més radicals, com tirar-se rodolant escales avall per provocar la pèrdua del fetus.

"El més sorprenent és que aquestes pràctiques no són només del passat, sinó que se segueixen utilitzant en molts països, alguns prop de nosaltres", explica l'artista que va exposar el seu treball per primera vegada al Festival d'Arles i després l'ha portat a països com Eslovènia, Croàcia, Turquia, França, el Regne Unit i Irlanda. I aviat es veurà a Austràlia i Mèxic. "El projecte varia segons la situació i la permissivitat del tema de cada país". La mostra de Barcelona, que té la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell, no inclou exemples, "per la proximitat", de dones espanyoles. Sí que ha incorporat peces originals del Museu de la Història de la Medicina de Catalunya, que fan mal només de mirar, com a burins, tenalles o pinces; a més de verins i pesticides, amb fotografies de primitius mètodes anticonceptius, com llimones o condons fets de budell d'ovella, a més d'una cadira ginecològica.

Abril posa rostre a un drama íntim que viuen milions de dones cada any

A banda de les "fotonovel·les" en les quals s'expliquen les històries d'aquests avortaments fora de la llei de dones reals, com la Justyna, polonesa de 40 anys; la KL, peruana de 31, o la Lucía, xilena de 37, s'ha incorporat una sala interactiva amb un reclinatori enmig de la sala en què es transcriu i se sent la veu d'una dona que es confessa el 2016 a Bolonya davant d'un capellà que abans de perdonar-li el seu pecat li recorda el cinquè manament, "no mataràs"; li qüestiona si la relació sexual va ser fruit de la prostitució o si "anar amb homes és alguna cosa que fa amb freqüència". I això que la dona no estava casada!

Següent capítol: violació

La mostra és el primer capítol de la trilogia A History of Misogyny, un projecte que va néixer com a "resposta a la por fruit de propostes polítiques per restringir l'avortament a Espanya el 2013. El tema de l'avortament és pendular; depèn dels partits polítics que tenen les regnes d'un país. L'auge de la dreta em fa por i em preocupa", explica Abril. El segon capítol tractarà la violació.

"Més enllà de la temàtica, ens sembla molt encertada la seva metodologia basada en projectes a llarg termini que es presenten en diverses plataformes, ja sigui en una exposició, un web o un llibre", va explicar Pepe Font de Mora, director de Foto Colectania, en referència a l'edició del llibre del mateix títol que el novembre passat va guanyar el Best Book Award Obertura-París Photo i ha estat nominat al Deutsche Börse Award, premi que es resoldrà a mitjans de maig.