Els lectors fiables

Davant de la proximitat de la celebració del Dia del Llibre potser convindria recordar el que deia l’escriptor nord-americà Kurt Vonnegut en una entrevista publicada el 1977 a The Paris Review: “Proposo que cada persona que no tingui feina es vegi obligada a enviar l’informe d’un llibre abans de rebre el xec de la Seguretat Social (…) No escassegen els bons escriptors. El que ens falta és una massa de lectors fiables”. Els grans grups editorials, que juguen a confondre tant en la concessió d’uns premis que ja no marquen cap tendència narrativa com en la tria d’un catàleg cada vegada menys coherent des del punt de vista literari —i que estenen el seu poder cap a les llibreries de les grans superfícies—, busquen que tothom llegeixi el llibre que tothom està llegint per aconseguir després conversar amb tothom sobre el llibre que tothom ha llegit: s’ha de suposar que els grans grups editorials voldrien que els seus llibres arribessin a un públic majoritari sense renunciar a l’exigència i la qualitat, però el cert és que en la gran majoria de casos el que predomina en els títols més venuts és una escassa complexitat i la predictibilitat de les històries que es narren, una prosa cursi i xantatgista, convencional i avorrida, la tosquedat dels artificis que s’utilitzen: són uns productes capaços únicament de satisfer els lectors poc constants i complaents, situats a l’altra banda del tipus que haurien de buscar els editors que encara anhelen i persegueixen una edició literària de qualitat.

I l’edició literària de qualitat, és clar, necessita lectors fiables, lectors que apreciïn la diversitat davant de l’esquematisme, la varietat davant de la uniformització, la riquesa dels recursos tècnics davant dels tics i les receptes, que reconeguin la literatura del passat en la literatura del futur. I com es construeix un lector fiable? Doncs amb l’hàbit de la lectura, amb l’exigència disciplinada d’una formació, amb el bon aprenentatge escolar que malauradament sembla ser que ha desaparegut de la majoria d’aules, amb la certesa de saber que sobre els gustos ja està tot escrit i que no hi ha res relatiu i que la subjectivitat no és cap eina útil per valorar gaires peces literàries. El lector fiable ha de saber que no totes les lectures són vàlides, que no és veritat que val més llegir un llibre dolent que cap perquè el lector de bona fe, després d’haver suportat el suplici de lluitar amb un títol poc exigent i d’ínfima qualitat, pot arribar a la conclusió que llegir no és divertit ni fa feliç a ningú. Hi ha molt bons escriptors que el Dia del Llibre potser esperaran el miracle del naixement d’un nou lector fiable, un lector competent que no es conforma amb el triomf dels succedanis.