Barcelona recapta 69 milions amb el seu pla contra el frau fiscal

El pla de lluita contra el frau fiscal del govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recaptat fins ara 69 milions des del 2016. L'executiu va detectar el 2015 que la gestió tributària se centrava en els petits contribuents, la recaptació dels quals està automatitzada, i les alarmes salten al mínim incompliment. Per exemple, quan no es paga l'impost de béns immobles (IBI) o el de circulació. Des del 2016, la prioritat han estat els grans contribuents: centres comercials, empreses de subministraments o constructores.

El pla de Colau per combatre el frau ha suposat també duplicar el nombre d'inspectors (de 6 a 12), incrementar el personal d'atenció ciutadana i un pla de formació. Canviant el focus de les inspeccions, de particulars a grans contribuents, el Consistori ha ingressat dos milions d'euros de grans superfícies per qüestions com no declarar la superfície dels passadissos dels centres comercials. L'Ajuntament també ha recaptat gairebé cinc milions d'empreses de subministraments (les distribuïdores d'electricitat no declaraven l'impost que grava l'1,5% de la seva facturació), 10,7 milions de constructores que no declaraven el cost real de les obres o 12,2 milions d'empreses que facturen més d'un milió d'euros i no pagaven correctament l'impost d'activitats econòmiques (IAE).

“L'Ajuntament era molt eficaç amb els petits contribuents i, en canvi, no ho érem tant amb els grans”, explica el gerent d'Economia, Jordi Ayala. El responsable municipal puntualitza, no obstant això, que la morositat entre els ciutadans és mínima: es cobren el 94% dels rebuts. Ayala també celebra el fet que “pagui qui ha de pagar”. “No es tracta tant d'esprémer qui ja paga, sinó que compleixi qui no ho fa”, apunta. El gerent d'Economia recorda que si no hi hagués frau, “tots podríem pagar menys impostos. Es tracta de reduir la bretxa fiscal”, conclou.

La idea del govern de Colau és ampliar aquestes inspeccions a altres grans contribuents. Després de les distribuïdores d'electricitat, s'inspeccionaran les comercialitzadores, les distribuïdores i comercialitzadores de gas o les de telefonia.

Un altre front són les flotes de vehicles: l'equip d'Hisenda treballa per aconseguir regularitzar la situació fiscal d'empreses que tenen les flotes matriculades en altres municipis.

En el cas de grans fundacions i entitats religioses, el Consistori ja va anunciar fa uns mesos que estudia si pot cobrar l'impost sobre béns immobles (IBI) a l'Església, tal com apuntava una sentència del Tribunal Europeu de Justícia.

El Consistori també ha indicat que vol posar la lupa en les plusvàlues que generen les compravendes entre societats immobiliàries o els beneficis de grans empreses d'explotació d'oci vinculades al turisme.

Creuament de dades

Una altra de les fórmules per augmentar la recaptació de grans contribuents ha estat creuar dades amb altres administracions. Per exemple, amb l'Agència Tributària de Catalunya, i recaptar deutes (multes) de residents de fora de Barcelona.

Amb la Direcció General del Cadastre, l'Ajuntament de Barcelona també ha signat un conveni d'actualització de les dades i amb la Federació Espanyola de Municipis es notificaran multes a l'estranger. En aquest capítol, amb l'Agència Tributària, els inspectors municipals també treballaran per revisar declaracions d'operadors d'allotjaments turístics.