Llibres que fan bandera del feminisme

Toni Galmés i M. Àngels Cabré
Comanegra
160 pàgines. 20 euros

Tot i que el lila és el color omnipresent en la lluita (i la bibliografia) feminista, el lloc que han habitat les dones ha estat més aviat el de “les tenebres”, l’espai de l’ombra, com assenyala la il·lustradora i pintora Paula Bonet al pròleg d’aquest repàs històric del moviment. Quins han estat els mecanismes per sortir d’aquest espai d’invisibilitat? Les càmeres, els pinzells, les plomes i fins i tot les agulles de mitja han fet proliferar cartells, pintures, il·lustracions, fotografies i altres objectes icònics, com el pussyhat rosa... Tots aquests elements apareixen en aquest recull d’artivisme que il·lustra amb un ventall de 200 imatges les diverses reivindicacions: des del “Votes for women” de les sufragistes fins al “Yo sí te creo” contra la Manada. Avui dia la viralitat de les xarxes socials fa que les imatges circulin, es multipliquin i tinguin més poder que mai.

Shaina Joy Machlus
L’Altra Editorial / Vergara
184 pàgines. 17,90 euros

"Un espai perillosament buit”. És el que vol ocupar aquest llibre, concebut primer com un fanzín sobre consentiment sexual però que l’autora nord-americana ha sabut transformar en una guia amb consells i reflexions sobre com hem d’abordar les relacions d’una manera lliure, en què el consentiment ha de ser prou explícit: “Un ‘sí’ pot passar a ser un ‘no’ en qualsevol moment”. Amb il·lustracions de Petra Eriksson i un estil proper i directe que no defuig la complexitat ni els matisos, Shaina Joy aporta eines per desemmascarar la violència sexual, que en molts casos està tan naturalitzada que pot passar desapercebuda. El llibre té la voluntat d’arribar a un públic ben ampli i inclou un glossari i exemples de converses per expressar desitjos i límits. Un consell: no el deixeu gaire lluny del llit.

Esther Vivas
Ara Llibres / Capitán Swing
350 pàgines. 19 euros

La maternitat no és un procés ple de flors i violes. Hi ha entrebancs, decepcions, lluita i, de vegades, frustració. L’activista Esther Vivas aprofita la maternitat recent per aparcar la seva especialització en economia social i sobirania alimentària i abordar temes que són encara massa tabú, com la infertilitat, els avortaments no desitjats i el dol gestacional, l’elecció de no tenir fills... Vivas parteix d’algunes experiències negatives que ella mateixa va viure durant l’embaràs i el part per denunciar les barreres que aixeca l’actual sistema econòmic i social, i parla de la violència obstetrícia, o de l’excessiu intervencionisme dels sanitaris, que prenen decisions sense tenir en compte quina és la voluntat de la mare. Una lectura per estar preparats davant de possibles contratemps, no sempre ben explicats pels metges.

Paul B. Preciado
Anagrama
320 pàgines
17,90 euros

En la introducció d’aquesta sèrie de cròniques publicades al diari Libération, el filòsof i exdirector de programes públics del Macba ens parla del lloc des d’on escriu, com a dissident del sistema sexe-gènere: “Nunca pensé que fuera un hombre. Nunca pensé que fuera una mujer. Era muchos. Nunca me consideré transexual”. Des d’aquesta desidentificació, des d’aquesta potent cruïlla, l’autor aborda moltes de les qüestions polítiques i socials que han travessat els darrers anys: la situació dels refugiats, l’antropocè, la tecnologia, l’anticolonialisme, el procés català... També el feminisme, que hi és implícitament arreu. De fet, després de llegir aquesta veu en trànsit (“la voz del cruce”, també físic, per les injeccions de testosterona), hi ha la sensació que tot ha tremolat sota els peus i som una mica més a prop d’Urà.

Brigitte Vasallo
La Oveja Roja
220 pàgines.17 euros

Tot i que darrerament se’n parli més pel seu (t)xarneguisme, la pensadora i activista Brigitte Vasallo ja fa temps, des del seu Pornoburka, que s’aventura en territoris incòmodes. Sempre des de l’experiència personal, després de “deixar-hi les entranyes”, l’autora se situa en una posició (poli)crítica respecte a la monogàmia, que destapa com un sistema jeràrquic, d’exclusivitat, que pot generar molt de patiment. Però també entra a qüestionar les relacions poliamoroses. Són realment una amenaça per a la monogàmia, o bé en reprodueixen els esquemes? Quin paper tenen la resta d’afectes que no són estrictament la parella? En quins termes es construeix el desig? Aquest assaig convida a no deixar mai de posar traves i a no ser autocomplaents, i és que les relacions tampoc ho haurien de ser.