La precarietat laboral buida les platges de socorristes

Salaris baixos, jornades laborals llargues i reconeixement social escàs. El sector del socorrisme lamenta les seves condicions laborals i les empreses denuncien la falta de professionals per cobrir la temporada d'estiu. Alguns municipis no aconsegueixen cobrir les places previstes i contracten observadors sense capacitat per saltar a l'aigua en cas de necessitat. Segons una estimació de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, Catalunya necessita uns 7.000 professionals aquest estiu, aproximadament 1.000 més dels inscrits en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport (ROPEC), requisit per ser contractat.

A Cunit (Tarragona), l’Ajuntament tenia previst contractar disset socorristes aquest estiu. Però davant la falta de candidats, en va incorporar deu. Ara pretén ampliar la plantilla amb observadors sense capacitat per saltar a l'aigua. No és un cas únic: a Viladecans (Barcelona), l'empresa externa que gestiona el servei de vigilància va traslladar al govern municipal setmanes abans de l'inici de la temporada de bany la seva por per no cobrir la demanda professional. Els seus casos reflecteixen els problemes de municipis i societats per trobar socorristes.

“Fora de Barcelona, el socorrisme s'ha convertit en una feina precària, denigrant i miserable”, denuncia Salvador Zettelmann, secretari general de les platges de Barcelona. “Es pot cobrar uns 1.000 euros al mes treballant 60 hores a la setmana i sense complir les hores de descans”. Agustín Soca, socorrista a Salou, reconeix que alguns companys arriben a cobrar cinc euros l'hora. “Se'ns valora molt poc”, raona. Zettelmann coincideix: “Molta gent té la imatge d'un treballador prenent el sol a la platja, i no és així. Tenim molta responsabilitat, però falta reconeixement. No se'ns considera un cos d'emergències”. A la capital catalana, segons Zettelmann, les retribucions arriben als 1.500 euros mensuals. “Estem organitzats laboralment”, justifica.

El mes de gener passat va entrar en vigor el règim sancionador de la Llei de Professions de l’Esport de Catalunya, que obliga les empreses a contractar professionals inscrits en el ROPEC. Actualment es calcula que el registre disposa d’uns 6.000 socorristes allistats, menys dels necessaris per cobrir l'estiu. La Federació de Salvament i Socorrisme assegura que el sector requereix 7.000 professionals, i l’Associació d'Empreses Catalanes de Salvament Aquàtic (AECSA) augmenta la xifra fins als 9.000. “La Generalitat no vol veure que hi ha un problema amb aquesta normativa”, critica Albert Calabuig, president d’AECSA. “Falten professionals autòctons”, lamenta Calabuig. L'empresa Emergències Setmil va començar a buscar fa mesos socorristes per Cornellà, Pineda i Mataró: “Vam tenir por de no arribar a temps”, asseguren.

Moratòria

La pressió empresarial va portar la Generalitat a aprovar una moratòria que evita les sancions a les empreses i municipis que no compleixin el reglament. “És un greuge comparatiu amb altres sectors de l'esport”, denuncia Pere Manuel, president del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Esport. “En comptes de fer moratòries, haurien d'elaborar plans d'ocupació juvenil. No és cert que no hi hagi socorristes. El problema és que els sous no es corresponen”.

Agustín Soca deixarà el socorrisme. “Vull dedicar-me al crossfit. En el socorrisme haurien de pagar-nos més. És una feina de risc”. La precarietat laboral buida les platges de socorristes.