Els piròmans no són la causa dels grans incendis forestals

Els incendiaris no són la causa dels grans incendis forestals. Tampoc ho són les burilles, les esteses elèctriques, els femers ni les negligències agrícoles. Ni tan sols un piròman té la capacitat de provocar un incendi. Aquests factors només generen la ignició. Però un incendi no és una ignició.

Un gran incendi forestal és el resultat de barrejar, com en un còctel, quatre ingredients: combustible (és a dir, estructura de la vegetació), humitat, ignició i meteorologia. I igual que en qualsevol còctel, aquí també és important l'ordre, o la seqüència i escala temporal, de cadascun d'aquests elements. La ignició és el penúltim factor i, encara que sigui imprescindible, l'origen o la causa és gairebé anecdòtica i de poca transcendència per al problema dels grans incendis.

Per què la font d’ignició és poc rellevant?

El paper de la causa de la ignició en el desenvolupament d'un incendi es pot assemblar al de l'origen d'una pilota en el desenvolupament d'un partit de futbol. És a dir, el resultat del partit no es veurà afectat pel país de fabricació de la pilota, per si ha estat comprada o regalada, pel seu número de sèrie, etc. Altres factors, com la qualitat dels jugadors, el camp o els àrbitres, són molt més importants per determinar el marcador.

De la mateixa manera, és fins a cert punt indiferent si la causa de la ignició és una burilla o un llamp: sempre hi haurà ignicions, siguin del tipus que siguin, i centrant-nos en aquestes no aconseguirem frenar els grans incendis forestals. Això és perquè els altres tres ingredients que s'han esmentat són molt més importants per determinar la incidència dels grans incendis forestals. Passem a examinar-los un per un.

El primer ingredient és la quantitat de combustible. Els incendis són rars, per exemple, en deserts com els de Monegros o Tabernas. Quan aquí es produeix una ignició, no acostuma a prosperar, ja que l'energia alliberada per la poca vegetació existent no seria prou per propagar l'incendi.

No obstant això, els nostres matolls i boscos, ja siguin mediterranis o atlàntics, alberguen acumulacions notables de combustible. Qualsevol front de flama de més de tres metres d'altura està més enllà de la capacitat d'extinció. Per tant, l'acumulació de combustible i la seva estructura, principalment al sotabosc, és un dels elements centrals que determina el potencial perquè un incendi cremi amb una gran intensitat, més enllà de la capacitat d'extinció, i es converteixi en un gran incendi forestal.

Ingredient 2: humitat

Acumulacions importants de combustible són necessàries, però no suficients perquè hi hagi un gran incendi. El combustible durant la part plujosa de l'any no està disponible per al foc. El combustible va perdent humitat durant les èpoques seques i, a partir d'un valor determinat de sequera, supera un llindar de disponibilitat que converteix les masses forestals en combustible inflamable.

Cal destacar que no ens referim a la humitat de les plantes, sinó a la de les branques, fulles i altra matèria morta que es troba a la superfície del sòl: la fullaraca. De la mateixa manera que per encendre una llar de foc necessitem branquetes, peles de nou o altres combustibles fins i secs, la propagació inicial de l'incendi està íntimament lligada a la humitat de la fullaraca. 

Ingredients 3 i 4: ignició i meteorologia

Dir que la causa d'un incendi és un femer, com s'ha dit de l'incendi de Tarragona de la setmana passada, és un absurd. Un incendi com aquest s'hauria produït en qualsevol altre moment, tot i que la ignició hagués estat generada per una estesa elèctrica en mal estat, per una burilla, per un llamp o per qualsevol altra causa.

Tornant al símil futbolístic, les pilotes són plenament substituïbles entre si i que en fem servir una o una altra no limitarà el resultat d'un partit de futbol. No obstant això, la lesió d'un dels jugadors més importants sí que ho pot condicionar. De la mateixa manera, centrar-se en la causa de la ignició és errar el tret ja que aquestes són substituïbles. Ens hem de centrar en altres aspectes.

Desmuntant el còctel: gestió forestal

Dels tres ingredients que ens queden, que són el combustible, la humitat i la meteorologia, només n'hi ha un que puguem gestionar: el combustible. Els altres depenen de factors meteorològics i, per tant, poc hi podem incidir. La reducció dels grans incendis passa, per tant, pel tractament i la gestió dels nostres paisatges. En què ha de consistir aquesta gestió serà el tema d'un altre article.

Víctor Resco de Déu és professor d'Incendis Forestals i Canvi Global a la Universitat de Lleida.

Matthias Boer és professor associat a l'Institut Hawkesbury per al Medi Ambient de la Western Sydney University.