La ‘monstruosa’ factura de les tovalloletes higièniques

A la depuradora del Prat de Llobregat, la segona més gran de les set que hi ha a l'àrea metropolitana, una cullera bivalva amb capacitat per a 1.000 litres aixeca d'una arqueta de desbast una massa de parracs negres formada majoritàriament per tovalloletes higièniques. Al davant, dos operaris reparen una de les reixes predesgast, el primer filtre a la depuradora, espatllat fa tres dies per l'acumulació d'aquest producte d'higiene. Segons els càlculs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aquest producte causa cada any un sobrecost de més de 650.000 euros i s'ha convertit en un dels principals problemes en els sistemes de depuració de tot el món.

A més de l'aigua tèrbola i algunes llaunes o taps de plàstic, als diferents fossats que van garbellant l'aigua a la planta del Prat una pasta fosca formada per tovalloletes ocupa tots els espais. Com si fos una planta enfiladissa, la massa de tovalloletes s'estén per cada racó de la depuradora, formant estalactites fètides. “Fa tres setmanes es va retirar tota la deixalla d'aquestes arquetes, es va quedar completament neta i ara ja devem tenir uns 50 centímetres de tovalloletes”, explica la subcap de la planta, Cristian Mesa, mentre assenyala una de les escales de seguretat que baixen a l'arqueta coberta d'aquesta pasta negra.

La intensificació de l'ús de les tovalloletes com a element d'higiene habitual entre la població adulta s'ha convertit en l’enemic principal dels sistemes sanitaris. A diferència del paper higiènic, només el 36% de les tovalloletes es destrueix a l'aigua, segons un estudi d'OCU, i acaba recorrent tot el sistema de depuració.

Sedàs rere sedàs, la massa avança, amb el risc que s'acumuli en algun dels dispositius i bloquegi el funcionament de les màquines. Una de les avaries recurrents es produeix en els tamisos giratoris, que separen objectes de diferent grandària, quan s'acumula la massa de tovalloletes. Una avaria coneguda com rolling back, i que els treballadors de la depuradora anomenen col·loquialment kebab, pel cabdell que poden crear quan la massa de tovalloletes s'acumula als dispositius.

A l'àrea metropolitana de Barcelona es generen cada any unes 3.500 tones a l'any de residu no aprofitable; al voltant d'un 60% són tovalloletes. Segons explica el responsable de sanejament de l'AMB, Àlex Prada, el 75% dels embussos són causats per les tovalloletes. Els principals incidents es produeixen amb episodis de pluja i els elements més afectats són les estacions de bombament. Durant el 2018, es van activar 38 jornades extraordinàries, en les quals una parella d'operaris ha de desplaçar-se fins a l'estació de bombament, desmuntar-la, netejar-la i tornar-la a muntar. El 2014, es va fer un estudi que xifrava en 300.000 euros el sobrecost per a l'àrea metropolitana generat per aquests incidents.

A més del risc per al clavegueram, el residu generat per les tovalloletes no es pot aprofitar i després de passar per la depuradora s’ha d’enviar a l'abocador per destruir-lo. Un tractament com a residu que arriba als 350.000 euros, més de la meitat dels sobrecostos generats per les tovalloletes.

“El que no té gaire sentit és treure de l'aigua una cosa que no hi hauria de ser. Estem treballant per conscienciar la ciutadania perquè no les tiri a l'aigua”, explica Prada. La Generalitat va engegar al juny la campanya “Estem creant un monstre”, en la qual participa l'AMB per sensibilitzar la població de les conseqüències de tirar les tovalloletes pel vàter.

El fet de llençar les tovalloletes al vàter alimenta aquest “monstre” de les clavegueres i es corre el risc que es converteixin en els coneguts fatberg, acumulacions de residus que es compacten i que el 2017 van arribar a formar un tap de 130 tones de pes que es va estendre per 250 metres pel clavegueram de Londres.