_
_
_
_

El llibre en català, en paus amb la crisi

Una Setmana del Llibre de rècord comença eufòrica després que el sector recuperi la facturació prèvia a la recessió

Carles Geli
Aspecte, ahir, de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona.
Aspecte, ahir, de la Setmana del Llibre en Català a la plaça de la Catedral de Barcelona.carles ribas

Gairebé un de cada quatre lectors habituals (22,5%) a Catalunya que l’últim llibre que han llegit no ha estat en català afirma que no ho ha fet perquè o bé no estava editat en aquesta llengua o no ha sabut trobar-lo. Això eixampla espectacularment el mercat potencial de l’edició en català si se sap ampliar aquesta oferta o se la visualitza bé. Aquest segon vessant és el que fins al 15 de setembre farà la ja 37a edició de La Setmana del Llibre en Català, inaugurada ahir a l’avinguda de la Catedral de Barcelona amb les xifres més grans de la seva història.

L’esdeveniment, potser per a l’edició en català més important fins i tot que la festivitat de Sant Jordi, arriba en un bon moment per al sector: les vendes de llibres en català van assolir els 237,7 milions d’euros el 2018, gairebé un 1% d’increment amb relació a 2017 (235,7 milions d’euros), xifres “iguals o lleugerament superiors a les que hi havia abans de la crisi”, va apuntar divendres Montse Ayats, presidenta d’Editors.Cat, que agrupa els segells que editen en català. El llibre en català, doncs, està en paus amb la crisi.

Más información
La ‘Setmana gran’ del llibre en català

La ficció per a adults (novel·la, poesia i teatre, amb 51,1 milions d’euros), l’edició infantil i juvenil (43,9 milions d’euros) i la no-ficció (21,1 milions d’euros) porten el pes de l’edició en català, totes amb creixements entre el 2% i el 4% superiors als de 2017. Així, l’anomenat llibre de consum (el que no és de text) en català acapara ja el 26,5% del mercat, mig punt per sobre de 2017, davant el 73,5% del castellà.

Queixa a la Generalitat

El llibre de text en català, per la seva banda, baixa lleugerament (de 109,3 de 2017 a 108,8 milions d’euros), així com el bloc de diccionaris i enciclopèdies (de gairebé 12 milions d’euros a 10,6 milions). En global, a Catalunya, en qualsevol de les llengües i tipus de llibres, es van facturar 490,64 milions d’euros, la qual cosa vol dir que l’edició en català suposa el 48,4% de les vendes.

Ayats només va dibuixar una nuvolada en aquest panorama: els “sis milions d’euros perduts en la inversió del Pla 2020 [adquisicions de llibres per a biblioteques, programes de nous lectors...] que va aprovar la Generalitat i que no s’han fet perquè fa dos anys que tenim els pressupostos prorrogats”, va lamentar Ayats. “D’aquest pla, no s’ha complert res i no poder disposar d’aquest tipus d’ajuts ens fa ser poc competitius davant d’editors en altres llengües”, va subratllar Joan Sala, president de La Setmana, que va afegir un altre núvol borrascós: les “pegues i problemes que ens posa el districte de Ciutat Vella en cada edició i que ara passen perquè l’any que ve hàgim d’allunyar-nos fins a cinc metres de la muralla romana, que ens deixaria amb un 20% menys d’espai i ens faria qüestionar la ubicació”, va llançar Sala, que tanca etapa com a president després de quatre anys al capdavant de l’esdeveniment.

I és que tot és mil·limetrat en una 37a edició de rècord i que ja no pot créixer més: són 219 expositors (7,5% més que el 2017) en 62 mòduls, que acollirà 27 esdeveniments diaris de mitjana, on es presentaran 260 novetats editorials, que firmaran uns 250 autors i que visitaran 18 editors i agents literaris internacionals convocats per l’Institut Ramon Llull.

La delegació mantindrà 420 reunions amb 49 agents i segells catalans. És el vessant de saló professional impensable en la 32a edició de 2014, quan Ayats, presidenta des de 2013, amb un Sala de segon que ocuparia el seu lloc el 2016, feien créixer una Setmana heretada amb casetes de fusta, un centenar d’expositors en 51 estands, una facturació d’uns 200.000 euros, una fira que no semblava trobar el seu lloc ni entre el públic ni entre els mateixos editors (que amb prou feines llançaven novetats ni portaven autors) i que no tenia garantida la seva cèntrica ubicació a l’avinguda de la Catedral després de tristos periples que la van portar fins a fora de Barcelona. La facturació prevista per a aquesta edició s’acosta als 550.000 euros.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_