El Mediterrani, zona zero de la crisi climàtica: s’escalfa més de pressa que la resta del planeta

Ho vulguin o no, 500 milions de persones de tres continents estan unides per un mateix problema: el canvi climàtic. La conca del Mediterrani és un dels punts calents d'aquesta crisi global i alguns dels seus impactes “colpegen” aquesta regió “d'una manera més dura que a altres llocs del món”, apunta el professor Wolfgang Cramer, director científic de l'Institut Mediterrani de Biodiversitat i Ecologia, amb seu a França. Per exemple, l'augment de la temperatura de la regió mediterrània ja ha arribat als 1,5 graus respecte als nivells preindustrials, la qual cosa suposa que l'escalfament en aquesta conca és un 20% més ràpid que la mitjana del planeta.

El que vindrà —si no es prenen mesures addicionals de reducció dels gasos d'efecte hivernacle que sobreescalfen el planeta— és molt pitjor: el 2040 aquest increment arribarà als 2,2 graus i possiblement superarà els 3,8 en algunes zones de la conca el 2100. A més, en només dues dècades 250 milions de persones patiran pobresa hídrica a la zona per les sequeres.

Aquestes dades s'inclouen en un informe en què els primers resultats es presenten aquest dijous a Barcelona durant una trobada de la Unió pel Mediterrani, una organització internacional en la qual estan representats els països d'aquests tres continents que comparteixen les aigües de l'emblemàtic mar. Des del 2015, un grup de més de 80 científics coordinats pel professor Cramer ha estat treballant per a aquesta organització en l'estudi, que es titula Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània. L'informe aspira a ser el gran retrat del canvi climàtic en aquesta zona a partir del coneixement científic actual. “No s'havia fet mai una síntesi tan completa”, explica Cramer sobre un document que està carregat de dades, moltes d'alarmants.

El coordinador destaca la vulnerabilitat de molta de la població de la regió “perquè viu molt a prop del mar i també perquè són pobres i tenen poques opcions per protegir-se o allunyar-se”. L'informe adverteix: hi haurà més onades de calor “més significatives i duradores” i “les sequeres extremes seran més freqüents”.

Nivell del mar. D'entre tots els impactes, Cramer destaca la pujada del nivell del mar. Per al 2100 l'informe apunta que superarà el metre, cosa que suposa situar-se en l'escenari més pessimista que plantejava per al conjunt del planeta el recent informe de l'IPCC (Intergovernmental Panell on Climate Change), els científics que assessoren l'ONU. Aquest increment d'un metre tindrà impactes en un terç de la població que viu a la riba del Mediterrani; només al nord d'Àfrica els recursos d'almenys 37 milions de persones estaran en perill. Als danys a les ciutats per inundacions, Cramer hi afegeix un altre risc: “la salinització dels sòls utilitzats per a l'agricultura als deltes i estuaris de rius com el Nil, però també l'Ebre, el Roine i el Po”.

Aigua dolça. L'altre gran impacte que més preocupa Cramer és l'augment de la intensitat de les onades de calor i sequeres, que colpejarà amb duresa Espanya. Des del 1950, la freqüència de les sequeres ha augmentat. I l'informe assenyala que, encara que l'escalfament es quedi per sota dels dos graus —l'objectiu que fixa l'Acord de París—, els habitants de les conques fluvials a l'Orient Mitjà i el Pròxim Orient estaran exposats a una dura escassetat d'aigua. L'estudi destaca que la disponibilitat d'aigua dolça pot caure un 15% en les properes dècades al conjunt de la regió mediterrània, la qual cosa tindrà greus conseqüències en l'agricultura. I calcula que el 2040 al voltant de 250 milions de persones de la zona patiran pobresa hídrica —disposaran de menys de 1.000 metres cúbics per cap l'any. Aquesta situació, adverteixen els científics, pot fer que augmentin els conflictes i, fins i tot, les migracions massives.

Impactes en la salut i seguretat alimentària. L'equip científic encarregat de fer aquest gran retrat de l'escalfament global enumera també els riscos per a la salut: “S'espera que les malalties i morts relacionades amb la calor siguin més freqüents, especialment a les ciutats, a causa de l'efecte de les illes de calor i per als grups de població vulnerables”. Més enllà del canvi climàtic, els científics destaquen que el deteriorament de la qualitat de l'aire, els sòls i l'aigua per la contaminació suposarà més malalties respiratòries i cardiovasculars i una disminució de l'accés als aliments saludables.

Relacionat amb això, els experts indiquen que pot perillar la seguretat alimentària, ja que es pot veure afectada per l'augment de la població i la baixada en el rendiment dels cultius, la pesca i la ramaderia. “El 90% de les poblacions comercials de peixos ja estan sobreexplotades al Mediterrani”, recorda l'informe. “I s'espera que el pes mitjà dels peixos es redueixi fins al 49% per al 2050”, es posa com a exemple.

Pèrdua d’ecosistemes. Els especialistes no només se centren en els impactes sobre els éssers humans i els seus mitjans de vida. S'adverteix que “molts dels ecosistemes estan amenaçats pel canvi climàtic, els canvis d'usos del sòl, la contaminació i la sobreexplotació”. Per exemple, el procés d'acidificació de l'aigua de mar —causat per l'absorció del CO₂ procedent de les emissions humanes— i l'augment de la temperatura de l'aigua “ja han causat una pèrdua del 41% dels principals depredadors, inclosos els mamífers marins”. L'informe cita alguns casos concrets, com la proliferació de les plagues de meduses per l'increment de la temperatura de l'aigua, la invasió de mosquits tigre i l'aparició d'espècies invasores, com els peixos lleó que danyen les autòctones.

Respecte als impactes a la terra, els científics alerten de l'augment que ja s'està donant dels “megaincendis” a causa de l'escalfament i als canvis en el paisatge. En el futur, les àrees cremades podrien créixer fins a un 40%, fins i tot, en l'escenari més optimista d'un augment de la temperatura d'1,5 graus.

És complicat no caure en el pessimisme quan es llegeix l'informe que ha coordinat Cramer. Però aquest professor destaca que l'objectiu és “proporcionar informació equilibrada sobre els riscos per a tota la conca mediterrània” per als responsables polítics i els seus assessors. I demana acció: “El nord necessita ajudar el sud a adaptar-se per garantir que l'economia dels països del sud tingui estabilitat”. Cramer destaca la importància de reduir els gasos d'efecte hivernacle, perquè cada reducció ajuda a limitar l'augment global de la temperatura. “Tots els països, i en particular els del nord, han d'aplicar polítiques compatibles amb l'Acord de París. Cada tona de CO₂ que es redueixi compta”.

“Si no ens adaptem, el canvi climàtic desestabilitzarà la regió”

El diplomàtic Grammenos Mastrojeni (Milà, Itàlia, 1965) insisteix en el valor que pot tenir aquest informe per als governants a l'hora de prendre decisions. En una entrevista telefònica, el subsecretari encarregat de l'àrea de clima de la Unió per al Mediterrani, destaca les oportunitats que pot comportar l'adaptació a l'escalfament.

Pregunta. Per què és important aquest informe?

Resposta. No estem acostumats a incorporar en les polítiques i les planificacions el clima i la natura. Però si no ho fem serem víctimes d'una dinàmica molt forta que canviarà les bases dels interessos sobre els quals hem construït tot l'equilibri del Mediterrani. Aquest no és només un problema del Mediterrani, és del món sencer, però al Mediterrani és particularment delicat i fort. Si no planifiquem tenint en compte tot això, pot esdevenir un factor de desestabilització molt important. Però si aconseguim incorporar-ho en les nostres polítiques, paradoxalment, es pot transformar en una oportunitat per millorar la nostra cooperació i aconseguir un progrés econòmic just, durador i equitatiu a tota la regió.

P. Què el preocupa més?

R. Tots els impactes ens preocupen perquè suposen que la manera de viure en aquest territori canviarà i això exigeix una política d'adaptació. Hi ha dades que són molt preocupants, tot i que seria un error concentrar-se només en ells. Sabem que estem anant en una direcció d'inseguretat hídrica per a gairebé 250 milions de persones. Això és molt preocupant, però és també una oportunitat: perquè hem de treballar tots junts per protegir l'ecosistema que fins ara ens ha permès que les nostres terres siguin aptes per a l'agricultura. El nivell del mar augmentarà bastant. Per al gran públic 10 o 20 centímetres no és gaire. Però el problema no és que el mar cobreixi —en algunes zones, com a Venècia, sí que hi ha aquest risc—; el problema és que l'aigua salada entri a la terra. Si considerem que el 42% de la població mundial viu prop de la costa, que l'aigua entri significa tornar ermes les terres. I en el cas específic dels deltes dels grans rius vol dir que es pot pràcticament paralitzar l'agricultura. Si ignorem el problema, es podrien propiciar, per exemple, fluxos migratoris importants.

P. Migrants climàtics.

R. Sí, però és una expressió errada. Les persones que es mouen per raons del clima no són migrants. Migrant és algú que pot escollir en certa manera anar a un altre lloc per millorar les seves condicions de vida. I normalment tenen un nivell de renda suficient per escollir si arriba una sequera. Però el problema és que els més pobres, aquells que no poden escollir, són els que es mouen quan hi ha problemes climàtics. Són moviments forçats de població, un problema molt més perillós que les migracions. És un fenomen que afecta persones molt fràgils que només tenen la il·legalitat com a única alternativa, ja sigui a través de les xarxes de tràfic de persones o el terrorisme. Aquest fenomen encara no passa a la regió, però sí, per exemple, a la zona del llac Txad. Allà Boko Haram guanya molts seguidors pel col·lapse de l'ecosistema, que no dona més possibilitats de viure.

P. Els governants del Mediterrani són conscients del repte climàtic?

R. Els Governs estan molt més avançats del que el públic creu. El problema és que no hi ha solucions màgiques i tot està arribant a una velocitat enorme i ho hem d'adaptar tot. La ciència ens dona la idea del que pot esdevenir però la qüestió és com integrar aquestes dades en l'acció política i en un circuit de decisions democràtiques.