Ciutats més intel·ligents per combatre la pol·lució i el trànsit
L'Smart City Expo World Congress reuneix 700 ciutats i més de 1.000 empreses a Fira Barcelona
Hi va haver un temps en què les ciutats competien per quina era la més gran: quina tenia més habitants, els gratacels més alts, les xarxes de metro més extenses i els carrils per a cotxes més amplis, o quina ciutat tenia més fàbriques i xemeneies fumejant. Les prioritats, almenys a les ciutats occidentals, estan canviant. La competició s'ha traslladat ara al terreny de la connectivitat i la mobilitat sostenible, com es percep a l'Smart City Expo World Congress, que s'ha inaugurat aquest dimarts a les instal·lacions de Fira Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat.
La cursa de les “ciutats intel·ligents” té dues metes properes. La primera la marca l'operativitat i el desplegament de la tecnologia 5G, que permetrà el desenvolupament del cotxe connectat i autònom i, amb això, una gestió del trànsit basada en les dades i en la predicció de moviments. La segona meta vindrà amb la regulació de les emissions contaminants, que obliga les ciutats a innovar per reduir la contaminació.
Aquests debats, així com la proliferació d'empreses implicades en el desenvolupament de les ciutats connectades, s'han percebut en el primer dia del saló, que ja és una referència del sector. Amb la participació de 700 ciutats, l'esdeveniment té una àmplia presència empresarial, amb 1.010 companyies. Les empreses han entès que la transformació de les ciutats és una gran oportunitat, i competeixen per presentar les seves innovacions i adaptar-se a la nova demanda. L'exemple l'ha donat la companyia automobilística Seat, que ha creat una divisió de “micromobilitat urbana” i ha presentat el prototip de la seva primera motocicleta elèctrica.
“Som una empresa de cotxes, però també som conscients que el cotxe no sempre és la millor opció a la ciutat”, ha dit Lucca de Meo, president de Seat, en la presentació de la seva primera moto elèctrica. El canvi de mentalitat de moltes empreses mostra fins a quin punt volen participar en el negoci que s'obre amb la transformació de les ciutats. Segons els experts consultats per l'automobilística, la mobilitat urbana planteja oportunitats de negoci amb un valor de prop de 140.000 milions d'euros anuals a Europa.
En la cursa per aprofitar aquestes oportunitats destaquen empreses com Naviya o 2GetThere, totes dues dedicades a la fabricació d'autobusos de conducció autònoma, o diverses empreses —entre les quals, la mateixa Seat— que fabriquen patinets i bicicletes elèctriques i els posen al servei de la mobilitat compartida. Un altre dels pastissos a repartir és precisament el de les plataformes que integren totes les opcions de mobilitat en una aplicació mòbil, entre les quals destaca Moovit, una plataforma que ofereix informació sobre les alternatives de transport.
“La mobilitat és un dels temes clau que afronten les ciutats, el repte és dissenyar sistemes de transport més sostenibles que siguin capaços de cobrir les necessitats de tots els ciutadans”, explica Ugo Valenti, director de l'Smart Mobility Congress, que forma part de l'esdeveniment. L'Ajuntament de Barcelona també hi vol tenir un paper important, i ha inaugurat oficialment el projecte EIT Urban Mobility, que integra 48 socis de 15 països, entre universitats, empreses i centres de recerca.
Contenidors ‘personals’ i persianes contra el CO2
Un altre dels grans reptes per a les ciutats del futur serà aconseguir formes de vida més sostenibles. En aquesta línia, l'empresa Ros Roca ha presentat els nous contenidors intel·ligents que només s'obren amb una targeta personal. La idea és que el reciclatge deixi de ser anònim per incrementar la recollida selectiva i per això MOBA, l'empresa que ha posat la tecnologia als contenidors Ros Roca, ha creat una aplicació on l'usuari podrà saber quins contenidors utilitza amb més freqüència i ser conscient dels residus que genera. Les administracions també tindran accés a aquestes xifres i les podran utilitzar per premiar els ciutadans que separin millor la brossa. Aquest projecte, que segueix les indicacions de l'Ajuntament de Barcelona per a la renovació de la recollida selectiva, es podria convertir en realitat en un futur proper si Ros Roca guanya el concurs públic.
La voluntat de les ciutats de ser més sostenibles també passa per la reducció dels nivells de CO2, un objectiu sobre el qual se centren projectes com els fanals Solar Urban Hub, de l'empresa barcelonina SIARQ. Capaços de detectar els nivells de contaminació atmosfèrica i acústica, aquests fanals enviaran les dades a les administracions i, mitjançant una app, també indicaran als ciutadans quines són les rutes més saludables de la ciutat. Una altra manera de reduir la contaminació és limitar l'impacte mediambiental de casa nostra, amb iniciatives com la persiana intel·ligent que ha presentat Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, que s'adapta automàticament a les necessitats tèrmiques i d'il·luminació de l'interior de l'edifici per reduir la despesa energètica.
Fins dijous, l'Smart City Expo World Congress reunirà projectes com aquests enfocats tant a ciutadans com a administracions per repensar i construir les ciutats del futur.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.