Planeta destrueix la seva col·lecció d’Obres Completes del Cercle de Lectors

La col·lecció d'Obres Completes de Cercle de Lectors, un dels esforços intel·lectuals i editorials més importants realitzats en les últimes dècades en l'àmbit literari a Espanya, i el més homologable en castellà a la mítica col·lecció francesa de La Pléiade, es convertirà majoritàriament en pasta de paper. L'empresa del Grup Planeta, que fa menys de tres setmanes va anunciar el seu tancament, està comunicant des de finals d'octubre a alguns dels hereus dels drets d'aquests autors que ha engegat una “operació de destrucció parcial” dels exemplars que té als seus magatzems. La col·lecció de les obres completes va ser creada a meitat dels anys noranta, sota la direcció de l'editor Hans Meinke. En aquell moment, Cercle de Lectors formava part del grup Bertelsmann.

A l'octubre, diversos autors i hereus van rebre una carta del grup editorial on se'ls comunicava la destrucció parcial d'exemplars pertanyents a aquesta col·lecció. Ha estat el cas de Francisco Ayala, Mario Vargas Llosa, Carmen Martín Gaite o Juan Goytisolo, com ha pogut confirmar EL PAÍS. A més de corroborar la notícia, Carolyn Richmond, vídua d'Ayala, ha lamentat profundament la decisió: “Aquest importantíssim projecte era necessari, en la mesura en què equiparava la llengua i literatura espanyoles amb les d'altres grans cultures en les quals existeixen projectes anàlegs. La seva destrucció representa una autèntica tragèdia cultural que, en aquests temps que corren, probablement sigui irreparable”.

Des de l'oficina de Vargas Llosa també asseguren que passa el mateix amb els volums del premi Nobel. En tots dos casos, com indica la llei, se'ls ha ofert la possibilitat de quedar-se els exemplars si s'ocupen dels costos de trasllat. Els d'Ayala han estat enviats a la fundació de l'autor a Granada i, segons Richmond, “es destinaran, com a donacions, a biblioteques públiques i universitàries i a finalitats pedagògiques”.

La col·lecció Obres Completes va sorgir sota l'influx de compendis com La Pléiade francesa o l'American Library nord-americana. Va ser una obstinació cara i complexa, per la qual diferents editors i experts van rastrejar tota la producció d'una llista selecta d'autors escollits. No només en llengua espanyola (Octavio Paz, García-Lorca o Gómez de la Serna, entre d'altres), també autors estrangers com Franz Kafka, Vladimir Nabokov, Elias Canetti o Gérard de Nerval. Va començar sota el segell de Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg als anys noranta. Quan tots dos es van separar el 2011, el primer va quedar en mans de Planeta i el segon es va convertir en una editorial independent a càrrec de Joan Tarrida. Els drets de les Obres Completes es van dividir també. Tarrida ha seguit completant toms de diversos autors i incorporant-ne d'altres com Fernando Fernán Gómez. Ho ha fet, assegura, “a raó de dos cada any” dels 18 autors que van quedar sota el seu control. Planeta va voler ocupar-se de 13 noms a petició pròpia. Però ara comença a restringir el seu compromís.

Fonts del grup editorial afirmen que no han començat el procés de destrucció d'exemplars, però les cartes a les quals ha tingut accés EL PAÍS anuncien que, si els autors o els seus hereus no els reclamen, seran convertits en pasta de paper. Una eliminació d'exemplars que nega un portaveu del grup editorial: “No s'està destruint res”. I afegeix: “S'està informant als hereus que, després del tancament del club Cercle de Lectors, els drets de la venda per aquesta via queden en l'aire. El que es farà amb el fons dependrà dels acords que s'arribin amb ells”.

En qualsevol cas, les mateixes fonts de l'editorial asseguren que la major part de la col·lecció “està descatalogada” i que ara només queden vigents exemplars d'Ayala, Goytisolo, Martín Gaite, Vargas Llosa i Vázquez Montalbán. Fins i tot en el cas dels llibres que estan descatalogats, les editorials sempre han de notificar un procés de destrucció d'exemplars, ja que l'autor té dret al fet que se li lliurin aquells que desapareixeran, segons la Llei de la Propietat Intel·lectual. A més, l'escriptor ha de consentir-ho si la primera edició que se suprimeix és de fa menys de dos anys.

Encara que el desembarcament el 2010 de Planeta a Cercle de Lectors, amb l'adquisició del 50% de les accions, es va realitzar com una aposta ambiciosa de simbiosi, l'evolució posterior va mostrar el desinterès progressiu de Planeta cap al popular club de lectura, que va arribar a tenir en els seus millors moments un milió i mig de socis.

L'eliminació de la col·lecció de les Obres Completes és un altre senyal més d'aquesta desatenció. Prova d'això va ser el que va passar el 4 d'octubre, quan els hereus de Martín Gaite van presentar a Madrid l'últim volum dels set que componen la col·lecció de l'escriptora. “Va ser un acte que organitzem pels nostres propis mitjans”, assegura Miguel Ángel Anoz, advocat que gestiona els drets de l'autora de Nuvolositat variable. El fet que aquest volum de més de 1.300 pàgines, titulat Quaderns i cartes, hagi aparegut aquest mateix any, converteix encara en una mica més controvertida la decisió de desfer-se dels exemplars dels tres primers toms. “Desgraciadament,  trinxar llibres d'excedents no és una pràctica tan inusual en el sector editorial espanyol”, afirma Anoz. “El que sí resulta rar és que es faci amb unes obres completes. Des del primer moment es fan conscients que mai van seran un best-seller i que tenen un rerefons clarament cultural”, apunta el lletrat.

La venda mitjana dels títols de les Obres Completes de Cercle de Lectors rondava els 1.200 exemplars, si bé n'hi havia alguns que podien arribar als 2.000 i, excepcionalment, als 4.000. “Em preocupa l'assumpte. Editar unes obres completes exigeix un llarg esforç intel·lectual i implica una relectura d'un autor”, afirma José Teruel, professor de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Madrid i expert en l'obra de Martín Gaite. És una opinió compartida entre els hereus afectats que han estat consultats per EL PAÍS.

Hans Meinke, l'editor que va impulsar el projecte fa unes tres dècades, no oculta la seva tristesa i apunta altres solucions: “Em sembla excessiu cremar aquest luxe; jo no gosaria, abans faria donacions a biblioteques públiques i fundacions, d'Espanya i d'Amèrica Llatina”. La seva tasca al capdavant de Cercle encara es recorda: va aconseguir rellançar el segell i deixar-lo amb un milió i migde socis. Respecte a l'impuls de les Obres Completes rememora els inicis: “La comencem amb García Lorca i Ramón Gómez de la Serna”. El seu objectiu era aparellar-la amb La Pléiade. Avui és a punt de convertir-se en paper reciclat.